ENQUESTA
Economia 06/10/2017

La crisi s’esvaeix, persisteix el pessimisme

L’índex de confiança de Gadeso mostra que els balears creuen que la millora de l’economia no els beneficia

Jaume Vinyas
3 min
La crisi s’esvaeix, persisteix el pessimisme

PalmaTot i els continuats increments del PIB, les exitoses campanyes turístiques i l’evolució positiva de les dades de l’atur, els ciutadans de les Balears continuen mirant al futur amb recel. Aquesta paradoxa és fruit de les disfuncions vinculades a la superació del pitjor de la crisi. Almanco és una de les conclusions que s’extreuen del darrer índex de confiança elaborat per la fundació Gadeso. L’enquesta reflecteix, perfectament, el que han anunciat des de fa mesos: la ciutadania té molt clar que la millora de la macroeconomia no està tenint influència real en l’economia domèstica.

Així, tot i que en un any s’ha reduït en un 9% el nombre de ciutadans que asseguren que tenen dificultats per arribar a finals de mes, encara un 32% se situa en aquest grup, un terç de la població. El pitjor potser ha passat, però l’horitzó no és tampoc de color rosa: durant els darrers dotze mesos només ha augmentat un 2% el nombre de persones que asseguren que tenen capacitat d’estalvi i aquestes són, només, un 12% del total.

La fràgil economia domèstica

Regular és la situació que elegeixen els enquestats quan se’ls fa triar la situació econòmica actual. Més de la meitat, el 55%, trien aquesta opció i només un 17% la qualifica de bona. En canvi, un 28% la considera dolenta. Si ho comparam amb l’enquesta que es va fer l’any passat, efectivament s’aprecia una millora. Llavors, el 33% dels ciutadans va afirmar que es trobava en una situació dolenta; el 53%, en una de regular i el 14%, en una de bona. Amb tot, hi havia més esperança: un 20% dels enquestats augurava que la seva situació milloraria enguany; ara només ho fa un 12% quan es demana per la previsió del 2018. Si comparam els auguris a mitjà termini, l’escletxa, d’un any a l’altre, és encara més evident. Així, el 2016 el 22% dels enquestats considerava que la seva economia anirira a millor en un termini de dos anys, mentre que enguany només el 9% han optat per aquesta opció. Fins i tot s’ha reduït el percentatge de persones que han considerat que quedarien igual: d’un 42% s’ha passat a un 37%. Val a dir que tampoc no es pot afirmar que el fatalisme s’estigui apoderant dels balears: ho demostra el fet que es manté el percentatge (un 2%) d’enquestats que consideren que l’economia domèstica empitjorarà en un termini de dos anys. Amb tot, augmenta un 8% el percentatge de persones que diuen “no ho sé” davant la pregunta. La incertesa, per tant, creix tot i les temporades rècord.

Aquest pessimisme contrasta amb la certesa que la situació econòmica general de les Illes (la macroeconomia) es mantindrà en positiva. Només un 15,5% dels enquestats, de fet, creu que l’any vinent aquesta anirà a pitjor. Són més (un 23,7%) els qui creuen que anirà a millor, mentre que el grup majoritari (un 37%) considera que quedarà igual, això vol dir amb un creixement del PIB al voltant del 4%.

Precarietat i temporalitat

Gadeso ofereix algunes claus que poden ajudar a explicar aquesta percepció divergent entre l’avanç de la macroeconomia i la microeconomia. Així, un 88% dels enquestats pensa que la precarietat és característica del mercat laboral balear. El mateix percentatge de persones considera, a més, que els treballs que es creen a les Illes són majoritàriament temporals. El matrimoni precarietat-temporalitat queda clarament marcat, per tant. “Aquests dos ítems són greus perquè frenen el consum interior que, com destaquen tots els economistes, és l’autèntic motor de la millora real de l’economia”, assenyala Gadeso.

Un percentatge menor però igualment altíssim, del 74%, considera que els sous de molts treballadors no es poden considerar dignes. Finalment, una reflexió que comparteix un 70% dels enquestats: el sector turístic, tot i les darreres temporades rècord, no pot absorbir tots els aturats que hi ha a les Illes. D’aquesta manera, la ciutadania dona suport al missatge del Govern que cal diversificar l’economia. Un missatge, però, que encara és lluny de traduir-se en una realitat.

Cada illa ho veu diferent

Aquesta percepció general canvia si l’anàlisi se centra a cada illa, una tendència habitual en aquest tipus d’enquestes. Així, per exemple, la més optimista és Eivissa, seguida de Formentera. Mallorca queda en tercer lloc i Menorca seria la més pessimista, en general.

Només un 58% dels enquestas s’ha atrevit a pronosticar si el 2018 serà un any de creació de nous llocs de feina. Impera, per molt poc, la visió positiva. Un 30% considera que sí, mentre que un 28% troba que no. De nou, la major de les Pitiüses és la que es mostra més optimista. A Menorca, hi ha empat però a un percentatge molt baix, un 27%. Gairebé la meitat dels enquestats, un 46%, prefereix no pronunciar-se sobre les perspectives de futur.

Gadeso, finalment, destaca la “millora sensible” del nombre de persones que afirmen que viuen dels seus sous i estalvis, un 56%, que creix cinc punts respecte de la mitjana dels índexs registrats entre el 2014 i el 2016. L’entitat ha entrevistat 900 ciutadans de les Illes per a l’enquesta, que es va realitzar durant el mes de setembre.

stats