Les cabines, camí del museu
Competència vol eliminar l’obligació que té Telefónica de mantenir un servei que està en desús
MadridHan passat 88 anys des que es va instal·lar la primera cabina telefònica a Espanya. Va passar al parc del Retiro de Madrid, el 1928, el mateix any en què Stalin va arrestar Trotski a la Unió Soviètica i quan encara en faltaven vuit per a l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Aquella caixa de fusta enganxada a una paret tenia un telèfon negre del qual penjava un auricular sense micròfon -era un forat al telèfon mateix- i avui és una relíquia de museu. Aviat va ser substituïda per aparells més moderns que van anar conquerint els carrers de les ciutats espanyoles a la mateixa velocitat que la telefonia s’estenia a les cases i començava a substituir els telegrames i les cartes com a via de comunicació. Però fins i tot les cabines més modernes, que serveixen no només per parlar sinó per enviar missatges de text, correus electrònics i carregar el saldo del mòbil, estan a punt de patir la mateixa sort que aquella caixa del Retiro i acabar com un apunt als llibres d’història.
Telefónica està obligada per llei a mantenir actives les cabines a Espanya, seguint un criteri de població. Vodafone i Orange també paguen part del servei. Però la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha plantejat aquesta setmana la possibilitat d’eliminar aquesta obligació, coneguda com a servei universal. Com que la gran majoria de les cabines són deficitàries (costen més de mantenir que els ingressos que generen moneda a moneda), l’eliminació d’aquesta obligació suposarà, amb tota seguretat, un punt final a gairebé un segle de cabines al carrer.
En els últims anys, segons Competència, Telefónica ja ha anat ajustant el nombre de cabines al mínim requerit per llei i per això s’ha produït un descens dramàtic en el nombre total: l’any 2000 n’hi havia més d’110.000 a tot l’Estat i l’any passat no en quedava ni una quarta part. Aquest declivi no és estrany: en només un any, del 2012 al 2013, el cost de mantenir totes les cabines actives es va multiplicar per tres a Espanya, i va passar de 400.000 euros a 1,2 milions, segons la mateixa CNMC.
Víctima del mòbil
Si dins dels telèfons de les cabines cada cop costa més trobar monedes és per culpa del mòbil, l’assassí d’aquests aparells amb història. Les cues a les cabines del centre de les grans ciutats que es podien veure als anys 60 fa molt de temps que van deixar d’existir, però ha sigut en els últims 15 anys que acostar-se a una cabina s’ha acabat convertint en gairebé una excentricitat.
Amb més d’un mòbil per habitant de mitjana, Espanya és un dels països europeus on hi ha més línies actives de telefonia cel·lular. Cada cop són més els usuaris que ni tan sols són capaços de marcar xifra a xifra els números de telèfon dels seus contactes -confien aquesta feina a l’agenda del seu smartphone -. Amb aquest panorama, la cabina s’ha vist reduïda a un aparell d’emergència, quan fallen totes les alternatives. De fet, un 88% dels espanyols asseguren que no fan servir la cabina per a res, segons un informe de la Comissió Europea.
Encara hi ha nostàlgics, però. Un 12% sí que les fa servir -o això diu- i un 16% no volen que s’elimini l’obligació de mantenir-les encara que siguin deficitàries. Però tenint en compte que 8 de cada 10 espanyols estan a favor que desapareguin, que són deficitàries, i que tant Competència com les operadores -que hi perden diners- estan pressionant perquè no hi hagi obligació de mantenir cabines actives, el ministeri d’Indústria, que és qui té l’última paraula, té molt pocs arguments per fer sobreviure aquestes relíquies. L’informe de la CNMC va precisament dirigit al ministeri, que ha de decidir a finals d’aquest any si les cabines deixen de formar part del servei universal. Si, com sembla, opten pel sí, les cabines podrien començar a desaparèixer l’any que ve.
I si milers de cabines estan a punt de convertir-se en ferralla, un destí similar tindran, previsiblement, les guies telefòniques en paper. Les pàgines blanques encara s’inclouen en el servei universal i Telefónica té l’obligació d’enviar-la als abonats (tot i que, des del 2014, només sota demanda). L’aparició de telèfons d’informació i la generalització de la connexió a internet -també al mòbil- han fet que poca gent faci servir la versió en paper dels serveis d’informació telefònica. Un 52% dels espanyols no les fan servir mai, i ningú les fa servir més d’un cop al mes, segons la CE. Per això Competència recomana al ministeri que les elimini del servei universal.
