DROGODEPENDÈNCIES

Gilberto Gerra: "Només una minoria de privilegiats pot consumir drogues per divertir-se"

El màxim responsable de prevenció en aquesta matèria de l'ONU ha participat en la trobada d'experts que ha organitzat Projecte Home a Palma

Gilberto Gerra, màxim responsable de prevenció de drogues i salut de l'ONU, comença la seva intervenció al cinquè Institut de la Federació Mundial de Comunitats Terapèutiques, a Palma, parlant de xifres, dades que evidencien la magnitud del consum de drogues i que només per a una minoria privilegiada és un divertiment.

Segons Gerra, 247 milions de persones han consumit drogues en el darrer any i no només una vegada, sinó amb certa freqüència. Per a 29 milions de persones ha passat a ser " un problema greu".

D'aquests 29 milions de consumidors, ha explicat el representant de l'ONU, 12 milions s'injecten la substància per via intravenosa i, d'aquests, la meitat té hepatitis C, mentre que 1,6 milions són portadors del VIH.

"El que és realment molt important és que només 1 de cada 6 rep tractament", una proporció que en el cas de països africans és d'1 de cada 18 addictes, o d'1 de cada 11 a Llatinoamèrica.

I és en aquests països, on el sistema nacional de salut no arriba a tothom, que les comunitats terapèutiques assumeixen el servei d'atenció al drogodependent, remarca Gerra.

El càrrec de l'ONU considera un gran avanç que el mes d'abril s'aprovàs una resolució per unanimitat de tots els integrants de l'organisme internacional, on les addiccions són considerades un "problema multifactorial complex".

Encara així, un 60% dels països tracten la qüestió de drogues com una competència del Ministeri de Justícia o de l'Interior, i no de Salut, com sí que ocorre a l'estat espanyol.

Les causes de l'addicció

Gilberto Gerra també ha volgut tirar per terra l'afirmació que "la gent consumeix drogues per divertir-se". La majoria, ha comentat, "ho fa per múltiples factors, com relacions personals, drames de la infància, abusos sexuals, negligència... Encara que en els països desenvolupats no es deu tant a una negligència física com emocional, la sensació de 'ningú m'estima'".

Gerra ha recordat que els nins de l'est d'Àsia prenen amfetamines per poder treballar més i cobrar un dòlar per dia, o les nines obligades a prostituir-se i que per poder suportar-ho consumeixen opi, o els nins soldat africans que consumeixen crack... "Això es pot dir que és consum recreacional?", ha qüestionat l'expert.

"Només es pot dir que una minoria de privilegiats pot consumir drogues d'aquesta manera recreativa", ha afegit Gerra.

El cap de prevenció de drogodependències de l'ONU també ha afirmat que "està demostrat que els traumes de la infància tenen una repercussió en uns canvis genètics", i en aquest sentit, ha afegit, "les comunitats terapèutiques són una bona solució per revertir aquests canvis".

Gerra assegura que "el nou amor [que proporciona la comunitat terapèutica] és capaç de revertir els canvis genètics del cervell".