20/08/2017

L’exemple de solidaritat i convivència de la ciutadania

2 min

Ahir la Rambla estava gairebé tan plena com un dia de Sant Jordi. Ciutadans i turistes compartien el passeig amb la voluntat ferma de recuperar-lo per a la vida, per a la convivència, per a la pau. Alguns amb por, altres sense, però tots convençuts que era una manera de mostrar la seva solidaritat amb les víctimes del terror jihadista. La manifestació oficial, amb el lema “No tinc por”, serà dissabte que ve i és previsible que resulti multitudinària. Mentrestant, però, els ciutadans i els visitants han sentit la necessitat de trobar-se, de reunir-se, de compartir el seu dolor. Les cues que hi havia ahir al Saló de Cent per firmar en el llibre de condolences, o l’acumulació de flors i espelmes al llarg de la Rambla, són una prova d’aquesta urgència per dir o fer alguna cosa.

Diuen els experts en dol que això és bo, que és necessari fer coses plegats per sentir-se acompanyats i per evitar que el dolor s’enquisti i, sobretot, que la por no agafi protagonisme. Hem de ser conscients que ens ha tocat viure en un entorn d’incertesa global, que pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment perquè l’amenaça és global i els atemptats dels últims anys a tot arreu així ho demostren. Aquí, a París, a Brussel·les o a Estocolm. Però això no ens ha de fer oblidar que el que volen els terroristes és, precisament, crear terror, canviar la nostra manera de viure, qüestionar els nostres valors i fer-nos sentir ostatges perennes de la por que ells ens han provocat. Ja els va bé que hi hagi reaccions de racisme, d’islamofòbia, de violència contra els altres, perquè així es justifiquen.

Per això és important el que està passant aquests dies a Barcelona. Tret d’alguns casos aïllats, la resposta de la ciutadania ha sigut exemplar. El mateix lema, “No tinc por”, n’és una bona mostra. I aquesta allau de gent a la Rambla, i el fet que un grup de veïns ridiculitzessin els feixistes que volien manifestar-se contra els musulmans. Ara tots hem d’estar molt alerta per mantenir aquest esperit de convivència, de solidaritat, d’enteniment entre els ciutadans de procedències diverses que és el símbol d’identitat de la ciutat i el país. I no som bonistes. Sabem que hi ha problemes, que cal analitzar bé el que ha passat, aclarir les responsabilitats, millorar el que ha fallat. Però cal fer-ho units, i sense por.

stats