Publicitat
Publicitat

ALEMANYA

Merkel i els lands alemanys es barallen pel pacte fiscal

Els estats federals reclamen més diners per aprovar el pla de la cancellera

La Comissió Europea ha perfilat els últims dies un relaxament del rumb d'austeritat a la Unió Europea. Nombrosos països, com ara França i Espanya, han rebut més temps per corregir el seu dèficit excessiu, però la cancellera alemanya, Angela Merkel, no ha trigat a recordar a París, en la seva visita d'aquesta setmana al seu homòleg François Hollande, que les propostes de Brussel·les "van lligades a la perspectiva que hi hagi reformes".

Però al mateix temps que Merkel reclama als diferents executius europeus que agilitzin un calendari de reformes en diferents camps, el seu país s'encalla en les diferències que tenen el govern de Berlín i els estats federats sobre el repartiment de responsabilitats per complir amb el pacte fiscal europeu de reducció del dèficit.

Pregoners, però no exemple

Alemanya és un dels pocs països que encara no ha ratificat aquest pacte, que la mateixa cancellera pregona a Europa per apuntalar la disciplina pressupostària. El Bundesrat (cambra de representació territorial alemanya) ha bloquejat aquesta ratificació. Per arribar a un acord sobre el pacte fiscal, els respectius governs regionals alemanys exigeixen més milions d'euros que els que l'estat federal els vol oferir. L'executiu de Merkel tem que les exigències dels lands apartin Alemanya dels seus objectius pressupostaris per al 2014.

Les diferències són d'uns 13.000 milions d'euros. Els estats federats volen vendre com més cara millor la seva aprovació a la implantació del pacte fiscal. Els governs regionals reclamen a Berlín per al període 2014-2019 uns 20.400 milions d'euros anuals, que servirien per fer diferents inversions, com ara infraestructures de trànsit de rodalies, noves construccions universitàries i promocions d'habitatges socials. L'executiu de Merkel, però, afirma que com a màxim està disposat a repartir 7.700 milions, en compliment d'acords previs.

Vigilància federal

"El govern federal denega inalterablement les exigències dels lands", va insistir una portaveu del mateix ministeri en acabar la reunió del Consell d'Estabilitat alemany de dimarts. Aquest òrgan es va crear el 2010, conseqüència de la reforma del federalisme alemany i de la implantació a la Constitució d'un nou fre al deute. Mitjançant aquest consell se supervisen els pressupostos públics i es detecten de manera més prematura les situacions de necessitats financeres que es perfilen als territoris. Estats federats com Bremen, el Sarre, Schleswig-Holstein i Berlín, sota ferma vigilància pels seus massius problemes financers, estan aconseguint avançar amb esforçades reformes en la disminució dels seus dèficits.

Els 16 estats federats alemanys tenen una gran força negociadora. De fet, els governs regionals alemanys regits per socialdemòcrates i verds, els principals partits opositors a la Unió Cristianodemòcrata de Merkel, tenen la majoria al Bundesrat i ja van bloquejar al març la llei d'implantació del pacte fiscal europeu.

Acostumada a portar la veu cantant a Europa, la cancellera ha de conviure al seu país amb demostracions de poder de l'oposició, que li retreu no haver complert l'acord a què van arribar l'estat i els diferents governs regionals justament el juny de l'any passat. Llavors l'executiu de Merkel es va mostrar preparat per mutualitzar el deute públic i introduir els anomenats bons d'Alemanya. Amb aquests títols de deute, els estats federats aspiren a beneficiar-se de la bona nota de solvència davant de les agències de ràting de l'estat central i aprofitar-se de baixos interessos en l'acceptació d'endeutament.

El ministeri federal de Finances, però, en la pràctica vol fer-se càrrec només de la participació de l'estat en els bons comuns per una raó simbòlica: en el debat europeu, el govern alemany rebutja una responsabilitat mancomunada del deute a través dels eurobons i per coherència vol evitar aquesta fórmula -però a escala federal- dins de les seves fronteres.

Els governs regionals, però, tenen altres desitjos. L'exigència central és alliberar-se fins al 2020 d'una obligació de consolidació fiscal que els polítics socialdemòcrates i verds jutgen com a excessiva. D'alguna manera aquests executius volen impedir que l'estat federal pugui exercir indirectament a través dels requisits exigits per complir amb el pacte fiscal europeu un pur dictat d'estalvi sobre els diferents lands. Els governs regionals dirigits per socialdemòcrates volen preservar per llei la seva autonomia pressupostària.

Sonen familiars, en altres racons d'Europa, aquestes reivindicacions dels lands.