Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI - ACB

Pepu Hernández: "Al Barça el guanyes si tu ho fas tot bé i ell fa alguna cosa malament"

Ambició El tècnic reconeix el nivell del rival, però recorda que "al final jugarem cinc contra cinc" Sistema de treball El madrileny recorda que "és una evidència que un equip tan sols pot competir com a grup" i que "implicar-se és la manera de sumar"

Comencem parlant de les teves virtuts: una és la gestió de grup. Has aconseguit fer que el DKV Joventut sigui una pinya?

És difícil fer-ho perquè acostuma a fer falta més temps. La manera que jo tinc de treballar em permet donar una sèrie de normes ràpides, però és complicat d'aconseguir quan la gent arriba acostumada a diferents dinàmiques de treball. Estic content de com estan anant les coses, hi ha molts detalls que ens poden unir i poden servir per unir el grup. Independentment d'aspectes tàctics, tothom s'ha de sentir partícip del treball que fem.

S'ha notat una evolució des que et vas fer càrrec de l'equip, o almenys això sembla des de fora. La implicació ha millorat.

Sí, però jo no ho enfocaria pel que jo li pugui està demanant al grup. Ells coneixen el meu sistema de treball, però és una evidència dir que un equip tan sols pot competir com a grup, individualment no ho pot fer ningú. Per tant, els jugadors ja tenen aquesta lliçó apresa i implicar-se és la seva manera de tractar de sumar.

Més encara en un equip com aquest, que no té els mateixos recursos que d'altres.

No hi ha més remei. Quan tens dificultats extraordinàries i poc marge per a les solucions, no tens més remei que protegir-te, ajudar-te i basar-te en el grup. L'únic problema és que, parlant tant de la força del grup, pot ser que estiguem amagant les veritables aportacions individuals de cada jugador. Moltes vegades es comet la injustícia de no reconèixer-les.

Una altra de les teves virtuts és la frescor amb la qual juguen els teus equips. T'estàs apropant al nivell que busques?

Sí, la sortida va ser diferent de la d'altres partits, amb una concentració especial; però potser ens estan faltant els relleus per fer el partit complet. A vegades les línies entre els aspectes físics, tècnics i tàctics se separen, i això obliga a fer un gran esforç.

Amb quin resultat estaries satisfet?

Les coses han canviat i l'actualitat mana. El fet de tenir tantes lesions llargues i algunes de curtes, que ens han creat interferències a l'hora de treballar, no ens ha de fer entrar en el pessimisme, però sí en el realisme. La situació és diferent de la de fa unes setmanes, quan vam aconseguir deu victòries i ens vam classificar per a la Copa del Rei. Repetir la primera volta ens costarà molt més perquè les circumstàncies han canviat. Hem d'oblidar-nos d'objectius a llarg termini, anar partit a partit i veure si ens podem endur algun premi de tant en tant.

Suposo que t'havies trobat amb problemes similars de lesionats en anteriors equips, però amb més marge de maniobra.

Possiblement m'hagi trobat amb situacions de moltes lesions, però no sé si amb tantes lesions alhora. El marge de maniobra que tenim és entre escàs i nul. Això comporta més responsabilitat per a alguns jugadors. Hi ha jugadors joves que han d'aprendre a assumir-la i això em preocupa. Sempre m'ha agradat més voler fer que haver de fer. Les obligacions no són bones per a la formació de jugadors joves. A més, hi ha jugadors que no tenen experiència a la nostra lliga, que acaben d'arribar.

La situació econòmica afecta el teu treball diari?

No, és un al·licient més. Hem d'intentar donar suport al club en tot moment i, si podem, portar una bona línia esportiva. Això pot ajudar a obrir alguna porta més i a enviar un missatge més optimista.

Com veus la gent jove que puja? Es guanyaran la vida amb el bàsquet?

Tenen un recorregut llarg i complicat perquè a la Lliga ACB tenen una competència difícil, ja que ara s'aposta més per l'experiència. Tracto de recordar-los que és molt més fàcil arribar al primer equip que mantenir-s'hi, i la lluita comença quan hi arriben.

De qui més es parla és d'Albert Homs, què el fa diferent de la resta?

Les seves condicions físiques. És un jugador alt que pot actuar de base i d'escorta. Té una mentalitat especial, però només té 16 anys i encara s'ha de formar, tan tàcticament com físicament. Ha de saber reconèixer les necessitats del bàsquet, però té un gran recorregut davant.

Parlem de la Copa del Rei, quants calçotets posaràs a la maleta?

Sempre els hi poso tots, quatre o cinc, els que facin falta. L'únic que li demano a aquesta competició és que estiguem sans, que puguem competir tots i que l'equip tingui el suport físic que es necessita. Queden enrere els moments en què cinc jugadors podien competir, més encara quan t'enfrontes a un equip que sempre tindrà un refresc en cada posició. Nosaltres utilitzarem diferents situacions tàctiques, però el primer és estar sans.

Per què creus que aquest enfrontament pot ser diferent dels dos que ja has tingut aquesta temporada contra el Regal Barça?

Simplement perquè és un nou partit, amb una preparació nova i una il·lusió especial. Sabem les dificultats, però volem fer un bon paper contra un equip potentíssim com és el Barça.

Com es guanya a l'actual campió d'Europa?

Al Barça el guanyes si tu ho fas tot bé i ell fa alguna cosa malament. Has de saber esperar el moment en el qual ells no es troben del tot còmodes, fer una defensa extraordinària i evitar que ells corrin. Ells poden fer una defensa molt dura perquè abans no han tingut un desgast en l'atac previ, que ha durat pocs segons.

Ells tenen tres extracomunitaris i n'hauran de descartar un.

Les coses s'han de portar a la simplicitat: jugarem cinc contra cinc. No crec que haguem de jugar contra sis... Hem de saber com sortir-nos-en de les petites carències que puguem tenir en cada posició, però buscant ser el màxim de competitius. Alguna dificultat crec que els podem crear amb la nostra disposició tàctica.