Un forat als ingressos de la banca

BarcelonaLa rendibilitat s’ha convertit en la nova obsessió de les entitats financeres espanyoles. A cada presentació de resultats, aquesta paraula és en boca dels màxims responsables dels bancs. El Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu també l’han assenyalat com a gran problema de les entitats. I quan els inversors expliquen la davallada borsària dels bancs, ho fan també apel·lant a aquesta paraula: rendibilitat, els beneficis, el que la banca guanya.

Però el cert és que una anàlisi més àmplia dels comptes de resultats dels bancs catalans serveix per entendre on és el problema d’un sector que no ha parat d’ajustar costos i que està forçant al màxim la seva estructura per mirar de ser eficient. Senzillament, per entendre el problema cal quedar-se en la primera línia, la dels ingressos: el marge brut de les entitats va de caiguda en els últims anys.

El cas més impactant és el de CatalunyaCaixa. L’any 2012, en plena crisi de l’entitat i abans de ser adquirida pel BBVA, era un banc amb un marge brut (conjunt d’ingressos) de 2.475 milions d’euros. El 2014 va ser adquirit per l’entitat que presideix Francisco González i va deixar de presentar resultats individualment. Però, segons va publicar Expansión, la fusió de caixes catalanes va tenir uns ingressos el 2015 de 961 milions: una caiguda d’un 61% respecte a només tres anys abans. El rànquing de facturació que elabora anualment aquest diari econòmic era clar: el banc, que era el segon de Catalunya, va passar de ser la desena empresa catalana en facturació el 2011 a la 45a el 2015.

Fonts del BBVA, però, asseguren que aquesta abrupta caiguda d’ingressos respon en part al canvi de perímetre que es va produir amb l’adquisició de CatalunyaCaixa i també a les operacions excepcionals. L’entitat ha defensat sempre que, malgrat les convulsions dels últims temps, ha aconseguit retenir els seus clients.

Aquest cas, tot i ser el més impactant, no és una excepció en el sector. El primer banc català, CaixaBank, també ha vist caure els seus ingressos des del 2012, segurament el pitjor moment de la crisi, fins ara. Fa quatre anys va tenir 13.770 milions de marge brut, i el 2015 el van tancar amb 10.963 milions, un 20% menys per al primer banc d’Espanya en banca minorista.

Fonts de l’entitat van explicar que aquesta situació responia a diferents causes: d’una banda, l’impuls que va representar per als resultats del 2012 l’adquisició de Banca Cívica, i de l’altra, el cop dur que va suposar en els de l’any passat la renúncia a aplicar la clàusula terra en les seves hipoteques. De fet, l’entitat va quantificar el cost d’aquesta decisió en 220 milions d’euros.

Entre els catalans, només el Sabadell ha millorat els seus ingressos entre el 2012 i el 2015 i ho ha fet en gairebé un 10%, fins a quedar a tocar dels 5.900 milions. L’entitat que presideix Josep Oliu ha crescut en aquest temps significativament amb dues operacions: l’adquisició de la CAM per un euro i la seva entrada al mercat britànic amb la compra de TSB. D’aquesta manera ha seguit creixent fins i tot en un context advers.

Temps difícils per a la banca

La difícil situació de la banca a Catalunya (en conjunt, totes tres entitats han perdut un 17% de les vendes) també té ressò al mercat espanyol. Entre els sis grans bancs -cal afegir-hi el Santander, BBVA, Bankia i Popular-, els ingressos s’han mantingut pràcticament plans (vegeu gràfic), però això s’ha aconseguit gràcies al bon ritme dels dos grans.

En efecte, el Santander i el BBVA han resistit en gran mesura pel fet que tenen un negoci molt internacionalitzat, i han incrementat el marge brut en un 3% i un 5%, respectivament (cal recordar que, des del 2015, el BBVA inclou CatalunyaCaixa). Per contra, Bankia, el més eficient entre els grans, i el Popular, un banc molt castigat, han vist caure els ingressos: el primer ha ingressat un 5% menys, i en el cas del segon el descens és d’un 9%.

Per explicar aquesta caiguda generalitzada d’ingressos cal parlar, un cop més, dels tipus d’interès. El Banc Central Europeu té el preu del diner en mínims històrics i, de fet, des del març del 2016 els interessos encara estan més baixos, instal·lats en el 0%. Aquest fet propicia que la principal font d’ingressos dels bancs, el marge d’interessos, s’hagi reduït enormement.

A això cal afegir que les comissions, la segona partida més important, s’han vist també afectades per la crisi i els vaivens de la borsa. Amb les empreses més tocades, el que guanyen els clients amb fons d’inversió decau i decau, per tant, la comissió de les entitats, que són les que gestionen aquests fons.

I encara es podria afegir que les dificultats generals de l’economia entre el 2012 i el 2015 van afectar els resultats de les empreses participades pels bancs, i per tant els seus dividends, dels quals es beneficiaven els bancs accionistes. L’entorn judicial, amb les clàusules terra com a principal exponent però també amb altres productes financers qüestionats, ha fet la resta. La rendibilitat segueix sent l’objectiu, però el problema arrenca en els ingressos.

LES CLAUS

1. Per què són importants els ingressos de la banca?

Des del punt de vista de la rendibilitat de les entitats, el que importa als accionistes és el benefici net, però no es poden tenir bons resultats amb pocs ingressos. I això, a la llarga, afecta tots els àmbits d’una entitat, incloent-hi la seva solvència, que és el que interessa als reguladors en última instància.

2. Quant han caigut?

En les entitats catalanes, un 17% de mitjana, i en les espanyoles es mantenen plans. Però cal pensar que el Santander i el BBVA són els que equilibren la situació a Espanya gràcies als seus negocis a l’exterior.

3. Quins bancs ho han patit més?

El banc que més ha vist caure els ingressos entre el 2012 i el 2015 és CatalunyaCaixa, amb un 61% de baixada. Fonts del BBVA, que va comprar l’entitat el 2014, expliquen que la caiguda és tan abrupta per un canvi de perímetre en el que es considera que és l’entitat a Catalunya. CaixaBank, per la seva banda, ha vist caure els ingressos un 20%. Bankia té unes vendes un 5% més baixes, i el Popular es deixa un 9%.

4. Quines són les causes d’aquesta davallada?

El Banc Central Europeu ha anat abaratint el preu del diner per mirar de facilitar el crèdit i ara mateix els tipus es troben en el mínim històric. Això afecta la matèria bruta del negoci bancari i la seva tradicional primera font d’ingressos: el marge d’interessos. A més, els mals de l’economia repercuteixen en dues altres àrees de vendes: les comissions pels fons (que depenen de la borsa) i els dividends de les empreses participades pels bancs.

5. Com han afectat les sentències judicials als ingressos del sector?

També hi han tingut un pes. CaixaBank va calcular en 220 milions el cost de la renúncia a seguir cobrant les clàusules terra en les seves hipoteques, i a tot el sector hi ha hagut impacte, especialment en els bancs que tenen una activitat més minorista.