Publicitat
Publicitat

La lluita als tribunals contra una estafa milmilionària

L’informe dels pèrits ha sigut una peça clau en el periple judicial per la sortida a borsa de Bankia

L’engany comptable denunciat pels pèrits del Banc d’Espanya és l’últim capítol d’una llarga pugna que ha tingut diferents escenaris i que es va iniciar poc després de la sortida a borsa de Bankia. Els títols de l’entitat financera van perdre el 97% del seu valor i això va afectar més de 350.000 petits inversors.

El fiscal general ordena investigar el cas en secret

Menys d’un any després de la sortida a borsa de Bankia, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va demanar al fiscal en cap d’Anticorrupció que investigués el cas. Va demanar-li que mantingués les diligències en secret “per no incendiar el parquet”. Les sospites es van activar en veure que l’entitat declarava beneficis de 305 milions i, poc després, un cop rellevat el president Rodrigo Rato del càrrec, admetia pèrdues de 2.979 milions en els comptes del 2011. L’inici de la investigació va arribar només tres dies després d’aquella reformulació dels comptes que va ser l’inici del cas.

UPyD presenta una querella davant l’Audiència Nacional

Pocs dies després que es fes pública la investigació van començar a arribar les primeres querelles contra Bankia. La primera, de les que van tenir recorregut, va ser la d’Unió Progrés i Democràcia, l’11 de juny. Dies després van arribar les del 15MpaRato i les d’Esquerra Unida, entre d’altres.

Els directius mantenen que els comptes eren fidels a la realitat

Arriben les primeres compareixences dels antics gestors de Bankia. Rato declara que en aquell moment Bankia ja havia sigut rescatada amb més de 22.500 milions de diners públics, que els comptes de l’entitat, en el moment de la sortida a borsa, “reflectien la imatge fidel”. També declara, entre d’altres, l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que acusa el ministre Luis de Guindos.

Es publica l’informe dels pèrits que dóna aire a les acusacions

A finals del 2014, quan el cas ja feia dos anys que era al jutjat, i havia sigut ampliat per incloure escàndols com el de les preferents, dos pèrits del Banc d’Espanya envien un informe al jutge de l’Audiència Nacional -on es jutja el cas- en què asseguren que els comptes de la sortida a borsa tenien “ajustos d’importància material no comptabilitzats” i una “pèssima qualitat del seguiment del risc”. En definitiva, acusen Rato de mentir i manipular els comptes. Aquell informe es va veure com un cop d’efecte per a les aspiracions dels inversors en el cas Bankia. A finals de l’any passat el Banc d’Espanya va esmenar els seus pèrits.

El TS dóna la raó als inversors i desencadena la resolució

El Tribunal Suprem va donar la raó en dos casos als inversors en la sortida a borsa i va condemnar Bankia a tornar-los els diners en una sentència que creava jurisprudència. L’entitat es va veure forçada a provisionar les pèrdues futures per decisions similars, amb 1.820 milions, els mateixos que van comprar els minoristes. Finalment va optar per tornar els diners a tots els accionistes que ho demanessin, per estalviar-se les costes judicials.