Publicitat
Publicitat

Serra s'enfronta a presó pels sous "irresponsables" de CatalunyaCaixa

La fiscalia demana una condemna de quatre anys per l'expresident i l'exdirector general Adolf Todó

La fiscalia redobla la pressió sobre l’excúpula de Catalunya Caixa i el seu expresident, Narcís Serra. Una setmana després de presentar la seva denúncia davant de l’Audiència Nacional per un forat de més de 700 milions d’euros en la seva gestió immobiliària al capdavant de l’entitat –i que l’alt tribunal ja ha començat a investigar–, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado va formalitzar el seu escrit d’acusació contra Serra i una quarantena de membres més del consell d’administració pels augments de sou dels exdirectius aprovats quan Catalunya Caixa ja es trobava en una situació econòmica delicada i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners públics del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària ( FROB).

La fiscalia qualifica d’ “ irresponsable” la política de retribucions aprovada pel consell d’administració de l’entitat, tenint en compte la seva “situació crítica” des del 2010. Demana quatre anys de presó per a Serra i també per l’exdirector general de l’entitat, Adolf Todó. També demana dos anys, pels altres 39 membres del consell d’administració acusats i vol que tots ells indemnitzin el FROB amb 2,5 milions.

“Desproporcionats”

El fiscal explica que, tot i la situació econòmica de l’entitat, el consell d’administració presidit per Narcís Serra va decidir contractar els exdirectius Adolf Todó i Jaume Masana el 2008 i els va atribuir unes retribucions que considera “desproporcionades” – 600.000 i 371.000 euros anuals, respectivament, només en retribucions fixes– tenint en compte no només la “real situació d’insolvència” de l’entitat, sinó també “la greu crisi econòmica que patia el país”.

Segons la fiscalia, els sous de tots dos “no van deixar de pujar” entre el 2009 i el 2011: calcula que el 2010, per exemple, Todó va percebre un total d’1,3 milions d’euros i Masana va ingressar prop d’un milió. El juliol d’aquell mateix any, de fet, l’Estat va haver d’injectar 1.250 milions d’euros a l’entitat per evitar-ne la fallida. La fiscalia recorda que entre 2010 i 2012, CatalunyaCaixa va rebre més de 12.000 milions d’euros en diners públics i qüestiona les polítiques retributives de l’entitat: “Sorprèn que per una banda es subscrivissin aquests acords i per l’altra es demanés ajuda al FROB”.

"Escandaloses"

La fiscalia també destaca per “escandaloses” les milionàries indemnitzacions que van percebre Lluís Gasull (7,4 milions), Ricard Climent i Gloria Ausió (1,3 milions cada un) durant el mateix període investigat. La defensa de Todó va explicar en el seu moment que la pujada de sou responia a una promesa feta quan el van fitxar a l’entitat bancaria.

La fiscalia dóna una especial responsabilitat a Narcís Serra en l’administració deslleial de l’entitat. Recorda que l’expresident no només tenia un càrrec representatiu, sinó que presidia les comissions, tenia dret a vot als consells d’administració i cobrava “elevades retribucions” –primer en forma de dietes i després un salari de 175.000 euros anuals–. La CUP, que exerceix d’acusació popular en el cas, va més enllà i acusa Serra d’haver fet un “clar abús de les seves funcions” establint els increments salarials tot i tenir “ple coneixement de la fràgil situació de l’entitat”. Demana quatre anys de presó per a Serra i Todó i tres anys per a la resta de membres del consell d’administració.

Una altra de les acusacions, la Confederació Intersindical de Caixes, demana quatre anys de presó per a Serra i fins a deu per a Todó. Creu que les pujades de sou “van perjudicar enormement l’entitat” fins a fer-la passar per una “situació dramàtica” d’acomiadaments i tancaments d’oficines. Un cop presentats tots els escrits d’acusació, l’Audiència de Barcelona haurà de buscar data per al judici.

Les claus

De què s’acusa la cúpula de CatalunyaCaixa?

D’haver apujat els sous dels seus alts directius en un moment en què la salut financera del grup ja era molt delicada. CatalunyaCaixa va acabar sent rescatada per l’Estat (a través del Frob) amb un cost total de 12.500 milions d’euros de diner públic, dels quals només se’n van recuperar 1.000 amb la venda al BBVA.

2. Quines condemnes demana la Fiscalia? 

El fiscal Fernando Maldonado considera que Narcís Serra, expresident, i Adolf Todó, exconseller delegat, van incórrer en dos presumptes delictes d’administració deslleial i demana per a ells quatre anys de presó. En total hi ha 41 acusats i les peticions de condemna del fiscal es mouen entre els dos i els quatre anys de presó.

3. Quin argument manté la defensa? 

El recurs dels advocats de Todó explicava que la pujada de sou donava compliment a una promesa feta en el moment del seu fitxatge per tal que cobrés en la mitjana del sector. També explicava que l’augment del variable del 35 al 50% no va derivar en un augment efectiu dels seus ingressos, sinó al contrari. I, pel que fa al seu salari fix, va pujar per sota de l’IPC, per la qual cosa el seu poder adquisitiu va caure.

4. Quins casos tenen pendents Serra i Todó?

Al marge de l’augment de sous, l’antiga cúpula de Caixa Catalunya ha estat imputada per l’Audiència Nacional per la ruïna immobiliària de l’entitat en un cas que afecta 15 antics directius. La indemnització de Todó ja ha estat jutjada i considerada legal.