FUTBOL - SEGONA DIVISIÓ
Esports 08/04/2017

Àlex Granell: “Sense el caliu humà que hi ha al vestidor, el Girona no seria on és”

Entrevista al capità del Girona

Jordi Bofill
3 min
Àlex Granell: “Sense el caliu humà que hi ha al vestidor,  el Girona no seria on és”

GironaCapità i peça fixa al mig del camp, el d’Àlex Granell (Girona, 1988) és un cas atípic dins el món del futbol: format al Girona des dels cinc anys, va ser descartat als 16. Després de passar per nou equips i cinc categories diferents en 10 temporades, va tornar el 2014.

No t’ha sigut gens senzill tornar a casa.

Ha sigut difícil, ja que he hagut de recórrer per molts equips durant molts anys, buscant progressar sempre. Tenir l’oportunitat de jugar al Girona era un somni des de ben petit i la millor notícia que he pogut donar als meus ha sigut tornar-hi.

Aquesta temporada has superat el centenar de partits a Segona Divisió.

És una xifra important, que demostra que tant l’equip com jo estem consolidats a la categoria. Per a mi era difícil d’imaginar, però després d’aconseguir-ho me’n sento plenament orgullós.

Delfí Geli diu que exemplifiques l’ADN gironí i ja tens una penya pròpia...

Soc un aficionat vivint-ho des de dins, i tenir una penya del club és molt especial. Agraeixo les paraules del president. Sent un jugador format al planter intento tenir uns valors que també van en paral·lel amb els que defensa tothom que es posa la samarreta del Girona.

Què significaria pujar?

Per a la ciutat, seria un privilegi i molt beneficiós tenir un equip a Primera. Aquesta plantilla, el cos tècnic i la gent que treballa pel club mereix un reconeixement per lluitar, un cop més, per aconseguir-ho. Ho desitjo i els que som d’aquí ho volem una mica més. Fer-ho com a protagonista seria increïble i un doble somni.

L’estil de joc que ja és un senyal d’identitat d’aquest Girona.

El 3-5-2 va relacionat amb l’equip: és un sistema en què tothom creu i anem a cegues amb aquest sistema. Ens l’han ensenyat molt bé i tenim els jugadors adients per jugar d’aquesta manera. És una de les claus de l’èxit. Tenim una de les plantilles més competitives que ha tingut el Girona al llarg dels últims anys. Els 24 futbolistes compten i si veus els sis que cada setmana queden fora t’adones del nivell altíssim del grup. La gent que no està participant tant juga un paper molt important: tenen una actitud millor que la resta, mai hi ha hagut cap retret... Sense el caliu humà que tenim al vestidor el Girona no seria on és.

Com porta tenir pocs minuts algú que no hi està habituat?

Per damunt de tot hi ha el col·lectiu. Quan em va tocar viure aquesta situació vaig intentar treure el millor de mi. He après molt dels miralls que he tingut, des del primer any, de gent amb molt prestigi a nivell futbolístic que no participava. Veia la seva manera de comportar-se i jo he fet servir el mateix guió.

L’equip està en zona d’ascens malgrat les últimes tres derrotes...

No ens hem de preocupar tant pel marge com per poder ampliar-lo d’aquí al final. Som conscients que la lluita per l’ascens serà aferrissada i costarà molt. Hem fet les coses tan bé fins ara que, tot i portar una mala dinàmica, tenim sis punts de marge. Hem de mantenir la tranquil·litat, tornar als orígens. Davant el Cadis i l’Oviedo vam fer dos grans partits, però, en canvi, contra el Rayo les sensacions no van ser tan bones.

No tot és tan senzill com sembla.

Els números conviden a pensar que guanyar costa poc. Ens costa molt cada setmana i ho hem fet amb molta freqüència. El camí serà llarg i dur i no hem de celebrar res abans d’hora, aquí ja ho sabem. El premi és tan important que no podem pensar que serà fàcil; les últimes derrotes ens han de servir per tenir un punt de prudència.

stats