Abidal i el Barça: una història d'amor
Eric Abidal no va entrar amb bon peu al Camp Nou. En l'últim any de Rijkaard, no va enamorar. Però de mica en mica s'ha guanyat un lloc a l'equip. Des del gol a Bilbao, el francès és més estimat que mai.
BARCELONA.Aquest dijous, Andoni Zubizarreta i el representant d'Eric Abidal, David Venditelli, es trobaran a Barcelona per parlar del futur del jugador francès. Si les negociacions per renovar un dels laterals titulars, Dani Alves, semblen en punt mort, les que hi ha per lligar l'altre home de banda no haurien de representar cap problema. Bàsicament perquè les dues parts comparteixen interès a ampliar l'actual contracte del jugador, que finalitza el 2012, fins al 2013. Perquè Abidal és feliç a Barcelona. I el Barça és feliç amb Eric Abidal. I, per un cop, els diners tampoc són el més important.
Eric Abidal viu un moment molt dolç. Des que va fer el seu primer gol com a blaugrana a San Mamés, ha rebut un munt de mostres d'afecte, i fins i tot l'altre dia part de l'estadi va cridar el seu nom quan va tallar un atac del Racing. Ell fins i tot sol fer broma amb els periodistes afirmant que el segon gol amb la samarreta del Barça trigarà poc a arribar, i que confia que sigui al Camp Nou. Com a professional, el defensa de Lió va debutar el 16 de setembre del 2000 amb la samarreta del Mònaco, i en aquests 10 anys tot just ha fet tres gols tot i tenir molt arribada ofensiva. Amb el Lió en va fer dos, contra el Lilla (2004) i el Le Mans (2007), i sempre en la Copa de la Lliga. Mai, doncs, ha marcat en un partit de Lliga.
Malgrat tot, Abidal és un paio que, quan toca treballar, té la sang freda. Per exemple, ell sempre demana que les estadístiques parlin de quatre gols, ja que dóna molt valor al gol que va fer a la final del Mundial. En les estadístiques, els gols marcats en les tandes de llançaments de penal no computen, però Abidal, malgrat que llavors només havia fet un gol en la seva carrera (en un Lilla-Lió de Copa, quan encara jugava al club del nord de França), va demanar al seleccionador Raymond Domenech ser un dels cinc escollits i va batre Buffon. França perdria aquella final, però Abidal s'havia presentat en una gran competició i un any més tard seria fitxat pel Barça de Rijkaard.
Dels xiulets a l'ovació
Amb 31 anys, Eric Abidal viu en un moment de maduresa futbolística. El primer any al Barça va ser l'últim de Frank Rijkaard, quan les coses no rutllaven. Abidal, víctima de l'adaptació a un nou sistema i a un vestidor on no hi havia armonia, va firmar una primera temporada discreta en què fins i tot va ser xiulat algun cop. Guardiola, però, va confiar en ell i malgrat que al començament la relació no era excel·lent, al final aquesta història té final feliç. Abidal, un home seriós en la feina i rialler fora, com a bon descendent de caribenys (els seus pares són de la Martinica), no entenia per què Guardiola era tan didàctic, com si els jugadors fossin nens. En una entrevista a El País va admetre que un dia li va demanar explicacions a Guardiola i el tècnic li va dir que ell era així.
Des de llavors, Guardiola ha tret el millor rendiment al defensa, que no ha deixat de millorar. "El Pep em deia que si estava presssionat a la banda, mirés sempre cap al central que tenia més lluny, que per defecte estaria sol", admetia. I precisament ara Guardiola confia molt en ell quan falten centrals. Ni Milito, ni els joves del planter. Quan falta un central titular, juga Abidal. Aquest any, per exemple, ja ha jugat 11 cops al centre de la defensa, més que com a lateral esquerre. La lesió de Puyol hauria de comportar que Abidal jugui més al centre, ja que Guardiola el prefereix com a company de Gerard Piqué (han jugat cinc cops plegats, i amb Carles Puyol només dos).
Treball i amor
Aquesta polivalència ha estat aprofitada també pels seleccionadors francesos (Raymond Domenech primer i Laurent Blanc després), que també el situen pel centre de la defensa. Valorat per la seva feina, Abidal és un home de sang caribenya que dins del vestidor és conegut per les seves bromes. "Quan juga sembla fred, però és molt divertit. Es fa estimar", admet Pedro. Els aficionats potser només van veure la seva cara bromista quan en plena celebració del títol de Lliga, la temporada passada, va agafar el micròfon per demanar a la seva dona que li portés unes jaquetes per a les seves filles, que tenien fred. Precisament la seva dona, Hayet, ha estat un element d'estabilitat en la seva vida. Abidal és un home amb cultura de treball, que va estudiar per decorar cases i que fins i tot ha pintat amb les seves mans les llars de companys d'equip, com Bodmer, del Lió. Fins que tenia 20 anys no sabia si seria professional, però sí que sabia quina dona estimava. Per casar-se amb Hayet, filla de tunisians, Abidal fins i tot es va convertir a l'islam. Ara fa una vida ordenada, és pare de família i demostra cada dia que els que han treballar amb les seves mans no necessiten que els recordin la sort que tenen de ser al Barça. I no és un tòpic. "Jo he pintat parets", admet el jugador amb orgull.
Dijous, doncs, Abidal negociarà ampliar el que pot ser el seu últim contracte fins al 2013, quan tindrà 34 anys. I si no cobra tant com Xavi o Iniesta, en aquest cas no importarà tant com amb Dani Alves. Eric Abidal, que amb 19 anys vivia al barri de sempre mentre jugava al Lyon-La Duchere de quarta divisió, sap que és molt afortunat de jugar al Barça.
