El deute públic espanyol creix en 18 milions d'euros cada hora que passa

BarcelonaCada hora que passa el deute de les administracions públiques creix en 18 milions d'euros: aquest és el resum de l'espiral de deute en què està Espanya actualment. Només en els tres primers mesos de l'any, el deute del sector públic va créixer en 39.000 milions d'euros, o 433 milions al dia.

Això va provocar que, al tancament del primer trimestre, aquest passiu se situés en 922.800 milions d'euros o, dit d'una altra manera, l'equivalent al 88,2% del PIB (que és tota la riquesa que genera anualment un país). Això significa que el deute ha assolit el rècord de l'últim segle. Des del 1910 que no s'arribava a aquests nivells d'endeutament, segons els registres del Fons Monetari Internacional. A més, tot aquest deute no està servint per impulsar mesures d'estímul -com defensen els detractors de les polítiques d'austeritat- sinó que el seu augment coincideix amb un moment de restriccions en la despesa, especialment en el cas de l'autonòmica.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va mostrar ahir poc preocupat per aquestes dades i va afirmar que es deuen al fet que l'Estat ha aprofitat la relativa bonança dels mercats en els primers mesos de l'any per fer nombroses emissions de deute. "El Tresor espanyol ha acumulat en cinc mesos el 60% del total que preveia emetre [en tot l'any] -va defensar-. En els pròxims trimestres el ritme d'emissions de deute es desaccelerarà de manera notable".

La xifra de deute queda lluny dels 436.000 milions (40,2% del PIB) que es registraven a la fi del 2008, tot just amb l'inici de la crisi. A més, el més previsible és que se segueixin marcant nous rècords, ja que el mateix govern espanyol preveu tancar aquest any amb un deute equivalent al 91,4% del PIB i que, fins i tot, fregui el 100% el 2016.

Repartiment

Tot i que sovint s'ha assenyalat les comunitats autònomes com les culpables del descontrol financer dels comptes públics, un 76% del deute segueix corresponent a l'administració central, mentre que les autonomies són responsables del 18% i les corporacions locals del 4%. Això sí, les autonomies són les administracions on més va augmentar el deute en el primer trimestre (ho va fer un 29%), seguit del govern espanyol (+21%) i dels ajuntaments (+16%).

Catalunya segueix sent amb claredat la comunitat que deu més diners, amb 56.221 milions (exactament el doble que els 23.300 milions que es devien l'any 2008, a l'inici de la crisi). D'aquesta xifra, 50.945 milions corresponen directament a la Generalitat, i la resta a les seves empreses públiques. La bona notícia és que en els tres primers mesos de l'any l'augment global del deute públic català va ser de 381 milions, molt per sota de la pujada de 3.900 milions registrada en el trimestre anterior. La veritat, però, és que la xifra presumiblement es dispararà al segon trimestre, quan la Generalitat ha hagut de refinançar més de 5.000 milions d'euros del seu passiu.

De totes maneres, en relació a la seva economia, hi ha dues comunitats autònomes que estan encara més endeutades: el País Valencià (amb un 29,1%) i Castella-la Manxa (28,1%). Després vénen Catalunya (25,7%) i les Illes Balears (21,8%). Les autonomies que tenen menys deute són les Canàries (11,4%) i Madrid (11,7%).

El debat sobre la sostenibilitat

Un dels debats que s'ha obert últimament és si aquests nivells de deute són sostenibles. Ara mateix hi ha diversos països que encara tenen més deute que Espanya, com Itàlia (que n'arrossega un 127%) o França i el Regne Unit (tots dos amb un 90%), però cada cop hi ha més economistes que qüestionen que aquesta evolució sigui positiva i plantegen la necessitat de fer una quitança, una possibilitat que els governs asseguren que no es plantegen en cap cas -entre d'altres coses perquè la simple admissió que hi ha aquesta opció provocaria un terratrèmol als mercats.

L'economista César Molinas, per exemple, defensa que es faci una quitança, però no sobre el deute del Tresor espanyol, sinó sobre el passiu que arrosseguen les empreses públiques, cosa que evitaria una temuda desbandada dels inversors i un més que probable descontrol de la prima de risc.

En el cas d'Espanya, a més, s'ha de tenir en compte un problema afegit: el deute privat, és a dir, el que està en mans de les empreses i els ciutadans. El deute privat continua sent considerablement elevat i, tot i que s'ha reduït considerablement des de l'inici de la crisi (quan va arribar a estar en el 213%), encara ronda el 150% del PIB.

Segons va alertar al mes d'abril el Fons Monetari Internacional en el seu informe de primavera, la combinació del deute públic i privat és un dels principals riscos que encara afronta l'economia espanyola.