Brussel·lesL'Eurogrup va posar sobre la taula ahir canvis en futurs rescats bancaris. La recapitalització directa de la banca europea que ha d'arribar després de la unió bancària tindrà límits: els futurs rescats no podran superar els 60.000 milions d'euros. És a dir, el rescat d'Espanya -de fins a 100.000 milions- hauria quedat fora d'aquesta nova cotilla que es planteja instaurar l'Eurogrup.
El debat va arribar enmig del foc creuat entre la Comissió Europea (CE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) sobre el rescat de Grècia. Tres anys després del primer pla d'ajuda, el país continua enfonsat i la seva economia no aixeca cap. ¿Han servit d'alguna cosa els dos paquets d'ajudes a Grècia? En un informe intern fet públic pel diari nord-americà Wall Street Journal , l'FMI reconeix "errors notables" en el rescat del país hel·lè. La CE ho va negar ahir taxativament.
Segons el document, la institució que dirigeix Christine Lagarde considera que no es van calcular bé els efectes negatius de les mesures d'austeritat imposades a Grècia i que el rescat va ser més beneficiós per a l'eurozona que no pas per al país hel·lè. L'informe insinua que la millor solució per a Grècia hauria estat deixar caure el país. Brussel·les, però, defensa la seva actuació. "Un col·lapse sense control de l'economia grega el 2009 o el 2010 creiem que hauria tingut conseqüències devastadores, no només per a la zona euro, sinó també per a Grècia", va assegurar el portaveu econòmic de la Comissió Europea, Simon O'Connor.
El BCE tampoc comparteix les crítiques de l'FMI. El president de la institució, Mario Draghi, va afirmar que Grècia ha posat en marxa moltes mesures i va afegir: "Hem de reconèixer els seus progressos, que fa uns anys eren impensables".
