El banc central suec estudia emetre la seva pròpia moneda electrònica

BarcelonaA mitjans del segle XVII el Riksbank, el banc central suec, va ser la primera autoritat financera del món a emetre bitllets. I ara podria convertir-se en la primera que posa en circulació una moneda digital nacional. Un pas que, si es produís, constituiria una nova revolució en la història dels pagaments.

Sembla que el món avança cap a una societat sense cash, i Suècia és, precisament, un dels països capdavanters. Si el 2010 el 40% de les vendes al detall en aquest país es feien en efectiu, el 2016 aquesta xifra havia baixat al 15%. Una caiguda en picat que presagia la desaparició dels bitllets en un futur no gaire llunyà.

Dos terços dels suecs, de fet, asseguren que mai porten efectiu i sempre paguen amb targeta, incloent-hi les compres més petites, com una barra de pa o un paquet de xiclets. Ja fa anys, de fet, que moltes oficines bancàries van abandonar el metàl·lic. De les 1.600 sucursals que hi ha al país, unes 900 ja no dispensen cap tipus de moneda física.

La tendència s’ha anat imposant també entre els comerços, molts dels quals ja no accepten pagaments en efectiu. Tampoc ho fan els autobusos ni els trens i fins i tot les esglésies i els captaires comencen a utilitzar lectors electrònics per poder rebre almoina.

Els riscos

Però, encara que pagar amb mòbil o targeta resulta més còmode, ràpid i transparent, també comporta riscos. Avui dia els mètodes de pagament virtual estan controlats per poques institucions privades, principalment bancs i gestors de targetes. Els mateixos que, el dia de demà, quan hagi desaparegut el cash, podrien començar a imposar les seves regles, com ara comissions per guardar els estalvis o elevades tarifes per cada moviment bancari.

És el perill de qualsevol monopoli. Sense comptar amb el caos que provocaria un gran atac informàtic o qualsevol mena de pertorbació dels sistemes digitals pels quals viatgen els diners. Així mateix, també preocupa la situació en què quedarien els ciutadans més vulnerables i dependents de la divisa física, com la gent gran, els pobres o els immigrants indocumentats.

En previsió d’aquest escenari, el Riksbank s’ha posat les piles i al març va encarregar un estudi per sondejar la viabilitat tant tècnica com legal d’una moneda virtual nacional. S’anomenaria e-corona i seria una espècie de bitcoin, però operada per l’autoritat bancària central. A la pràctica funcionaria com els diners en efectiu i donaria als ciutadans un cert marge d’independència respecte a les grans corporacions financeres.

El seu principal objectiu, doncs, és “donar suport al Riksbank a l’hora de promoure un sistema de pagament segur i eficient”. I aixo ho faria oferint “una plataforma alternativa que funcionaria amb independència de la infraestructura comercial dels bancs”, expliquen en declaracions a l’ARA Eva Julin i Frida Erlandsson, directora i coordinadora, respectivament, de l’informe.

La nova criptomoneda no substituiria el cash, sinó que el complementaria. Però si, al final, acaba desapareixent, la nova moneda digital constituiria un antídot davant les crisis financeres i permetria a la societat estalviar i seguir gastant amb diners lliures de risc emesos directament pel banc central. “El camí a recórrer és llarg i la junta encara no ha pres cap decisió”, puntualitzen. Però les conclusions preliminars de l’informe, que s’han publicat ara, a finals de setembre, són força esperançadores.

Si bé a nivell jurídic caldria adaptar la legislació vigent, l’equip d’experts liderat per Julin i Erlandsson creu que la introducció de l’e-corona no tindria conseqüències rellevants sobre la política monetària o l’estabilitat financera. “El Riksbank subministra el volum de bitllets i monedes que el públic general i el mercat demanen. I s’assumeix que, de la mateixa manera, podria determinar el subministrament d’e-corones”, va assenyalar el banc en un comunicat.

Tecnologia

Pel que fa a la tecnologia el grup no es mulla, però assumeix que tampoc seria un problema. Aquesta podria ser nova o ja existent, i l’autoritat bancària obre la porta a la col·laboració entre el món públic i el privat per desenvolupar-la. La fase següent del projecte consistirà a obrir un diàleg amb les entitats i actors de la societat que hi puguin estar interessats, alhora que els estudiosos prossegueixen les tasques d’anàlisi i investigació.

Amb tot, el banc espera arribar a una conclusió definitiva a finals del 2019, tot i que la premsa sueca assegura que podria ser abans, ja als últims mesos de l’any que ve.