Economia 26/03/2017

El secret energètic islandès

Un 85% del consum al país ve de fonts renovables gràcies a la geotèrmia

G. Pivetal
4 min

BarcelonaA Islàndia, un grup d’investigadors s’apropa audaçment a les entranyes de la Terra. Duen a terme el projecte Iceland Deep Drilling Project (IDDP), que, després d’anys d’exploracions, acaba de completar la perforació volcànica més profunda del món. Han penetrat fins a 4,6 quilòmetres dins el sistema geotèrmic de la península de Reykjanes, al sud-oest de l’illa. Mai abans s’havia aconseguit arribar tan avall en un terreny d’alta temperatura com aquest. L’objectiu és estudiar si l’extracció d’energia i substàncies químiques en condicions tan extremes és viable tant tècnicament com econòmicament.

Amb una temperatura d’entre 400 °C i 600 °C, s’estima que el vapor extret podria produir fins a 10 vegades més potència que la que s’obté actualment amb aquest tipus d’energia. Seria una fita important per a la indústria geotèrmica, que busca produir energia a partir de la calor que s’acumula sota la superfície de la Terra, un recurs molt eficient i renovable del qual els islandesos disposen en abundància.

El secret energètic islandès

Islàndia és un país fred. Situat a la part més septentrional de l’Atlàntic Nord, les glaceres cobreixen l’11% del territori. Però malgrat les baixes temperatures, dins de les llars no hi falta mai l’escalfor. De les aixetes en surt sempre una aigua ben calenta. I és que sota la neu i el gel s’amaga el poder del magma.

Situada a la dorsal mesoatlàntica, entre les plaques tectòniques d’Euràsia i Amèrica del Nord, Islàndia compta amb 30 zones volcàniques actives, que donen lloc a un dels sistemes geotèrmics més rics de tot el planeta.

Tot i que és menys coneguda, l’energia que emana del subsol és la més eficient. És neta, inesgotable i, a diferència de la solar o de l’eòlica, està sempre disponible, independentment del clima que faci. Però fins i tot els islandesos han trigat a esbrinar com aprofitar-la.

L’any 1930 s’instal·lava a Reykjavík la primera xarxa de calefacció urbana geotèrmica del món. Tot i això, el seu ús no es va generalitzar fins a la dècada dels 70. Més que per raons ecològiques, va ser l’economia la que va motivar el canvi. La crisi del petroli pressionava i, petit i aïllat, el país necessitava ser energèticament independent.

Va ser així com, en poques dècades, va passar de dependre en un 85% dels combustibles fòssils a liderar la transició cap a les renovables. Avui dia les xifres s’han invertit: el mateix percentatge (85%) del consum energètic prové de fonts verdes, el més elevat del món. La principal és la geotèrmica, que acapara un 65% del total. Escalfa el 90% de les llars, tot i que, últimament, també se n’ha incrementat l’ús per produir electricitat, que ja arriba al 25% del total. Gràcies a les precipitacions i a l’aigua de les glaceres, la resta de l’equació la completa la hidràulica, responsable del 72% de la producció elèctrica.

Autosuficiència energètica

En poc temps Islàndia ha sabut fer de la necessitat virtut. Actualment el país no només és autosuficient amb un model en energies netes. També s’ha convertit en tot un referent industrial en geotèrmia. Tot i que només té 330.000 habitants, exporta arreu del món personal experimentat i avenços punters en aquesta matèria.

Les particularitats històriques i geològiques d’Islàndia fan que el seu cas sigui ben singular. Però això no impedeix que gran part de la seva experiència es pugui aplicar a altres indrets, especialment si també compten amb jaciments geotèrmics d’alta o mitjana temperatura, com els Estats Units, el Japó, les Filipines i gran part dels països de l’Amèrica Central o de l’Àfrica Oriental.

Últimament, de fet, es constata un interès creixent arreu del món. Segons l’Associació d’Energia Geotèrmica dels Estats Units (GEA), entre març i setembre del 2016 els projectes geotèrmics es van duplicar a escala global respecte als dos anys precedents.

Pot ser que a Catalunya també hi hagi geotèrmia d’alta o mitjana temperatura. “Però, per saber-ho, cal estudiar més a fons el subsol”, explica Francesc Vidal, responsable de l’àrea de renovables de l’Institut Català de l’Energia.

Del que sí que disposa la pràctica totalitat del país és d’energia geotèrmica de molt baixa temperatura, fàcilment aprofitable mitjançant bombes de calor. Tot i que no serveix per produir electricitat, sí que s’utilitza per climatitzar edificis. La falta de coneixement de la població i, sobretot, l’alt cost de la inversió fan que el seu ús encara sigui marginal. I més encara ara, sense subvencions que estimulin el mercat.

Tot i això, hi ha diversos projectes emblemàtics repartits per tot el territori, com els de l’Hospital de Sant Pau i el Mercat de Sant Antoni, a Barcelona; l’Hospital de Mollet, o la Xarxa Espavilada d’Olot, que combina diferents fonts d’energia renovable, entre les quals la geotèrmica, per climatitzar diversos edificis públics de la ciutat.

stats