Publicitat
Publicitat

LLEI DE CAIXES

El Senat pacta una moratòria de dos anys i mig per a Isidre Fainé

Caixes i bancs podran compartir equip directiu fins al juny del 2016

Els grups representats al Senat espanyol s'han posat, finalment, d'acord: les persones que presideixen un banc i una caixa de manera simultània tindran dos anys i mig per escollir quin dels dos càrrecs volen mantenir. A partir del 30 de juny del 2016 ja no podran tenir un peu a cada entitat, com fan actualment la majoria de presidents de grans caixes reconvertides en bancs. És el que passa amb Isidre Fainé, actual president de La Caixa i CaixaBank. Estan en la mateixa situació Amado Franco, d'Ibercaja, i Braulio Medel, d'Unicaja, per exemple.

Acabar amb la simultaneïtat de càrrecs és una de les condicions imposades per la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) a canvi de rescatar el sistema financer espanyol. Algunes de les condicions establertes afectaven només les entitats rescatades, mentre que d'altres tenien repercussions sobre tot el sector, com és el cas de la compatibilitat de càrrecs.

El govern espanyol, pressionat per la troica , volia que la compatibilitat de càrrecs només tingués una moratòria d'un any. Així ho va explicar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, a l'octubre a Brussel·les. A l'altre extrem, Convergència i Unió pressionava perquè la moratòria s'allargués fins als sis anys.

CiU s'absté

Finalment, però, el període de gràcia s'ha establert en dos anys i mig, com ha acordat la comissió d'economia del Senat. Tot i que la majoria de formacions hi estan a favor, CiU de moment s'ha abstingut amb l'esperança de poder allargar la moratòria una mica més, segons fonts de la negociació. Si hi ha alguna nova modificació, s'haurà d'incloure abans que la normativa es voti a la cambra alta, cosa que presumiblement passarà d'aquí dues setmanes.

Una altra de les mesures acordades al Senat inclou que bancs i caixes no puguin compartir més d'un 25% dels membres del consell d'administració. Això també tindrà una incidència directa a CaixaBank, en què vuit dels 19 consellers ocupen també una cadira a La Caixa.

Igual que en el cas dels presidents, els consellers tindran fins al juny del 2016 per abandonar una de les dues entitats, si no és que el seu mandat s'acaba abans.

La llei també reconeixerà el dret dels bancs a utilitzar la marca o el nom comercial de les caixes d'estalvi que els van precedir, sempre que siguin els propietaris d'aquesta marca o que tinguin el consentiment per fer-ho. Finalment, les antigues caixes d'estalvis tindran un termini d'un any -a partir de l'entrada en vigor de la llei- per convertir-se en fundacions bancàries.

Les conseqüències del rescat van més enllà de les entitats en mal estat

El rescat que Espanya va demanar per salvar el sector financer va imposar condicions específiques per a les entitats en mal estat, però també per a tot el sector. Això explica que entitats que no han necessitat cap rescat hagin de complir els mandats de la troica .

Al marge de la incompatibilitat de càrrecs, La Caixa també s'està veient obligada a reduir la participació a CaixaBank, ja que el rescat obliga a reduir les participacions de les caixes als bancs. El mes passat La Caixa es va vendre un 7,5% de CaixaBank. Gairebé la meitat es va vendre a través de bons convertibles en accions que vencen al cap de quatre anys. Probablement d'aquí quatre anys la participació de La Caixa caurà al 56%.