La Reserva Federal ultima el cop de volant

Nova YorkPronosticar el moment en què la Reserva Federal (Fed) encarirà el preu del diner per primer cop en nou anys s’ha convertit en un dels exercicis econòmics favorits dels mitjans de comunicació nord-americans. El calendari el marca l’agenda del Comitè Federal del Mercat Obert de la Fed (FOMC), que s’ha de reunir en tres ocasions d’aquí a final d’any. Com que només les trobades del 16 i 17 de setembre i del 15 i 16 de desembre van seguides d’una roda de premsa, les apostes es reparteixen entre les dues convocatòries.

L’expectació sembla justificada, perquè l’anunci posarà fi a una etapa sense precedents en la política monetària dels Estats Units, on no recorden des del juny del 2006 un augment dels tipus d’interès, que es mantenen inamovibles entre el 0% i el 0,25% des del 16 de desembre del 2008, com a part dels estímuls per combatre la recessió més profunda des de la Segona Guerra Mundial. Enmig de la remor sobre el quan, la mateixa presidenta de la Fed, Janet Yellen, va haver de precisar al juny que el que importa és el quant i el com. “Si gairebé totes les comunicacions oficials suggereixen un increment aquest any, la data no és tan significativa des d’una perspectiva macroeconòmica com la trajectòria que seguirà la pujada”, sosté l’estrateg en cap d’inversions de Prudential International Investments Advisers, John Praveen.

Dels comentaris recents de l’organisme es desprèn que l’evolució serà suau, fins a l’1,75% a finals del 2016. De fet, el seu vicepresident, Stanley Fischer, va puntualitzar que ja no se senten còmodes amb el terme “enlairament” i ara prefereixen parlar d’“un camí gradual”. Sabedor que ha de mesurar cada paraula, el banc central no confirma res. La combinació per elevar el nivell objectiu de la taxa passa per “alguns signes de millora més” al mercat laboral i per “la confiança raonable” que la inflació arribarà al 2% a mitjà termini. Les actes de la reunió del comitè del juliol publicades dimecres reflecteixen que els seus integrants creuen que el compliment d’aquests requisits és més a prop.

Tot i l’avís reiterat, “és bastant probable que la pujada desencadeni una volatilitat temporal als mercats. Si la decisió s’ajornés al 2016, però, la inestabilitat podria ser substancial en interpretar-se com un gest de preocupació pel context econòmic”, vaticina la macroeconomista global de Fidelity Worldwide Investment Anna Stupnytska.

El consum, taló d’Aquil·les

Falta menys d’un mes per a la pròxima reunió i els més prudents es qüestionen si no seria millor esperar que es confirmi l’enfortiment de l’economia. Els dubtes sobre la recuperació del pacient persisteixen, tot i donar senyals de bona salut. El PIB va accelerar-se al 2,3% en el segon quadrimestre i la taxa d’atur va baixar al 5,3% al juny. El cavall de batalla és una inflació per sota del 2% des de fa ja tres anys i l’apreciació del dòlar i l’abaratiment de primeres matèries, que comporten un risc afegit per a la caiguda del consum.

Si hem de fer cas a l’exvicepresident de la Reserva Federal Alan Blinder en la seva columna al Wall Street Journal, el comportament de l’economia “no variarà gaire per acabar amb l’anomalia una mica abans o després, així que tothom que no sigui operador de bons pot relaxar-se i gaudir dels últims dies d’estiu”.

Fa una setmana el Banc Popular de la Xina va devaluar el iuan. La resposta del gegant asiàtic al seu creixement moderat va despertar la por als EUA a una pressió a la baixa de la inflació per l’abaratiment de les importacions i a la repercussió sobre el PIB d’un dòlar massa fort. Si alguns economistes consideren el moviment xinès com una advertència per ajornar la pujada de tipus, d’altres creuen que l’impacte de la depreciació del iuan hauria de ser mínim. Una guerra de divises tindria conseqüències als mercats però es considera improbable.