França congela l'alta velocitat fins al 2030
L'Elisi frena l'ampliació de la xarxa de TGV i bloqueja la connexió París-Barcelona
ParísFrança va decretar ahir el final de l'expansió de les línies d'alta velocitat i va posposar els projectes pendents de construcció com a mínim fins al 2030. El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, es va mostrar ahir partidari de congelar l'ampliació de les línies existents i d'abandonar el pla engegat per l'expresident Nicolas Sarkozy. "L'error és que ens hem concentrat en les infrastructures però ens hem oblidat de la qualitat del servei", va expressar ahir Ayrault en una entrevista al setmanari L'Usine Nouvelle : "[Era] mentida que podíem invertir més de 250.000 milions d'euros en els pròxims vint anys. És irreal en el pla tècnic i financer".
Ayrault no feia res més que validar les conclusions de l'informe encarregat pel govern francès sobre l'estratègia idònia a seguir respecte a les infrastructures ferroviàries, entregat la setmana passada al cap de l'executiu per una comissió dirigida pel diputat socialista Philippe Duron. L'informe apuntava en la mateixa direcció: cal aturar la construcció desenfrenada de noves línies de TGV i privilegiar el manteniment de les línies que ja existeixen. En especial, el de les més utilitzades, com els transports urbans i periurbans.
El ministre de Transports, Frédéric Cuvillier, no va precisar ahir, com s'esperava, en què es traduirà exactament el canvi d'estratègia del govern, però hauria de fer-ho en els pròxims dies. De moment, va anunciar que "l'alta velocitat no és aplicable, desitjable ni sostenible a tot arreu". En altres paraules, el "TGV per a tots" que va prometre Nicolas Sarkozy s'ha acabat.
Entre les línies que haurien de quedar congelades hi figura el tram Montpeller-Perpinyà, que havia de concloure la connexió ràpida entre París i Barcelona. Si el govern arriba fins al final amb els seus plans, hauria de quedar inacabada com a mínim fins al 2030. Eternament posposada, el 2006 el ministeri de Transports es va comprometre a tenir-la acabada abans que acabés el 2010. Un calendari de treball que primer va ser revisat pel govern de Sarkozy i ara quedaria invalidat pel seu successor, François Hollande. Una altra de les línies afectades seria la connexió entre Bordeus i Hendaia, que havia d'enllaçar amb Bilbao i Madrid.
També quedarien bloquejades les línies Marsella-Niça, París - Le Havre, París-Orleans-Clermont-Lió i Poitiers-Llemotges. Només el tram entre Bordeus i Tolosa se salvaria de la retallada del govern francès. El projecte no només suposa un gir radical en la política ferroviària de les últimes dècades, sinó que pot generar un front opositor format per les regions que queden al marge dels plans del govern, malgrat haver esperat durant anys l'arribada de l'alta velocitat. Per a molts d'aquests territoris, sovint en període de dolorosa desindustrialització, un futur amb TGV era sinònim de retrobar el dinamisme econòmic. El senador i president de l'Àrea Metropolitana de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, ja va expressar ahir que li costava "entendre la lògica" darrere la decisió del govern, pel fet que invalida el projecte llargament acariciat d'una euroregió "de Lió a Barcelona".
El tren d'alta velocitat francès compleix aquest any 32 anys d'història. Gestat durant l'era Pompidou, la inauguració de la primera línia es va produir el 1981, l'any de l'arribada de François Mitterrand a la presidència. Des d'aleshores el seu èxit ha estat inequívoc i s'ha convertit gairebé en motiu d'orgull nacional, a banda d'obtenir un bon rendiment econòmic. Uns 700 trens d'alta velocitat circulen cada dia a França per unes 250 estacions a 300 quilòmetres per hora.
