Publicitat
Publicitat

RADAR EMPRESARIAL

“La llei espanyola no és rendible per al petit comerç, a Madrid ha demostrat que és un fracàs”

Com a presidenta de la Federació de Comerç de Lleida Maria Rosa Eritja ha anat vinculant-se amb patronals com Pimec, Foment del Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona, i des del juny d’aquest any ocupa el càrrec de presidenta de la Confederació de Comerç de Catalunya

Tenir el seu propi petit comerç des de fa més de trenta anys va fer que s’adonés que “per als comerciants és millor anar junts”. Per això va començar a prendre part en diverses organitzacions, primer de comerciants i després d’empresaris. Com a presidenta de la Federació de Comerç de Lleida ha anat vinculant-se amb patronals com Pimec, Foment del Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona, i des del juny d’aquest any ocupa el càrrec de presidenta de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC).

¿És cert que tothom nota la recuperació del consum?

La recuperació no s’ha consolidat, ni de bon tros. Hi ha una part de Catalunya, les zones més cèntriques i amb més turisme, on, com a mínim, les vendes han deixat de baixar, però encara estem molt lluny del que són els titulars. En altres parts del país no és tan fàcil parlar de recuperació del consum i, de fet, crec que aquesta crisi ens ha canviat per complet com a consumidors.

Què és el que ha canviat?

A partir d’ara tindrem un comerç diferent, perquè el consum també és diferent. La crisi ens ha fet adonar que el consum ha de ser més responsable. Veníem d’una situació en què sempre anàvem a més: tots teníem més, guanyàvem més. Ara ens hem tornat més reflexius, tornem a tenir el concepte d’estalvi al cap. La generació que va néixer fa deu anys ja ha crescut amb una concepció diferent del que cal i del que no cal comprar i hauria d’haver-hi un altre moment de bonança espectacular perquè ens en tornéssim a oblidar.

Com repercuteix això en el model de comerç?

Les botigues al detall ja s’hi estan adaptant. Els que han sobreviscut entre la massiva baixada de persianes que ha suposat la crisi ja han detectat aquesta tendència i han tingut la cintura per emmotllar-s’hi. Per exemple, personalitzar l’oferta és un valor afegit que cada vegada es dóna més. Ja no només es tracta de vendre el producte, sinó d’oferir alguna cosa més. També hi ha una tendència a arreglar els productes, com ara la roba. Ja no comprem tant i preferim arreglar les coses; en canvi, no sabem cosir. Aquest és un tipus de servei que torna a oferir-se.

¿El model comercial català ha sobreviscut amb més èxit a la crisi, malgrat haver estat suspès?

A Madrid ha resultat un fracàs. L’horari de la llei espanyola no s’aplica perquè no és rendible per al petit comerç. Si aquí hem tancat botigues, a Madrid ni ens ho podem imaginar. És qüestió de números, obrir més hores no compensa, ni tan sols en un moment de crisi.

A banda de la sortida de la crisi, quins reptes afronta ara el petit comerç català?

Reconvertir-se. El comerç hi continuarà sent, però el poden fer d’altres. La figura del comprador, per exemple, ha canviat. Una persona fa de comprador i venedor al mateix temps quan posa a la venda un producte perquè se n’ha cansat i en vol un de nou. Internet és, doncs, un dels grans reptes, perquè en gran part aquesta és una tendència impulsada per les noves tecnologies.

A banda d’internet, un altre repte ineludible és la competència amb les grans cadenes.

El que necessitem és que hi hagi comerç a tot Catalunya, que estigui ben distribuït. Si aconseguim que el comerç no se l’emportin només a segons quines zones, les grans superfícies no ho tindran tot guanyat. Si no es reverteix aquesta tendència, a la llarga ens trobarem amb barris sense comerç.

Com a integrant en diferents patronals tant catalanes com espanyoles, ¿el sector empresarial veu amb preocupació el 27-S?

Personalment, no em preocupa. Sí que hi ha hagut representants dels empresaris que han demanat més concreció, però crec que des de les dues parts s’han fet esforços per dialogar. Hi haurà dificultats, però és un gran moment per optar pel canvi. El que tenim ara només ens fa disminuir. Per exemple, un país pot tenir la seva pròpia llei d’horaris, però amb la situació actual el nostre model està bloquejat.