Publicitat
Publicitat

COMPTES PÚBLICS

Montoro accepta el Fons d’insularitat, l’eix bàsic del REB

Balears disposarà d’un mètode alternatiu de finançament que negociarà de manera bilateral

El Govern torna a confiar en el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, o almanco en la seva paraula. O, més ben dit, en els seus ulls. La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, va celebrar ahir que l’home a qui totes les administracions públiques atribueixen els seus mals li comunicàs que veu “amb bons ulls” un dels tres eixos bàsics dels quals consta la proposta d’un nou Règim Especial per a les Balears (REB).

La reunió mantinguda dijous a Madrid suposa el sus a unes negociacions que haurien de cristalitzar, segons el compromís de Montoro, abans que finalitzi l’any. Cladera afirmà que, en aquesta ocasió, ha percebut una “voluntat política clara” d’arribar a un acord i de complir el calendari fixat.

Negociacions en tres blocs

L’home clau de les negociacions és Alberto Nadal. El secretari d’Estat de Pressupostos i Despesa serà el representant de Montoro en la negociació pel Fons d’insularitat i les compensacions dels costs relacionats amb la insularitat en matèries tan diverses, i vitals, com el transport de mercaderies i de passatgers o l’energia i els combustibles. Nadal és el germà del ministre d’Energia, Álvaro Nadal, qui no s’ha caracteritzat, fins ara, per ser un home sensible a les demandes balears. Del seu ministeri prové l’informe, sense signar, que ha justificat el vet del govern de l’Estat a la proposició de llei per prohibir les prospeccions a la Mediterrània.

L’altre gran bloc del REB, el règim fiscal, es negociarà amb la Secretaria d’Estat d’Hisenda. En aquest cas, serà l’exbatle de Jaén Enrique Fernández Moya l’home que haurà de convèncer el Govern. Cladera va fixar ahir l’objectiu en aquesta matèria: acostar-se “al màxim possible” als avantatges fiscals dels quals disposen els canaris. La consellera és conscient que serà complicat aconseguir el mateix tracte que la regió ultraperifèrica, però va assegurar que lluitarà per acostar-s’hi tant com es pugui.

Un tercer bloc es dirimirà amb la secretària d’Estat de Funció Pública, Elena Collado. En concret, la millora de la situació dels funcionaris que s’han de traslladar a les illes, “especialment els cossos i les forces de seguretat de l’Estat”, segons va comunicar.

Objectius del nou fons

Sigui com sigui, la clau es troba en el Fons d’insularitat. L’objectiu d’aquest mecanisme extra de finançament és garantir l’equilibri territorial i compensar els efectes del fet insular, que implica sobrecosts dels béns i els serveis, del valor final dels productes i de les infraestructures.

El fons es finançarà a càrrec dels Pressuposts Generals de l’Estat i, per tant, caldrà ‘lluitar-hi’ cada any.

Constarà de sis eixos prioritaris: el desenvolupament i el manteniment d’infraestructures relacionades amb el transport ferroviari i les carreteres; la reestructuració, la modernització i la diversificació del sector turístic; la protecció del medi ambient, l’entorn natural, el litoral, les costes i les platges; la recollida, el tractament, el reciclatge i el transport de residus; la promoció de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, de tecnologies de la formació i de les telecomunicacions, i la promoció de les energies renovables.

Tot i que no actuarà com a alternativa al model de finançament, el seu simple reconeixement obre una porta a l’Arxipèlag a un accés més directe als doblers que li pertoquen. Cal tenir en compte que el fons es negociarà de manera bilateral. En aquest sentit, Cladera va constatar que Montoro està “allargant la proposta de nou finançament”.

Etiquetes