ENERGIA
Economia 24/05/2016

La sortida de la crisi dispara les emissions de CO2 a Espanya

A Catalunya creixen un 4% mentre que Europa aconsegueix reduir-les un 2%

Xavier Grau
3 min
Catalunya és la cinquena comunitat amb més diferència entre el que emet i el límit permès.

BarcelonaLa sortida de la crisi ha fet que es disparin les emissions de CO 2 a l’atmosfera a l’Estat, i també, encara que menys, a Catalunya. Per contra, al conjunt d’Europa han continuat caient tot i la millora de l’economia, segons constata l’informe sobre la situació de les emissions de CO 2 de la Fundació Empresa i Clima.

El comportament diferent entre Espanya i Europa es pot atribuir al baix preu del petroli, la política energètica de l’Estat i el seu aïllament per falta d’interconnexions, i també a la ineficiència del mercat de drets d’emissions, segons va explicar ahir l’economista Arturo de las Heras, coordinador d’un estudi que es publica anualment però amb dades de fa dos anys. Així, les emissions sotmeses a la directiva europea de comerç d’emissions -les que afecten la generació elèctrica i la indústria- van augmentar un 7,2% el 2014 a l’Estat i un 4% a Catalunya, i van baixar un 2% a Europa.

L’augment és atribuïble a la recuperació econòmica, segons De las Heras i, de fet, amb les primeres dades que ja es tenen del 2015 s’espera un increment encara “més substancial”. “El repunt ja és una tendència, que continua el 2015 amb un augment significatiu”, va indicar.

Segons va aclarir, el preu baix del petroli no ajuda a limitar les emissions, ja que les empreses compensen amb el combustible barat el fet d’haver de pagar pels drets d’emissió. Però, a més, va assenyalar que la política energètica és un factor que impulsa la generació de CO 2, perquè el 2014 es van verificar 130 milions de tones de CO 2 emeses, de les quals 40 corresponien a la generació elèctrica amb carbó, un 11,2% més que l’any anterior.

Això fa que les comunitats amb més instal·lacions de generació elèctrica amb carbó siguin les que tenen més emissions. La primera és Andalusia (17,1% del total), seguida d’Astúries (13,5%) i Galícia (10,5%). Catalunya ocupa el quart lloc, amb el 10,3% del total, però és la primera de les autonomies que no generen electricitat amb carbó.

Segons De las Heras, si en lloc de primar el carbó es generés energia amb els cicles combinats de gas, les emissions baixarien. A més, si hi hagués més interconnexions energètiques també es podria accedir a altres mercats de generació. “Que Espanya deixi de ser una illa energètica és important, perquè pot facilitar que s’utilitzin altres tipus de tecnologies”, va concloure.

Respecte al mercat de drets d’emissions, Arturo de las Heras assegura que no és “prou eficient”. En aquest sentit, considera que de moment les empreses supleixen el dèficit de drets d’emissió amb els drets corresponents de l’any següent, cosa que suposa ajornar el problema, que emergirà el 2020 quan s’acabi el període.

El coordinador de l’estudi també va avisar que la ineficiència del mercat d’emissions fa que el preu del dret d’emissió d’una tona s’estigui cotitzant entre cinc i sis euros, quan hauria d’estar sobre els 20 euros. A més, l’excés d’emissió té un cost, ja que a Catalunya hi va haver un dèficit -diferència entre els drets atorgats i les emissions reals- de 4,2 milions de tones. Això suposa un cost de més de 23 milions d’euros. En el cas del conjunt espanyol, el dèficit va ser de gairebé 69 milions de tones de CO 2, és a dir, gairebé 380 milions d’euros.

El dèficit més gran el té Andalusia, amb més de 13 milions de tones. Els 4,2 milions de tones de Catalunya la situen cinquena. L’única comunitat que no és deficitària és Extremadura, que té un superàvit de 44.068 tones.

Segons les dades de l’estudi, a Europa les emissions van baixar un 1,9% el 2014. Alemanya continua sent l’estat amb més emissions, amb més del 21% del total, seguit del Regne Unit, amb el 12,8%. Espanya ocupa el sisè lloc del rànquing amb el 7,2% del total. L’any 2014 els permisos d’emissió subhastats al continent van baixar el 34,6% i van suposar 528 milions de permisos, amb un valor total de 3.100 milions d’euros. Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Espanya es van quedar amb més de la meitat d’aquests permisos.

stats