08/04/2017

La factura oculta de l'accident de Germanwings

4 min
La factura oculta de Germanwings

BarcelonaUn 48%, la meitat de la indemnització. Això és el que hauran de tributar les famílies de les víctimes de l’accident d’avió de Germanwings si arriben a un acord extrajudicial amb l’aerolínia. La legislació actual estableix que les víctimes queden deslliurades de tributar per la indemnització per un accident d’aquest tipus només quan aquesta arriba per una sentència. En canvi, si prové d’un acord extrajudicial, la indemnització no gaudeix de cap tracte fiscal especial i, per tant, ha de tributar per l’impost sobre la renda com si es tractés d’un ingrés més. A més, tenint en compte que es tracta d’indemnitzacions d’imports elevats, el tipus de l’IRPF que hi aplica Hisenda és el més alt, que en el cas de Catalunya és el 48%.

En l’accident de Germanwings hi van perdre la vida 150 persones, de les quals 39 catalanes, quan el copilot, Andreas Lubitz, va decidir estavellar l’avió contra els Alps francesos. Això va passar el gener del 2015 i, des de llavors, les famílies han obert diversos processos judicials per reclamar indemnitzacions a la companyia aèria.

Hi ha casos especialment dolorosos. Segons ha pogut saber l’ARA, entre les víctimes catalanes hi ha una dona amb dos fills que va perdre el seu marit en la tragèdia. Des de llavors, aquesta dona (que prefereix mantenir-se en l’anonimat) ha de tirar endavant la família malgrat que no té una via regular d’ingressos, ja que el seu difunt marit era l’únic que aportava diners a la família. La urgència, per tant, aconsella a aquesta dona arribar a un acord extrajudicial amb la companyia, però en aquest cas hauria d’entregar la meitat de la indemnització a Hisenda.

Les compensacions que cobraran els familiars de les víctimes de Germanwings varien molt en funció de l’origen de la víctima, ja que la legislació varia a cada país. Alguns estats són més suaus i d’altres, com és el cas dels Estats Units, més contundents contra les empreses responsables de les catàstrofes aèries. A Espanya, de fet, no està establert quina indemnització correspon a les víctimes d’aquesta mena d’accidents. El precedent més proper és el de l’accident d’un avió de Spanair a Barajas, l’any 2008. En aquell cas es va fixar una indemnització de 350.000 euros (xifra que es va calcular agafant la indemnització més alta en cas d’un accident de trànsit, i incrementant-la en un 50%). Però una sentència de l’estiu passat de l’Audiència de Barcelona va revisar les indemnitzacions per l’accident de Spanair i les va elevar fins als 600.000 euros atenint-se a la legislació internacional sobre drets aeris dels passatgers recollida al Conveni de Mont-real, de l’any 2002.

Les famílies de víctimes de Germanwings podrien aspirar a una indemnització similar, però hi ha diverses incerteses: la primera és que la sentència de l’Audiència de Barcelona no és ferma, de manera que la indemnització encara pot variar quan el Tribunal Suprem revisi el cas. La segona incertesa és que tot el procés judicial és molt llarg (en el cas de Spanair es complirà fàcilment una dècada entre l’accident i la sentència definitiva), i potser hi ha víctimes que necessiten els diners per viure, segons explica Albert Sagués, soci responsable de pràctica fiscal a RSM Spain.

Petició als partits catalans

Arribats a aquest punt, els assessors de les víctimes han iniciat contactes amb els partits catalans per mirar d’introduir alguna esmena als pressupostos generals de l’Estat aprofitant que s’estan tramitant ara. El seu objectiu és que Hisenda renunciï als diners de les indemnitzacions per l’accident de Germanwings. De moment, no se sap si aquests contactes donaran algun resultat.

De fet, si no hi renuncia, Hisenda tindria una gens menyspreable injecció de diners per aquest motiu. Suposem que les famílies de les 51 víctimes espanyoles arribessin a pactes extrajudicials valorats en 500.000 euros cada una (la sentència de l’Audiència de Barcelona per al cas de Spanair establia una sanció de 600.000 euros, però és previsible que els acords extrajudicials siguin d’un import inferior). Fent un càlcul aproximat, això suposaria un ingrés de més d’11 milions d’euros per a les arques públiques. Aquesta estimació no és exacta, ja que l’IRPF que es paga varia en funció de la comunitat autònoma on resideixi la família de la víctima.

El cas segueix obert, a l’espera de si hi ha avenços en la negociació pressupostària. En cas que sí, els acords extrajudicials podrien arribar amb celeritat. Si no és així, la situació encara es podria allargar uns quants anys.

LES CLAUS

1. Quin és el dilema fiscal que es troben les víctimes de l’accident de Germanwings?

El dilema és si esperar que hi hagi sentències fermes sobre el seu cas o negociar un acord extrajudicial amb l’aerolínia. Aquesta segona opció té l’avantatge que no és tan lenta com la primera (en el cas d’un accident similar, el de Spanair, encara no hi ha sentència ferma del Tribunal Suprem tot i que el sinistre es va produir el 2008), i aquest és un factor a tenir molt en compte per als familiars de les víctimes que necessiten els diners per viure. Ara bé, els acords extrajudicials tenen un inconvenient: han de tributar per IRPF i, tenint en compte que es tracta de xifres elevades, se’ls aplica el tipus màxim (en el cas de Catalunya, el 48%).

2. Quan estan exemptes d’impostos aquestes indemnitzacions?

Quan arriben perquè ho estableix la sentència d’un tribunal. Encara que el cas sigui el mateix, si no hi ha sentència, les compensacions estan subjectes a tributació.

3. Què demanen les famílies de les víctimes?

Desitjarien que si negocien una indemnització fora de judici, aquest import no hagués de tributar. Per aquest motiu, els assessors d’alguns familiars han establert contactes amb els partits catalans que tenen presència al Congrés de Diputats perquè intentin introduir esmenes en els pressupostos generals de l’Estat, que tot just s’han començat a tramitar. El seu objectiu és que s’hi pugui introduir alguna esmena que permeti que Hisenda renunciï als diners per aquestes compensacions.

4. Quants diners ingressaria Hisenda per aquestes indemnitzacions?

Fent un càlcul aproximat, si les 51 víctimes espanyoles arribessin a acords extrajudicials valorats en uns 500.000 euros, Hisenda ingressaria més d’onze milions d’euros en concepte d’IRPF procedent d’aquestes indemnitzacions. El càlcul és aproximat perquè el tipus de l’IRPF el determina la comunitat on resideixin els familiars de les víctimes.

stats