Publicitat
Publicitat

EUROZONA

Grècia, encallada en la crisi quatre anys després

L’economia millora però el país no aixeca el cap malgrat els rescats

L’autobús que va de l’aeroport fins al centre d’Atenes s’atura 100 metres abans d’arribar a la plaça Sintagma i el conductor obliga tothom a baixar. “La policia ha tallat el carrer, no es pot arribar fins a la plaça”, explica resignat. Davant l’autobús s’amunteguen desenes de furgonetes de la policia, i els agents, vestits amb l’uniforme d’antiavalots, esperen a les cantonades, a punt per actuar. L’escena s’ha convertit en una imatge quotidiana des de l’abril del 2010, quan el govern grec va demanar ajuda financera a la Unió Europea. La cèntrica plaça s’ha convertit en l’escenari de centenars de manifestacions en protesta per les polítiques d’austeritat imposades per Europa.

Grècia ha viscut els últims quatre anys sota l’amenaça d’una fallida i sota tutela europea. Sense poder-se finançar als mercats per l’elevat cost dels interessos del seu deute -la prima de risc es va arribar a enfilar per sobre dels 1.000 punts bàsics-, només els dos rescats europeus, que sumen 240.000 milions d’euros, han permès al país continuar pagant les factures. Quatre anys després de demanar el primer rescat, el 23 d’abril del 2010, el futur per a Grècia continua sent incert i només el govern del país, a les portes d’unes eleccions, intenta transmetre a l’opinió pública i als mercats un missatge d’optimisme.

Des de fora de l’executiu d’Andonis Samaràs, el futur del país es veu més negre. La sensació és que Grècia no se’n surt. “Avui tots els grecs són més pobres que fa quatre anys. El PIB per habitant s’ha reduït molt i l’atur juvenil està per sobre del 50%. Està clar que l’austeritat no ha generat creixement”, assegura Elena Panaritis, economista i exdiputada del partit socialista grec (Pasok). També coincideix en aquesta visió Zsolt Darvas, analista del think tank econòmic Bruegel. Després de dos rescats, “la situació de Grècia és molt decebedora”. “Les dades d’atur no paren de créixer i molts ciutadans grecs no tenen accés als serveis públics. Des d’aquest punt de vista, el futur és dramàtic”, explica Darvas.

Tímida recuperació

Algunes dades, això sí, donen arguments a la tesi del govern grec. Les previsions de creixement apunten que l’economia del país es comença a recuperar tímidament. Brussel·les parla dels “primers signes de la recuperació” i preveu per a aquest any un creixement de l’economia hel·lena del 0,6% del PIB. Un altre símptoma positiu és la tornada de Grècia als mercats de deute aquesta setmana, que ha suposat un punt d’inflexió en la crisi. L’Estat va aconseguir col·locar dijous 3.000 milions d’euros en bons a cinc anys.

Tot i aquestes dades positives, Grècia continua amb uns desequilibris que són un còctel explosiu per a qualsevol economia. El país hel·lè va tancar el 2013 amb una taxa d’atur superior al 27%, un dèficit del 13,1% i un deute públic de més del 177% del PIB, unes dades que posen en perill la recuperació. “Crec que no hi ha cap dubte que Grècia necessitarà un tercer programa europeu d’ajuda, segurament cap a finals d’any”, assegura Darvas. En les últimes setmanes els rumors d’un tercer rescat s’han dissipat, però ni analistes ni fonts comunitàries el descarten per després de l’estiu, un cop la cita electoral hagi passat. “Als governs de l’euro no els interessa, ara que vénen les eleccions europees, posar sobre la taula un nou rescat grec”, apunten les fonts.

Per André Sapir, professor d’economia de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB), a Grècia li queda molt per fer. “El país està just a la meitat del seu procés d’ajustament. Ja ha fet un esforç important en termes de pressupost, però l’economia real té encara molts problemes”, assegura. Sapir no descarta un tercer rescat però tampoc el veu imprescindible. “Els socis de l’euro poden alleugerir el deute grec amb altres fórmules, com ara rebaixar més la taxa d’interès dels préstecs a l’estat grec”, apunta.

Pla d’austeritat

Grècia ha rebut 240.000 milions d’euros dels seus socis de l’euro, però no li han sortit gratis. A canvi el país s’ha hagut de sotmetre a un ambiciós pla d’austeritat per reduir el seu dèficit públic, que inclou privatitzacions d’empreses públiques, retallades draconianes en àmbits tan sensibles com l’educació i la sanitat, un aprimament de les institucions públiques i reformes estructurals profundes. Des del 2009 fins ara l’estat grec ha acomiadat un total de 200.000 funcionaris arreu del país, una operació que li ha permès reduir la massa salarial del sector en 8.000 milions d’euros cada any.

El país hel·lè també ha hagut de viure sota la supervisió estricta de la troica, formada per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu. El Parlament Europeu ha denunciat recentment la manca de legitimitat democràtica dels homes de negre, tal com es coneixen els inspectors de la troica.