"Vivim en una societat on volem que els nins parlin com un adult abans d'hora"

PalmaCarmen Castro és la degana del Col·legi de Logopedes de les Illes Balears, professionals sanitaris que tracten multitud de problemes, no tan sols els relacionats amb els infants que no aconsegueixen pronunciar bé, sinó tots aquells que tenen a veure amb la comunicació i amb la capacitat de poder menjar. Comenta, com a curiositat, que la seva especialitat s'aplica fins i tot en el camp de l'estètica facial.

Quin sol ser el problema més freqüent que tractau?

El camp d'actuació de la logopèdia és molt ampli. Els problemes més freqüents dins el camp infantil són els de l'adquisició del llenguatge, on podríem incloure des d'un problema de dislàlies, retards simples del llenguatge, fins a un Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). També atenem trastorns específics de l'aprenentatge, com és ara la dislèxia. En els adults, els més freqüents serien les disfàgies (trastorns de la deglució), les disfonies (problemes de veu) i les afàsies (trastorns del llenguatge produït per dany cerebral).

Fa la sensació que cada vegada hi ha més nins derivats al logopeda... Per què?

La logopèdia és una disciplina sanitària molt àmplia que inclou una gran quantitat de patologies i especialitats. Ens deriven els nins des dels neuròlegs fins als pediatres, otorinolaringòlegs, maxil·lofacials, ortodontistes, dentistes... Aquests professionals recorren a nosaltres perquè som els que ens dedicam a la rehabilitació d'algunes de les patologies que són de la seva competència, com ara la comunicació en els TEA (Trastorn de l'Espectre Autista), el retard en el llenguatge, la deglució atípica, les alteracions en l'ATM (trastorns craniomandibulars), les paràlisis facials, les disàrtries, les afàsies... La relació entre la logopèdia i l'infant que pronuncia malament ja és història, tot i que també n'és un dels àmbits d'actuació.

És realment tan greu que un nin de cinc anys no pronunci bé la 'R' o la 'S'?

Un nin no ha de dir la 'R' fins als 5 anys, la 'S' evolutivament s'adquireix abans. El problema és que vivim en una societat on tot es fa cada vegada més prest i volem que els nins parlin com un adult abans d'hora. No tenim en compte que hi ha un procés maduratiu que s'ha de respectar.

Quina és la recuperació més impactant que heu pogut veure gràcies a la logopèdia?

Hi ha, afortunadament, molts casos impactants pel seu bon resultat després d'una rehabilitació logopèdica. Però sobretot, l'èxit dins la logopèdia és aconseguir la millor qualitat de vida per al pacient. L'objectiu és que l'infant o l'adult pugui aconseguir superar les seves limitacions i dur una vida tant normal com sigui possible. En el cas d'un afàsic que té problemes greus del llenguatge, l'èxit seria que pogués tornar a comunicar-se; un nin amb TEL, que tingués estratègies per comunicar-se sense problema; una persona amb disfonia, que arribàs a poder parlar sense sentir molèstia...

Hi ha molta gent amb problemes de veu?

Actualment el nombre de gent que presenta problemes de veu és elevat, sobretot els que utilitzen la veu com a eina de feina, com els docents, comercials, cantants... Sorprèn també veure com les disfonies infantils augmenten.

Quins hàbits quotidians tenim i són perjudicials per a la nostra veu?

Els hàbits més nocius són parlar moltes hores sense descans, voler apujar el volum competint amb el renou ambiental, parlar accelerat, parlar molt amb fatiga física, voler parlar molt amb processos vírics i no guardar repòs... I un factor molt important és el consum de tabac i l'abús d'alcohol.

Quins professionals, a causa de la seva feina, necessitarien anar a la consulta d'un logopeda per evitar problemes amb la veu?

Els problemes de veu són molt importants per a les persones que la utilitzen en l'àmbit professional, com són els que he esmentat abans: els docents, comercials, periodistes, cantants, polítics... Molts d'ells podrien evitar un problema o patologia futurs si reeducassin la veu i aprenguessin a usar-la correctament abans de tenir una patologia vocal.

En quins àmbits es fa feina de logopèdia i no ho sospitaríem mai?

La logopèdia ha evolucionat molt. Els menys coneguts són, per exemple, els tractaments de disfàgies (trastorns de la deglució) i la teràpia miofuncional per tractar diferents alteracions (bruxisme, males posicions linguals, deglució atípica). Un camp en el qual ens estam iniciant els logopedes a Espanya és la logopèdia en estètica facial, la qual pot ajudar a disminuir les arrugues d'expressió.

Hi ha intrusisme en aquesta professió?

Per desgràcia, sí. És cert que la logopèdia és una professió jove, els estudis de la qual estan regulats al nostre país des del 1991. Això no vol dir que la logopèdia no existís abans, el que succeïa era que abans de la regulació de la professió, aquesta l'exercien altres professionals amb una formació específica de postgrau en Logopèdia, sovint psicòlegs i pedagogs, però també mestres i metges. Aquests professionals pioners i de llarga trajectòria varen ser habilitats pels col·legis professionals de logopedes, quan aquests es començaren a crear també en els anys 90 del passat segle, per poder continuar exercint la professió. Avui dia això ja no és possible i si un d'aquests professionals vol treballar en el camp de la logopèdia, ha de cursar els estudis de grau. Actualment també hi ha confusió entre els logopedes i els mestres d'Audició i Llenguatge, que no són logopedes i el seu àmbit d'actuació se circumscriu a les escoles.