Publicitat
Publicitat

FINANCES

La Xina, obligada a tallar els rumors d'una crisi bancària

El banc central admet que ha hagut d'injectar diners a entitats amb problemes i diu que, si cal, ho tornarà a fer

De moment només és una preocupació, però ¿què passaria si ara, tot d'una, la Xina trontollés? L'economia mundial s'està refredant i Occident amb prou feines ha aixecat el cap en els últims cinc anys. L'última cosa que ara caldria és un focus d'inestabilitat a la segona potència econòmica mundial, que avui és el país que creix amb més força de tot el món.

Ahir, el Banc Popular de la Xina -el banc central del país- es va veure obligat a admetre que ja ha hagut d'injectar diners a entitats financeres amb problemes. Així ho va confirmar en un comunicat en el qual també va garantir que proveirà diners a les entitats si tenen escassedat de líquid. El missatge va suposar un canvi de discurs respecte al que el mateix Banc Popular de la Xina havia dit un dia abans, quan va assegurar que el sistema financer del gegant asiàtic tenia prou liquiditat.

La Xina és un dels principals compradors de deute sobirà europeu i, a més, posseeix unes gegants reserves de divises estrangeres: té 3,4 bilions de dòlars (2,5 bilions d'euros al canvi actual) en monedes d'altres països, principalment dòlars nord-americans. És per això que un sotrac inesperat en la seva economia és el que menys desitja tothom. La preocupació per la Xina és un dels motius que expliquen la inestabilitat dels últims dies als mercats. Ahir el diferencial del deute espanyol respecte a Alemanya va tancar amb un lleuger descens, fins als 327 punts, però costa trobar motius per esperar que la prima de risc torni a situar-se en els 277 punts que marcava a primers de maig. A més, el Tresor espanyol va haver de pagar un 0,89% i un 1,44% d'interès per vendre deute amb venciment a tres i nou mesos, respectivament. Unes xifres considerablement més altes que en l'última subhasta. Almenys la borsa espanyola va pujar un 0,7% després de quatre dies seguits caient.

Malgrat tot, el Banc Popular de la Xina va aconseguir transmetre una certa calma als mercats. L'altre focus d'inestabilitat sobre el deute europeu en els últims dies ha estat l'anunci de la retirada dels estímuls per part de la Reserva Federal dels Estats Units. Ahir, però, es van publicar dades dels EUA que van generar confiança: els preus de l'habitatge van créixer un 2,5% a les vint principals ciutats dels EUA i la confiança del consumidor va situar-se al nivell més alt des del 2008.

Segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el fet que la Reserva Federal es plantegi retirar estímuls respon al fet que l'economia "està millorant". "L'economia mundial està vivint un episodi de volatilitat, però els fonamentals són molt millors", va dir ahir De Guindos. El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va dir ahir que no veu motius per alterar la política acomodatícia de l'entitat.

El focus d'inestabilitat

L'inici dels rumors sobre els bancs xinesos prové del mateix Banc Popular de la Xina, que la setmana passada va llançar un avís al seu sector financer perquè abandoni els préstecs barats i les operacions especulatives. També va exigir que incrementin els controls de riscos. El temor que es va escampar és que els bancs del país -que destaquen per la seva opacitat- hagin acumulat grans bosses de deute tòxic que ara els estiguin ofegant.

L'avís va fer créixer la incertesa ràpidament i va provocar que els bancs xinesos disparessin els interessos que exigeixen per prestar a altres entitats: el tipus interbancari de referència a la Xina es va situar dijous passat en el 13,4%, un màxim històric. Això es va traduir en un assecament sobtat del crèdit, i és difícil que una economia creixi amb força si el crèdit es contreu, com s'està veient a Espanya. Ahir el tipus interbancari xinès ja havia caigut al 5,8%, però seguia sent el doble d'alt del que és habitual.

"El govern sap que els bancs estan fent coses que no són prudents", va dir al New York Times Yukon Huang, del think tank Carnegie Endowment for Internacional Peace. "Alguns agafen diners fàcils i els posen en esquemes Ponzi [estafes piramidals]. Ara el govern els està dient: «No ho torneu a fer. I no compteu que el govern us rescati»". El comunicat del banc central incloïa una amenaça als gestors dels bancs: "Si les institucions tenen problemes per gestionar la seva liquiditat, el banc central prendrà mesures apropiades [...] per mantenir l'estabilitat general dels mercats de capitals". Caldrà estar atents als pròxims esdeveniments.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF