Publicitat
Publicitat

POLÍTICA MONETÀRIA

La Xina redobla l’aposta i colpeja les borses

El gegant asiàtic torna a devaluar la seva moneda

La devaluació de gairebé el 2% anunciada dimarts no va ser suficient i el banc central xinès va tornar-hi ahir, reduint el valor del iuan un 1,62% més. En un context en què els experts esperaven que l’economia de la Xina assolís el llargament anunciat sorpasso sobre la nord-americana, la decisió del gegant asiàtic ha obert el debat sobre la realitat econòmica del país.

Mentre es desfermava una tempesta argumental sobre la poca transparència del país pel que fa als seus índexs econòmics, les borses mundials pagaven la incertesa amb fortes caigudes. L’Íbex-35 perdia un 2,44%, mentre que l’Eurostoxx baixava un 3,35%. Frankfurt queia un 3,27%, Milà un 2,96%, Londres tancava amb un descens de l’1,4% i París era la més afectada amb unes pèrdues del 3,4%.

Però el cop arribava també als Estats Units, una economia amb la que les autoritats xineses mantenen una llarga partida d’escacs en matèria monetària. El Dow Jones perdia un 1,41% ahir (a mitja sessió) després d’haver caigut un 1,21% dimarts. El vermell generalitzat tenia una explicació principal: l’expectativa de fer negoci de les empreses s’ha reduït per la devaluació del iuan. El moviment reforça el poder exportador de les empreses xineses i farà més difícil per a les companyies estrangeres vendre a la Xina. El fet que aquest país sigui el principal importador de primeres matèries del món explica el sotrac a les borses d’arreu. El multimilionari i precandidat a les primàries republicanes Donald Trump va ser qui va exposar la preocupació nord-americana amb més vehemència: “Ens estan destruint [els xinesos]. Continuen devaluant la seva moneda i ho faran en el futur: aconseguiran una forta caiguda del iuan que serà devastadora per a nosaltres”, va dir.

Les raons del canvi

Els analistes han buscat diverses raons al moviment fet pel banc central xinès. La principal causa d’aquesta devaluació seria la necessitat d’impulsar unes exportacions que al juliol van caure un 8,3% anual, per donar impuls a una economia que continua creixent a un ritme impensable per a la Unió Europea (un 7% el segon trimestre) però que s’havia acostumat a ascensos encara més grans. Així, per exemple, la Xina va tancar el 2014 amb un creixement del PIB del 7,4%, més de vuit vegades superior al 0,9% de l’eurozona, però aquest ritme va ser el més lent en 24 anys.

Però també cal recordar que des del març Pequín havia mantingut una certa estabilitat en la seva moneda per permetre que el iuan guanyi pes internacionalment i arribi a formar part del cistell de divises de reserva del Fons Monetari Internacional, formada pel dòlar, l’euro, el ien japonès i la lliura esterlina britànica. Per formar-ne part cal que la moneda sigui àmpliament utilitzada en transaccions internacionals i en els mercats de divises i la Xina té interès a entrar en aquest cistell per guanyar credibilitat en la seva economia.

El moviment, que va ser rebut amb satisfacció per la Comissió Europea i l’FMI i amb cautela pels Estats Units, no deixa de ser una sublimació de la política monetària que la Xina ha mantingut durant anys, consistent a comprar dòlars per evitar que aquesta moneda es devalués respecte a la seva, en un escenari que podria haver perjudicat les seves exportacions. Ahir la divisa asiàtica arribava a canviar-se a 6,4 iuans per dòlar i es preveien noves depreciacions de cara a avui.

Un canvi esperat

El professor de l’Iese i fundador de l’escola de negocis xinesa CEIBS Pedro Nueno treia ahir importància a aquests moviments monetaris. “Parlem d’una devaluació relativament petita tenint en compte que la moneda s’havia revaluat molt”, va explicar a aquest diari.

En la seva anàlisi, recordava que el creixement xinès en els últims anys s’ha basat a “apujar sous, donar feina a més persones i treure gent de la misèria per incorporar-la a les classes mitjanes”, una política que va afectar les exportacions. “Però en un país de 1.500 milions de persones, aquest camí d’apostar pel consum era el correcte”, afegia.

Aquest especialista en la Xina afirma que no existeix bombolla immobiliària al país asiàtic i explica que el “retoc” que ha fet el govern amb el iuan l’acosta més al seu valor real. De la mateixa manera, Nueno afirma que la recent caiguda de la borsa de Xangai acosta l’índex xinès a la realitat i ajudarà a donar-li més credibilitat.