El líder del PP i guanyador de les eleccions del 26-J va canviar, dijous, d’estratègia respecte del 20-D i va acceptar l’encàrrec del rei per formar govern. Però en una nova maniobra tàctica, Rajoy només es va comprometre a obrir un període de negociacions per cercar suports per governar, i no va aclarir si es presentaria a la investidura en cas que no els obtingui. Això vol dir que, de moment, no és clar que es realitzi el tràmit que hauria de posar en marxa el rellotge del parlamentarisme espanyol, que és precisament el que li va reclamar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per no continuar instal·lats en uns llimbs constitucionals.
Tot apunta, doncs, que el moviment no és més que una manera d’intensificar la pressió sobre socialistes i Ciutadans, les úniques dues forces que li poden garantir una investidura de mínims amb la seva abstenció. Respecte del 20-D, es canvia l’estratègia, però es mantenen els objectius. Rajoy sap que un executiu de gran coalició és gairebé impossible, i per això persegueix que almenys el deixin governar en minoria.
Perquè aquesta jugada li surti bé, però, el polític gallec haurà d’abandonar la zona de confort en què s’ha situat tots aquests mesos i prendre la iniciativa negociadora amb una oferta concreta que resulti atractiva als seus possibles socis, que assumirien costos molt elevats en cas que decidissin donar-li algun tipus de suport. En termes esportius, haurà de suar la samarreta.
En el que sí que té raó Mariano Rajoy és en la insistència que qualsevol alternativa a un govern encapçalat per ell o algú del PP sembla, a hores d’ara, llunyana. La falta de sintonia evident entre el PSOE i Podem, que aquesta setmana ha tornat a ser palmària, la fa inviable. Ara bé, això no vol dir que Rajoy hagi d’obtenir de manera fàcil la investidura, cosa que també ha quedat clara aquests dies.
En el rerefons del bloqueig espanyol apareix, un cop més, la qüestió catalana. En les darreres compareixences ha tornat a quedar clar que el procés català preocupa el rei, però ningú, tret de Pablo Iglesias, que va tornar a defensar el referèndum, vol entomar el repte que plantegen les institucions catalanes per negociar una solució dialogada. Amb la investidura enrocada, Espanya no trobarà cap solució des de l’immobilisme.
