COPA DEL REI
Esports 13/01/2012

Adormir el joc per no perdre el control

Natalia Arroyo
3 min

En la mateixa alineació de Guardiola al Reyno de Navarra hi havia la motivació necessària per afrontar un duel, a priori, intranscendent. El tècnic blaugrana va buscar mantenir la tensió competitiva amb un onze poc habitual. Ahir a Pamplona no era una qüestió de tàctica o estratègia, sinó d'intensitat, d'anar-hi.

I el partit, de seguida, va recordar al Barça la necessitat de prendre's seriosament el xoc. L'Osasuna, decidit a donar una bona imatge malgrat tenir l'eliminatòria pràcticament impossible, va insistir en el seu guió de pressionar la sortida de Pinto, avançar les línies i evitar que el joc de combinació blaugrana trobés temps i espais per dins. Els locals, a més, van tenir al seu favor que la fortuïta lesió de Fontàs al primer quart d'hora de joc va desorientar els visitants, que, durant alguns minuts, van sentir que el partit feia certa mandra. La gespa pesada, el resultat gairebé resolt, la boira. Els 90 minuts podien fer-se llargs.

Allargar les possessions

Va ser a través de la pilota com el Barça va reconduir aquestes sensacions i va poder estimar-se el duel, trobar-li sentit. El mig del camp blaugrana, comandat per un trio inèdit format per Mascherano, Thiago i Sergi Roberto, va intentar pausar el joc, dirigir-lo, adormir-lo amb llargues possessions que asserenessin els ànims i fessin oblidar el risc de lesió. El gol de Lekic també va servir de revulsiu.

Tret d'uns quants minuts de desconcert abans i després de la lesió de Fontàs, en què es va recórrer fins i tot a la puntada llarga per treure's de sobre la pressió local, el Barça va ser sempre competitiu i reconeixible. L'alineació de Guardiola tenia un caire més vertical que altres dies i pretenia ser profund pel centre i directe per les bandes.

Alexis, situat en punta, va actuar com a davanter tradicional, fixant la parella de centrals locals i buscant rematar les centrades que, des de les bandes, li feien Pedro i Cuenca. Els extrems van alternar l'acció individual per guanyar línia de fons, amb els moviments cap endins sense pilota per habilitar un carril que explotés el lateral. Va ser Adriano, per l'esquerra, el que més es va incorporar a l'atac, en detriment d'un Montoya molt actiu però més reservat en les seves pujades. Precisament d'aquest automatisme va venir el gol de l'empat del Barça, obra d'Alexis, hàbil en la seva arribada a segon pal, per l'esquena dels centrals, com diuen els manuals del davanter. El gol va confirmar quin era el camí per sortir viu del partit: jugar amb calma, pausar l'acceleració local.

L'arribada des de segona línia

Una de les notes destacades del duel era veure, un cop més, l'aportació de Sergi Roberto en el joc interior blaugrana. El del filial va complementar bé l'atac amb arribades a la frontal, amb gol inclòs. En algunes ocasions va provar de desbordar a través de la conducció i, en d'altres, va optar per obrir a la banda i arribar com a segon davanter, molt en la línia del que fan Cesc o Iniesta, però sense ser cap d'ells alhora.

El partit també va servir, a més de perquè Messi jugués mitja hora, per veure la versió més natural de Mascherano, que ahir va sortir de mig centre. El Jefecito va manar, va exigir, va tallar, va ajudar l'equip quan va sortir jugant a través dels dos centrals, va protegir l'esquena d'Adriano en les seves aventures ofensives i va afegir contundència defensiva quan va fer falta. Bons minuts de fogueig per a l'argentí.

stats