Publicitat
Publicitat

El preu de la llum es duplica des del 2007

La factura va començar a pujar després de la liberalització del sector elèctric, amb el primer govern Aznar, i l'inici de les subhastes va acabar de disparar-la

El 1997 el primer govern del Partit Popular que va arribar a la Moncloa -Aznar va guanyar les eleccions del 1996- va decidir liberalitzar el sector elèctric. Era el govern de les privatitzacions, amb les de Telefónica, Iberia i Endesa com les més sonades. La de la companyia elèctrica formava part de la liberalització d'un sector monopolístic que es va començar a obrir a la competència. Era un procés llarg i complex -el govern encara manté la potestat sobre part de la factura- però que a la llarga havia de servir per abaixar preus, o com a mínim per frenar grans pujades, com a conseqüència de la competència en el sector. Setze anys més tard, la realitat no pot ser més diferent. De fet, és tan diferent que un altre govern del PP s'està plantejant canviar el sistema de fixació de preus.

El preu de la llum a Espanya s'ha doblat des del 2000, segons l'Eurostat. Les dades de l'oficina estadística europea reflecteixen que l'espanyol és el tercer estat dels Vint-i-set amb la llum més cara, amb 0,1752 euros el megawatt hora. Aquest preu és un 95,7% més alt que el del 2000. La pujada, però, no ha estat lineal. El preu es va mantenir força estable per sota dels deu cèntims el megawatt fins al 2007. Aquell any arrenquen les subhastes del preu de la llum -regulades per l'Omel, una agència de valors que s'ocupa del mercat energètic-, en què des del 2009 es decideix el preu de la tarifa d'últim recurs (TUR), la que paguen la majoria de llars espanyoles, que tenen una potència instal·lada baixa.

Des de l'inici de les subhastes, és a dir, en set anys, el preu de la llum gairebé s'ha doblat, amb una pujada del 86,4%. I això sense tenir en compte la forta pujada fruit de la subhasta de dijous, anul·lada pel govern espanyol. Finalment no serà de l'11%, va assegurar divendres el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, però serà important. Només via peatges pujarà un 1%, i és previsible que el cost de l'energia, encara que no encareixi la factura el 10,5% resultat de la subhasta, pugi més que els peatges.

Un any de baixades dels sous

Les dades de preus de l'Eurostat no tenen en compte les pujades d'impostos, concretament l'IVA, que també ha encarit la llum en els últims anys. Tenint-ho en compte, la factura de la llum ha pujat un 70% des de l'inici de la crisi per a la majoria de llars. Una crisi que ha fet caure a plom el poder adquisitiu de les famílies, tant per la pèrdua de la feina per part de milions d'espanyols com per les baixades de sous. Aquesta setmana s'ha confirmat que a l'Estat fa quatre trimestres consecutius, és a dir, tot un any, que els salaris baixen.

Tot i aquestes pujades de la llum, fins ara ni els reguladors -primer la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) i ara la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC)- ni els governs espanyols havien ficat cullerada en la subhasta. Però la de dijous, amb una alça del cost de la llum del 26%, el més alt des de la liberalització del sector, que encariria un 11% la factura final, va forçar el ministeri d'Indústria a intervenir. José Manuel Soria va parlar de sospites de "falta de competència" i fins i tot de "manipulació" de la subhasta. Per això, el ministre va demanar dijous al migdia un informe urgent a la CNMC sobre la subhasta. Era tan urgent que el macroregulador va enviar-li les seves conclusions poques hores després i de matinada, a un quart de cinc del matí de divendres. El resultat, que no es podia validar la subhasta "davant la concurrència de circumstàncies atípiques en el seu desenvolupament, i en un context de preus elevats en el mercat diari durant les setmanes prèvies".

Liberalització real?

Diverses fonts, com associacions de consumidors, apunten al fet que la liberalització del sector no va ser real. I és que cinc companyies, que estan integrades en l'associació Unesa -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, E.ON i EDP-, controlen el 90% del mercat. "El problema és que no hi ha una autèntica competència. No és un mercat liberalitzat perquè es fixa la retribució de les renovables però es deixa que la nuclear, que té un cost de 30, cobri 100", explica Jaume Morron, consultor d'energia i director de Dialec.

En el mercat majorista diari -el pool -, on se subhasta l'energia que es necessitarà per a l'endemà, la demanda es va cobrint amb l'oferta que presenten els productors, començant per les fonts més barates -nuclear i hidràulica-, i acabant per la més cara -cicle combinat-. Però el preu del megawatt hora que queda, i que cobren tots els productors independentment de la font, és l'últim a entrar i, per tant, el més car. Això provoca que els productors de nuclear i hidràulica, "tecnologies que estan amortitzades", rebin remuneracions molt superiors al seu cost real.

"No té cap sentit que la nuclear i la gran hidràulica cobrin a preu de cicle combinat", explica Jorge Morales, membre de la Plataforma per un Nou Model Energètic. Morales subratlla que aquestes dues fonts d'energia "estan tenint grans beneficis" no només perquè les instal·lacions ja estan amortitzades i cobren un preu molt alt, sinó, a més, "perquè no poden tenir més competència". "Ningú pot posar ara una nuclear amb les condicions d'abans, i els rius ja estan plens de centrals hidroelèctriques", afegeix.

Ara el govern espanyol ha de dissenyar un nou sistema per fixar el preu de la llum, segons va assegurar divendres Mariano Rajoy. I abans de final d'any, va afegir. Sembla molt poc temps per canviar un sistema que fa cinc anys que funciona i que és molt complex. En qualsevol cas, el que ha de dir l'executiu del PP en els pròxims dies, probablement la setmana que ve, és quant pujarà la llum al gener. Divendres el mercat diari es va tornar a disparar. Potser per repetir a Rajoy que la llum ha de pujar.

QUÈ EN PENSEN ELS EXPERTS?

Jorge Morales

El principal problema en la fixació del preu de la llum és que "és un sistema marginalista", és a dir, que el preu més alt és el que fixa el preu de mercat, i "això és el que s'ha d'atacar", afirma Jorge Morales, de la Plataforma per un Nou Model Energètic. "El primer que s'hauria de fer és tornar les activitats regulades al preu pactat", opina. Així, la nuclear i la gran hidràulica, que cobren preus superiors als seus costos reals, serien més barates i no encaririen el preu global de l'energia. Morales deixaria el mercat "només per a les tecnologies marginals", carbó i cicle combinat. "Cal restablir la seguretat jurídica", afegeix.

Jaume Morron

El consultor d'energia Jaume Morron aposta perquè "les tecnologies amortitzades, la nuclear i la gran hidràulica, quedin fora de la subhasta" i que es paguin "a un preu raonable, que és el que vol el ministre per a les renovables". Això és el que pretén, per a les renovables, la reforma elèctrica que està en tràmits. No obstant, Morron creu que si es vol evitar que hi hagi distorsions en les subhastes, com se sospita que hi va haver dijous, el que s'hauria de fer és "tornar a la fixació de preus". Per què? Perquè la subhasta Cesur, que se celebra trimestralment per decidir la tarifa d'últim recurs, "és totalment especulativa".

J.M. García Casasnovas

D'ençà que es van posar en funcionament les subhastes per decidir la TUR, "s'estan produint alts i baixos", per això "s'ha de canviar el sistema", segons José María García Casasnovas, president de la comissió d'energia del Col·legi d'Eninyers Industrials de Catalunya. No obstant, adverteix que és molt complicat. El que sí que té clar és que "si el sistema detecta manipulació, s'ha de castigar, però s'ha de fer una anàlisi molt profunda". García Casasnovas adverteix que hi ha molta especulació en la subhasta trimestral i alerta que en la subhasta de dijous "les elèctriques només eren el 9% dels agents, i els altres eren fons".