Publicitat
Publicitat

MERCAT EXTERIOR

Guerra comercial entre la Xina i la Unió Europea

Pequín investiga el vi europeu en resposta a l'aranzel de la CE als seus panells solars

Recels, investigacions i acusacions creuades entre el govern xinès i les autoritats comunitàries europees han esquerdat les relacions comercials entre les dues potències. Ahir el govern xinès va anunciar l'inici d'una investigació sobre la importació de vins europeus -que representen el 70% del total que entra al país- per estudiar si les empreses practiquen dúmping, una pràctica deslleial que consisteix a fixar preus per sota del cost de producció. També investiga possibles subsidis a la importació d'aquests productes.

L'anunci va arribar només 24 hores després que la Comissió Europea (CE) decidís imposar un aranzel a la importació de plaques solars xineses, justament per les acusacions a les empreses d'aquest país d'incórrer en la mateixa pràctica. Segons Brussel·les, les empreses xineses venen els seus panells un 88% per sota del cost real de producció. La situació ha dut les autoritats comunitàries a fixar un aranzel de l'11,8% a l'entrada d'aquests productes al mercat, i Europa ha advertit que pot elevar-se al 47,6% si no s'avança en la negociació.

El govern del gegant asiàtic, disgustat amb la decisió europea, considera "injusta" la mesura i ahir va defensar la seva "sinceritat" a l'hora d'iniciar un diàleg sobre la qüestió amb la UE. En paral·lel a aquesta reacció, i tot i anunciar-ho en comunicats separats, l'executiu xinès va posar la lupa sobre els vins que arriben d'Europa.

Berlín va sortir al pas per posar pau i va advertir que un enfrontament no convé ni als uns ni als altres. L'any passat el principal soci comercial de la Xina va ser la Unió Europea, tot i la disminució del 3,7% en el volum d'intercanvi. El ministre alemany d'Economia, Philipp Rösler, va qualificar ahir de "greu error" l'aranzel aprovat per la Comissió.

El president francès, François Hollande, va instar a convocar una reunió monogràfica de la UE per tractar el tema i teixir solidaritats entre els socis. El president de la CE, José Manuel Durão Barroso, va defensar que la política comercial és cosa seva i va rebutjar-ho.

Dos sectors bandera

Els sectors que ara enfronten totes dues potències són prou representatius d'aquests lligams. En els tres primers mesos del 2013, de fet, Espanya ha exportat gairebé vuit milions de litres de vi al gegant asiàtic per un valor de 20 milions d'euros. Això suposa un increment del 53% sobre el mateix període de l'any passat, segons dades de l'Institut de Comerç Exterior (ICEX). L'any passat va exportar-hi per valor de 98 milions d'euros, només per darrere de França. En tot el 2012, la Xina va importar 430 milions de litres de vi i set de cada deu unitats els va comprar a Europa.

Pel que fa a les plaques solars, la Xina és un autèntic tità, amb set dels deu productors solars més grans a escala mundial. Ven el 90% dels panells fora de les seves fronteres i set de cada deu van a parar a Europa. De fet, la colonització de plaques xineses és especialment patent al sud d'Europa i Espanya n'és un estat bandera. Ara el sector està enfonsat per la supressió de primes a les renovables i d'altres mesures restrictives que han provocat que en els últims dos anys el 90% dels fabricants hagin hagut de tancar o estiguin en concurs de creditors, segons la Unió Espanyola Fotovoltaica (UEF). En aquest sentit, Espanya és un dels que més ha pressionat la CE perquè s'impulsés l'aranzel als panells xinesos.

La denúncia origen de l'aranzel va néixer de la indústria europea, que atribuïa a les pràctiques deslleials dels asiàtics la pèrdua de milers de llocs de treball i més de 60 tancaments de fàbriques europees.