Publicitat
Publicitat

FUTBOL

Recull els fruits d'haver invertit en formació de joves promeses

Alemanya es recupera amb bon toc de pilota

El ressorgiment del futbol alemany s'ha produït, com la recuperació econòmica del país, després d'un llarg període d'estancament ple de falses promeses que mai s'acabaven fent realitat. Després d'una actuació desastrosa a l'Eurocopa del 2000, en què la temible Alemanya no va guanyar cap partit i només va marcar un gol, l'enginyós i imperatiu esperit germànic va començar a reaccionar. Mentre el govern s'esforçava per posar en marxa reformes laborals que permetessin desencallar la situació econòmica, la societat alemanya, coneguda per la seva capacitat d'aprenentatge i la seva vocació professional, va començar a desenvolupar de manera metòdica programes de formació per a joves promeses del futbol.

En poc més d'una dècada, Alemanya ha invertit més de 700 milions d'euros en programes de formació per a joves a través d'escoles de futbol dirigides per equips professionals i centres d'entrenament supervisats per la Federació Alemanya de Futbol (DFB), una estratègia encertada que ha tornat a situar-la en una posició privilegiada al continent. "Un cop decideixen canviar i transformar-se, els alemanys s'hi posen i ho fan", explica Emmanuel Hembert, expert en negocis futbolístics de l'empresa consultora A.T. Kearney. "Ho van fer en el cas de la legislació en matèria laboral, i ho han fet amb el futbol: han canviat el seu model i estan obtenint uns resultats molt positius", assegura. Els resultats: els set equips classificats en competicions europees han superat la fase de classificació. El Bayern Munic, el Borussia Dortmund i el Schalke van passar com a primers de grup a la Lliga de Campions.

"S'ha acabat el futbol avorrit"

La Bundesliga s'ha avançat a les lligues d'Espanya o Itàlia, ancorats en la crisi i les polítiques d'austeritat, incapaços de refer-se dels grans deutes i amb estadis en condicions pèssimes. Els equips alemanys "s'estan preparant per a la seva hegemonia a Europa", opina Hembert, i afegeix que "l'era de la Lliga alemanya ha començat". Mentre a Anglaterra els crítics esportius es planyen perquè els equips de la Premier no deixen de fitxar mercenaris estrangers en detriment dels jugadors autòctons, els clubs alemanys han aconseguit millorar gràcies a un bon grapat de jugadors de casa. Alhora, han superat el qualificatiu de "joc antiestètic però efectiu" fins al punt que, ara per ara, se'ls compararia més aviat amb la sofisticació d'un Porsche que no pas amb la brusquedat d'un Panzer blindat. "S'ha acabat aquell futbol tan ortopèdic i avorrit", assenyala Horst Heldt, director general del Schalke.

Per al Mundial del 2006, Alemanya va invertir més de 1.300 milions d'euros a renovar estadis i construir-ne de nous. Això va contribuir al fet que, durant la temporada passada, els clubs alemanys registressin una entrada rècord de 13,8 milions d'espectadors. El futbol ha iniciat un nou cicle ascendent, en què el joc de qualitat ajuda a firmar acords de retransmissió cada vegada més profitosos; alhora, la valoració cada vegada més positiva de la qualitat en el joc fa que s'inverteixi més en la formació de nous jugadors.

Avui dia la Bundesliga vibra amb tota una nova generació d'estrelles formades a casa: Marco Reus (23 anys), del Borussia Dortmund; André Schurrle (22 anys), del Bayern Leverkusen, i Thomas Müller (23 anys), del Bayern Munic. "Estem vivint un moment increïble", va afirmar el director executiu del Borussia Dortmund, Hans-Joachim Watzke, per celebrar un augment d'ingressos del 40% (215,2 milions d'euros) i una xifra rècord de beneficis (34,3 milions d'euros). "Volem aconseguir el màxim èxit esportiu sobre una base econòmica prou sòlida, sense tenir ni un sol euro de deute", va emfatitzar.

Després de guanyar el Mundial del 1990, un any després de la caiguda del Mur de Berlín i només uns mesos abans de la reunificació del país, Franz Beckenbauer va pronosticar que l'Alemanya unificada es convertiria en un equip "imbatible" en els pròxims anys. Però no va ser així. Durant la dècada dels noranta, Alemanya va haver de fer front a una situació complicada i el sentiment d'optimisme va cedir davant una economia en fallida i la necessitat de recuperar la prosperitat.

Pèssima actuació

La gota que va fer vessar el got va ser la pèssima actuació a l'Eurocopa del 2000, en què ni tan sols va ser capaç de superar la fase de grups inicial i només va marcar un gol. Els alemanys van començar a establir rigorosos controls de qualitat de manera sistemàtica. La DFB gestiona el seu propi programa de formació i col·labora amb 366 centres arreu del país, en què un miler d'entrenadors treballen amb prop de 25.000 nois i noies amb un cost anual de gairebé 10 milions d'euros.

Tenint en compte el rendiment de les escoles de futbol del país i la innegable millora del joc, Bodo Menze, director administratiu de la secció juvenil del Schalke, va mostrar, a l'estil alemany, un pessimisme optimista. "No ens podem permetre relaxar-nos: quan ets a dalt de tot, els errors que comets són els pitjors", va asseverar. El Schalke, de fet, va destituir el seu tècnic per mals resultats a la Lliga, malgrat ser primer de grup en Champions.