Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Les exportacions i els preus agreujaran la caiguda aquest any

El Banc d’Espanya constata que l’economia es desaccelera en el tercer trimestre

L’economia espanyola va reduir el ritme de creixement en el tercer trimestre de l’any, però ho va fer menys del previst per alguns organismes d’anàlisi econòmica. Segons les estimacions que va publicar ahir el Banc d’Espanya, el producte interior brut (PIB) espanyol va avançar un 0,8% en el tercer trimestre. Això suposa un alentiment de dues dècimes respecte a l’1% que va avançar l’economia en el segon trimestre (rècord de creixement des del 2007, abans de la crisi), però està per sobre de l’estimació que va fer el servei d’estudis del BBVA a principis de mes (0,6%), i la que va fer l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que va ser del 0,7%.

L’estimació del Banc d’Espanya és només una dada provisional, pendent de la revisió de l’Institut Nacional d’Estadística, però confirma que l’economia espanyola ha iniciat un canvi de tendència que, segons totes les previsions disponibles, es prolongarà en el temps, i durà a un creixement inferior en els pròxims trimestres. Segons el supervisor bancari, l’avanç de l’economia espanyola s’està fonamentant en la fortalesa de la demanda interna privada, que guanyarà pes en els pròxims mesos. Per contra, la demanda externa s’està afeblint com a conseqüència de l’empitjorament de l’economia mundial, la crisi a la Xina i la crisi de les matèries primeres que hi va associada.

De fet, la balança comercial va augmentar el seu dèficit en el segon trimestre de l’any, segons dades publicades pel mateix organisme ahir. En concret, la diferència entre les compres i les vendes de béns a l’exterior va ser de 5.400 milions, enfront dels 5.100 milions de l’any anterior. Tot i així, la balança de compte corrent (el total d’operacions amb l’estranger) va tenir un superàvit de 3.100 milions, impulsada pel superàvit dels serveis, sobretot el turisme.

De fet, el Banc d’Espanya va actualitzar les seves previsions i, tot i mantenir sense canvis el creixement previst per al 2015 (3,1%) i el 2016 (2,7%), sí que va modificar la composició del PIB. En concret, l’organisme liderat per Luis María Linde preveu ara que la demanda exterior neta tingui una contribució negativa al PIB de tres dècimes tant aquest any com el que ve. En la previsió anterior, les exportacions havien de tenir un impacte neutre en el PIB. Les tres dècimes perdudes per la via exterior quedaran compensades pel creixement de la demanda interior, que passarà d’aportar 3,1 punts a aportar-ne 3,4. Dins de la demanda privada, tindrà més pes el consum privat, que avançarà un 3,5%, en lloc d’un 3,4%, com es preveia anteriorment, però destaca l’acceleració de la demanda pública. Fins ara, el Banc d’Espanya calculava que aquesta creixeria només un 0,1% l’any 2015, i la nova previsió ho dispara fins a l’1,1%, un canvi substancial en un any multielectoral.

“En els últims mesos s’ha produït un empitjorament de l’entorn exterior, pels efectes de la desacceleració de la Xina”, recorda l’organisme en el seu butlletí. Tot i així, “s’estima que el previsible debilitament dels nostres mercats d’exportació es vegi compensat pel nivell més reduït dels preus del petroli, de les primeres matèries, la prolongació de la millora de les condicions de finançament i les noves mesures de política fiscal”. És a dir, la rebaixa d’impostos i la baixada de preus compensarà aquesta reducció de les exportacions. Tot i així, l’organisme admet que els riscos de desviació d’aquest escenari han augmentat.

El panorama de caiguda de preus, que segons l’informe pot incentivar el consum intern, s’accentuarà més del que estava previst. La baixada del preu del petroli arrossegarà l’índex de preus al consum -que al setembre va marcar una taxa negativa del 0,9%- a terrenys negatius en el conjunt de l’any. En concret, el Banc d’Espanya pronostica un IPC del -0,5% al tancament de l’any, que es recuperaria, amb un increment de preus del 0,8% l’any que ve, encara molt lluny de l’objectiu del Banc Central Europeu, que situa aquesta meta a la ratlla del 2%. La projecció anterior preveia un IPC del -0,2% el 2016 i un 1,3% l’any que ve. És a dir, el Banc d’Espanya les ha modificat de manera substancial i, tot i així, admet que existeix la possibilitat que ni tan sols les noves previsions es compleixin, perquè hi ha “riscos a la baixa”.

Inflació negativa a Europa

El context de baixada de preus no afecta únicament Espanya. Ahir l’oficina europea Eurostat va publicar les dades d’inflació de l’eurozona, que va entrar en negatiu amb un decreixement del 0,1% per primer cop des del març. Aquesta inflació negativa afegeix pressió al BCE en el seu objectiu d’aconseguir una inflació pròxima al 2%. El programa de compra d’actius llançat per l’organisme europeu al març sembla no haver sigut suficient per dur la inflació als terrenys desitjables.