El xoc del iuan es queda en el 4,6%
Pequín anuncia l’últim ajust d’una devaluació amb què vol frenar la fuga de capitals a l’exterior
Barcelona“La Xina no vol liderar el món, en vol ser el centre: entre Tel Aviv i Teheran, entre Washington i Teheran”. Són paraules de David Gosset, fundador del Fòrum Xina-Europa. Aquest especialista francès explica com la diplomàcia i l’economia del govern xinès passa per mantenir un paper central i de “neutralitat intencionada”. El discurs de Gosset serveix per interpretar el trasbals econòmic provocat aquesta setmana pel govern xinès: ahir va devaluar per tercer dia consecutiu el iuan, la seva moneda, que val ara un 4,6% menys que dilluns. Simultàniament, la Xina anunciava que no anirà més lluny. Sobre la taula queden les incògnites de la repercussió real que tot plegat tindrà i també les causes que han portat Pequín a fer aquest pas.
La fuga de capitals
Un intent de reequilibrar la balança de pagaments
La fortalesa del iuan ha provocat que en els últims anys la Xina hagi viscut una fuga de capitals. Inversors, empreses i el mateix govern s’han abocat a comprar béns a fora del país i la devaluació de la moneda s’explicaria com un intent per reequilibrar aquesta situació. Simultàniament, en els últims temps també s’ha invertit la històrica tendència de la Xina d’exportar més del que importava, una altra situació que ara s’ha volgut capgirar. “No hi ha dubte que això ajudarà els exportadors xinesos i perjudicarà els alemanys i europeus”, explica el professor de l’Iese Alfredo Pastor.
Una moneda global
L’FMI va advertir que el iuan estava sobrevalorat
La Xina vol que la seva moneda s’inclogui entre les monedes de reserva del Fons Monetari Internacional (FMI), on ja hi ha l’euro, el dòlar, el ien japonès i la lliura esterlina britànica. L’FMI, però, va respondre que el iuan estava sobrevalorat. Pequín veu com una manera de reforçar la credibilitat en la seva economia el fet que el iuan passi a ser moneda de l’FMI.
Guerra de divises
Els competidors asiàtics poden optar pel mateix camí
Devaluar una moneda facilita de manera instantània les exportacions i dificulta les coses a les empreses de les monedes competidores. Per aquesta raó els experts temen que es pugui produir una devaluació en altres divises asiàtiques, cosa que en última instància provocaria un refredament de l’economia mundial. “La Xina sap perfectament que si entra en una guerra de divises això pot portar el caos, i l’última cosa que volen els xinesos és el caos”, raona Pastor. D’aquí que aquesta devaluació de la moneda s’hagi mantingut en nivells força baixos.
Els afectats
Les borses, els que hi venen i els exportadors
El Banc Central Europeu (BCE) va advertir ahir en l’acta de la seva última reunió de política monetària que la devaluació del iuan “podria tenir un impacte advers més gran de l’esperat”. El BCE recordava també la recent punxada de la borsa de Xangai i confirmava els dubtes sobre la situació real d’un país que el 2014 va créixer el 7,4%.
D’entrada, però, qui més patirà amb aquesta situació són els països que competeixen amb les empreses xineses a l’hora de col·locar els seus productes al món, com és el cas d’Alemanya. També afectarà Sud-amèrica i Àfrica, origen de la majoria d’importacions de matèries primeres del país asiàtic, que haurien de patir el debilitament del iuan.
Amb tot, les borses mundials ja no reflectien ahir aquestes pors. L’Íbex-35 espanyol va pujar un 0,62% i la borsa italiana ho va fer un 1,56%. París es va enfilar un 1,25% i Frankfurt ho va fer un 0,82%, mentre que Londres patia una lleu baixada del 0,04%. A mitja jornada, Wall Street compartia aquesta tendència, amb el Dow Jones creixent un 0,32%.
