Publicitat
Publicitat

CRISI DE L’EURO NOU PACTE AMB ATENES

Tsipras segella el tercer acte del drama grec amb un nou rescat

L’acord tècnic entre Grècia i els creditors se sotmet ara als Parlaments

El govern d’Alexis Tsipras va anunciar ahir un acord entre Atenes i els seus creditors internacionals per al tercer rescat de Grècia. La recepta és la mateixa que van aplicar els seus predecessors, el socialdemòcrata Iorgos Papandreu i el conservador Andonis Samaràs: finançament a canvi de dràstiques mesures d’austeritat. Grècia obtindrà 86.000 milions d’euros en els pròxims tres anys, condicionats a l’aprovació d’un nou paquet d’austeritat. Així, el país podrà fer front al crèdit de 3.200 milions que ha de retornar al Banc Central Europeu abans del 20 d’agost. Però, abans, el Parlament grec (dijous), els socis de l’euro (divendres) i alguns Parlaments com l’alemany i el finlandès (la setmana que ve) han de donar llum verda al pacte. La Comissió Europea ha parlat d’un acord “tècnic”.

Entre les mesures acordades hi ha eliminar la jubilació anticipada, pujades d’impostos, retallades de la despesa social, la liberalització del mercat energètic o l’abolició dels subsidis al dièsel dels agricultors. També s’han de recapitalitzar els bancs i facilitar els embargaments de comptes de morosos amb saldos inferiors a 1.500 euros. El govern de Syriza va convocar ahir d’urgència el Parlament grec per aprovar el primer paquet de 35 mesures prioritàries i el tercer Memorandum d’Entesa, el document que recull les condicions del rescat.

En els sis anys de la pitjor crisi econòmica que pateix des de la Segona Guerra Mundial, Grècia ha passat per nou plans d’austeritat i tres rescats internacionals que no han servit precisament per treure del pou la seva economia. El nou acord reconeix que les previsions macroeconòmiques eren poc realistes i rebaixa els objectius de superàvit pressupostari. I per pal·liar el malestar, el ministeri de Finances va assegurar que els nous objectius permetran evitar retallades per valor de 20.000 euros.

Però la quadriga (el quartet que ha ampliat la troica del Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu amb la incorporació del Mede, el fons de rescat permanent europeu) ha inclòs en el tercer rescat una mesura estrella: l’anomenat Fons d’Actius Estatals, un fons format per tots els béns del país susceptibles de ser venuts, que hauria de generar 50.000 milions d’euros en 30 anys, sota la supervisió absoluta de la Comissió. El 50% s’utilitzarà com a garantia bancària i la resta es repartirà a parts iguals entre el creixement econòmic i el pagament del deute.

El torn del Parlament grec

Tsipras haurà de superar una nova prova de foc al Parlament dijous, quan es voti el rescat. Una quarantena de diputats de Syriza ja s’han posicionat contra les mesures, inclòs l’exministre Panagiotis Lafazanis, cara visible de la Plataforma d’Esquerra, que ahir prometia “lluitar fins al final” contra el rescat.

En declaracions a l’ARA, Eleni Panagiotarea, investigadora del think tank Eliamep d’Atenes, dubta de la viabilitat del tercer rescat. “¿Tsipras malgastarà el seu capital polític en un programa en què, com ha dit repetidament, no creu? No es poden menystenir els riscos. El programa s’aplicarà en un entorn recessiu. Les mesures d’austeritat poden ser contraproduents, i crear un nou cercle viciós en què cau la recaptació d’impostos i no es poden assolir els objectius. La reestructuració del deute no està sobre la taula i és difícil que es compleixi el calendari de pagaments. No hi ha res que permeti tornar al creixement econòmic”, recorda.

Tsipras, que va guanyar les eleccions al gener proclamant la derrota de la troica i ara estarà al capdavant del tercer paquet d’austeritat (i d’un acord pitjor que el que els grecs van rebutjar en referèndum el 5 de juliol), només pot garantir-se el sí del Parlament amb el suport de l’oposició. Al setembre Syriza celebrarà el congrés que mostrarà la magnitud de la ruptura i el més probable és que a la tardor Tsipras hagi de convocar eleccions. La seva millor opció és que els comicis coincideixin amb les converses per a la renegociació del deute, ara més a prop després que el Fons Monetari Internacional (que defensa que el deute grec és impagable i s’ha de reestructurar) confirmés ahir que se sumarà al tercer rescat.

Per la banda dels creditors, tampoc l’acord es pot donar per fet. El ministre de Finances finlandès, Alexander Stubb, un dels més reticents a prestar més diners a Grècia, advertia ahir que “cal treballar més en els detalls per tancar un pacte”.

Xocs entre immigrants i policia a l’illa de Kos

Mentre Atenes lluita amb la crisi econòmica, un altra crisi, la dels refugiats, truca a la porta de les seves illes. La policia i un grup de sensepapers es van enfrontar ahir a Kos, on milers d’immigrants esperen per registrar-se i obtenir els documents per poder continuar el seu viatge. Els agents van colpejar amb porres i van ruixar amb extintors centenars d’immigrants per dissoldre les baralles que havien esclatat, als voltants d’un camp de futbol habilitat per a l’entrega de documentació. Durant la llarga espera, alguns immigrants es van desmaiar per l’aglomeració i les altes temperatures i altres van protestar per la falta de menjar, les males condicions higièniques i d’allotjament i les traves per aconseguir els documents. En les últimes setmanes uns 50.000 immigrants han arribat a les turístiques illes del mar Egeu, on acampen a l’espera de poder arribar a la Grècia continental i continuar el seu viatge fins al centre i nord d’Europa.