La qualitat de la destinació és molt més decisiva que la quantitat de l’ecotaxa

Les xifres són la millor teràpia contra la mesquinesa i l’alarmisme partidari i partidista. Després de suportar ben pagades campanyes pronosticant la tragèdia pels efectes negatius de la imposició d’una taxa o impost sobre les estades turístiques, de demagògiques previsions de pèrdues de competitivitat i de terrorífics futurs de misèria, les xifres d’ocupació turística no s’han vist alterades a la baixa per l’aprovació de l’ecotaxa, ni a Balears ni a cap altre dels molts indrets on d’una manera o una altra es cobra.

Les variacions en els fluxos de turistes depenen de multitud de factors, variables sobre les quals els governs dels països receptors han demostrat tenir poca capacitat d’influir a curt termini. Sens dubte, la seguretat, entesa en un concepte ampli que va des de l’absència d’amenaces terroristes fins a la que dona un sistema sanitari homologable als estàndards occidentals, tot passant pels nivells de delinqüència o la higiene alimentària, és un dels principals valors que influeixen a l’hora d’escollir destinació. Però també la sensació de seguretat en el propi país, en temes laborals, econòmics i polítics, influeix en la predisposició a les vacances, en general, i als viatges, en particular. Així mateix, variables com el preu del combustible o la fluctuació de la moneda també influeixen a l’hora de triar la destinació.

En resum, la variable definitiva en elegir on anam no sembla ser la quantitat d’un impost que no assoleix ni el 5% del cost total d’un viatge.

Una altra cosa és si es mantenen models d’explotació turística de baixa productivitat, basats en la generalització dels sous baixos, que permeten competir a baix cost. Sense ser l’únic, és un model habitual en molts dels nostres establiments hotelers, però també d’oferta complementària i, fins i tot, de lloguer turístic gestionat per particulars. En aquest model, l’increment impositiu influeix sobre el seu reclam més important: el preu.

És per això que la qualitat del servei, amb l’exigència de professionalitat i ben remunerada, ha de ser l’escut que ens asseguri l’èxit com a destinació. Un èxit que ja no pot ser de creixement quantitatiu i il·limitat com fins ara. Perquè és immoral defensar el dret a viatjar negant els drets laborals als treballadors del país de destinació, així com la sostenibilitat de tot el seu sistema de benestar i ecològic.