Canvis de seus bancàries en un marc de reputacions creuades
En la cascada de notícies que ha seguit a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, ahir n’hi va haver una que, tot i tenir pocs efectes pràctics, té un impacte polític i social innegable: els dos principals bancs catalans, CaixaBank i el Banc Sabadell, estan a punt de traslladar les seves seus socials fora de Catalunya. En concret, el Sabadell ja ha anunciat que la tindrà a Alacant (després d’absorbir l’antiga CAM), i CaixaBank, que ho decidirà avui, optarà previsiblement per Palma.
Les dues entitats ho presenten com una mesura que busca salvaguardar l’interès dels seus clients en un moment de màxima incertesa política a Catalunya, on el Govern i la majoria independentista debat en aquests moments si fer dilluns una declaració d’independència. Consideren, també, que el canvi de seu garanteix mantenir-se, sense cap mena d’incertesa, dins la UE. La decisió és més simbòlica que efectiva per a unes entitats que tenen molts clients a Catalunya, i aspiren a mantenir-los. Ara bé, ahir també vam saber que el govern espanyol prepara un decret per facilitar el canvi de seu de les empreses, ja que en alguns casos es tracta de decisions que només pot prendre la junta d’accionistes i CaixaBank vol evitar el tràngol. Les facilitats perquè les seus de les empreses marxin de Catalunya poden pretendre atiar una fuga d’empreses o almenys pretendre aconseguir la imatge d’una fuga, ja que les seus operatives continuarien aquí. Sembla que la intenció de Rajoy és castigar l’economia catalana, sense adonar-se que per aquesta via es perjudica el conjunt de l’economia espanyola. Qualsevol irresponsabilitat respecte a l’economia catalana pot acabar girant-se en contra de tota l’economia espanyola. No és possible castigar un sol territori sense que això tingui conseqüències sobre els seus socis comercials ni sobre les reputacions d’economies tan connectades com les d’Espanya i Catalunya.
És evident que ens trobem davant d’una gran operació d’intimidació que no sembla aturar-se, fins i tot anant en contra d’un dels principals motors actuals de l’economia espanyola. En aquestes circumstàncies, i donat que el govern espanyol sembla disposat a tot, caldrà mantenir el cap fred i no fer passos en fals. La unitat continua sent la clau en un embat que serà llarg i dur.
