Una última voluntat contra Mercadona

BarcelonaBernardo Caprotti va manar sobre la seva empresa en vida i ho pensa seguir fent després de mort. L’empresari italià va traslladar les batalles professionals a les seves últimes voluntats especificant als hereus de la seva empresa que sota cap circumstància negociessin amb Mercadona. Caprotti va ser el fundador d’Esselunga, una cadena de 152 supermercats que factura 7.300 milions d’euros i dóna feina a més de 22.000 persones. Durant els últims anys de la seva vida, la companyia va perdre quota de mercat i l’empresari va intentar desfer-se’n sense èxit.

El magnat italià, que va morir el 30 de setembre als 91 anys, va deixar per escrit al seu testament que si la cadena anava malament i l’havien de vendre, descartessin Mercadona. La marca valenciana va intentar adquirir Esselunga el 2008 però Caprotti demanava una xifra desorbitada, 2.000 milions d’euros. Els mitjans italians van assegurar aleshores que l’empresari volia els diners per apaivagar els conflictes successoris entre els seus tres fills.

El nom de Mercadona no va ser l’únic inesperat dins el testament de Caprotti. La seva secretària, Germana Chiodi, va ser recompensada amb 75 milions d’euros per “l’extraordinària ajuda durant anys i la custòdia d’un arxiu que narra moltes guerres familiars i empresarials”, segons les paraules de l’empresari registrades en el document legal. El repartiment de la fortuna devia ser una tasca complicada: dues dones, tres fills, cinc néts i males relacions familiars. La sorpresa, però, va arribar quan Caprotti va deixar la meitat dels seus estalvis i dos quadres pintats per Mario Nuzzi a la seva ajudant personal durant els últims 40 anys. Després del seu enterrament Chiodi va declarar que Caprotti era un “geni” fins i tot amb 90 anys. “Passava tant temps com podia al seu costat, intentava donar-li el màxim. L’he estimat i ell també a mi”, va dir, i va afegir que sempre el va tractar “de vostè”.

Segons els mitjans italians, Chiodi va començar a treballar al departament de comptabilitat d’Esselunga quan tenia 20 anys i es va guanyar, de mica en mica, la confiança de Caprotti fins a encarregar-se de la selecció d’alts directius. Encara en vida, l’empresari havia donat 10 milions d’euros a la secretària per agrair-li el seu compromís amb la companyia.

Dels 150 milions d’euros que el magnat guardava en els seus dos comptes al Deutsche Bank i al Credit Suisse, 75 són per a la senyora Chiodi i els 75 restants per als seus néts, 15 milions per cap. El testament reparteix Esselunga entre els seus fills i la seva esposa però la divisió no és equitativa. El 70% de la companyia cau en mans de la seva dona i la filla que va tenir amb ella, mentre que el 30% restant és per als dos fills grans que l’empresari va tenir durant el primer matrimoni.

Guerres familiars

Aquest repartiment desigual de béns respon a les discrepàncies empresarials amb Giuseppe i Violeta, els fills del primer matrimoni. El 1998 el magnat italià va decidir nomenar-los directors de la companyia, però el que havia de ser un traspàs de poder natural es va convertir en una batalla constant. Al final, Bernardo va decidir recuperar el seu lloc al capdavant de la firma. Caprotti s’havia guardat un roc a la faixa i va poder expulsar-los perquè encara posseïa el 51% de les accions d’Esselunga.

Tot i que els 75 milions que l’empresari va deixar a la secretària han captat tota l’atenció del testament, la fortuna de Caprotti és molt més extensa. Entre les seves propietats immobiliàries figura el castell Bursinel, a Ginebra, amb un total de 45 hectàrees, que el difunt considerava “la propietat més estimada”, tres residències a Itàlia i apartaments a Grècia, Suïssa i Nova York.