Publicitat
Publicitat

MERCAT LABORAL

L’Estat treu ferro a l’atur juvenil

El govern del PP assegura que només un 3% dels joves són ‘ni-ni’, enfront del 26% que xifra l’OCDE

Els organismes internacionals avalen el discurs de recuperació del govern de Rajoy. El PIB creix amb força, augmenta la confiança del consumidor i les exportacions, per ara, encara no defalleixen. Però hi ha un camp que es resisteix: el mercat laboral. L’OCDE preveu que Espanya lideri aquest any la millora de l’ocupació, però creu que seguirà sent el segon país de l’eurozona amb més taxa d’atur, només per darrere de Grècia. La situació empitjora en l’atur juvenil, 30 punts per sobre del que hi havia el 2007, amb un 49,2% de desocupats en l’última Enquesta de Població Activa. Els últims mesos Espanya ha aconseguit treure’s l’estigma de ser el país de la UE amb més atur, però només està un punt i mig percentual per sota de la taxa grega, segons dades d’Eurostat del maig.

Ahir, Dia Mundial de la Joventut, era moment per fer balanç d’aquesta situació i intentar buscar-hi explicacions. L’executiu espanyol, però, va optar per intentar treure ferro a unes dades alarmants. El director de l’Instituto de la Juventud (Injuve), Rubén Urosa, va negar que existeixi precarietat laboral entre els joves i va acusar els organismes internacionals, com l’OCDE, d’alterar les xifres. I ho va fer just quan Espanya llança una campanya perquè les Nacions Unides declarin la pròxima dècada la de l’ocupació juvenil.

Les declaracions d’Urosa no són noves. Fa només un any, després que el Consejo de la Juventud -un òrgan que aglutina 76 entitats juvenils- xifrés en 218.000 els joves que han marxat a treballar fora entre el 2008 i el 2013, i que assenyalés que això suposa un cost de 4.000 milions d’euros anuals per a les arques de l’Estat, el director de l’Injuve afirmava que “la fuga de cervells és un tòpic de la premsa”. “Em posa els pèls de punta que es parli de fuga de cervells quan el que hi ha és mobilitat”, afegia.

Ahir Urosa va voler carregar contra l’etiqueta de ni-ni, els joves que no estudien ni treballen. D’acord amb l’últim informe de l’OCDE, un 26% dels joves de 16 a 24 anys estan en aquesta situació. El govern espanyol, en canvi, considera que són només un 3%. Segons l’Injuve, l’OCDE no inclou en aquest col·lectiu els que busquen feina de manera activa, els que s’encarreguen de les tasques de la llar de manera voluntària i els que s’ocupen d’algun familiar. “Un jove amb un títol universitari, amb un màster, amb idiomes i que està buscant feina de manera activa no es pot considerar un ni-ni ”, va indicar el director d’aquest organisme dependent del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Però la guerra de dades no va acabar aquí. Urosa també va voler treure ferro a la taxa d’atur juvenil, que se situa en un 49,2% entre els 16 i 24 anys. Urosa va advertir que si es té en compte la forquilla de 16 a 29 anys, la taxa “no arriba al 30%”. Per rematar-ho, va negar que els llocs de treball als quals estan accedint els joves actualment siguin precaris i que les mesures posades en marxa pel govern espanyol amb la reforma laboral hagin perjudicat els salaris. I finalment va negar que alguns joves es vegin forçats a fer-se autònoms per tenir feina.

La feina fixa, una quimera

L’OCDE, però, diu el contrari. Segons el seu últim informe, Espanya és el país on més costa obtenir un contracte indefinit. Les feines estables van molt cotitzades i, si ets jove, aconseguir-ne una és gairebé una quimera. Per exemple, un jove amb una experiència d’un any al mercat de treball que estigui a l’atur a Espanya té només un 5% de possibilitats que li ofereixin un contracte estable. En canvi, un jove alemany amb un any d’experiència laboral i a l’atur té sis vegades més possibilitats que un espanyol de trobar una feina fixa.

“En quin món viu?”, es preguntaven ahir les Joventuts Socialistes en un comunicat en què també demanaven la dimissió del director de l’Injuve. Des del PSOE recorden que durant la crisi el salari mitjà dels joves ha baixat un 5,6% i han augmentat els contractes en pràctiques i de formació un 55,72%, les pitjors xifres d’Europa. El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, té previst sol·licitar avui la compareixença urgent d’Urosa perquè expliqui “aquesta barbaritat”.

Acceptar el mileurisme tot i tenir un postgrau

Dos de cada tres joves espanyols interessats a fer un postgrau acceptarien cobrar en la seva primera feina posterior als estudis 20.000 euros anuals o menys, segons un estudi fet per la consultora Círculo de Formación durant la fira d’estudis de postgrau FIEP 2015 de Madrid. Segons aquest estudi, un 40% acceptarien treballar per 15.000 euros i un 28% per 20.000 euros. Un de cada cinc dels enquestats ho farien per 25.000 euros i només un 6% diuen que no treballaria per menys de 35.000.

Un de cada tres enquestats asseguren que estudien un màster per millorar la formació, mentre que un 29% diuen que ho fan per trobar feina. Per la seva banda, un 26% estan interessats a formar-se per aconseguir una ocupació més qualificada. Menys de la meitat es pagarien el postgrau amb els estalvis.