Publicitat
Publicitat

Europa impulsa el finançament per a les pimes

Accionistes i inversors pagaran part dels futurs rescats bancaris, però es garantiran els dipòsits baixos

Si en alguna cosa estan d'acord tots els actors econòmics és que per deixar enrere la crisi i tornar al creixement és essencial el paper que tenen les petites i mitjanes empreses (pimes). Però fa temps que les pimes espanyoles es troben amb una barrera infranquejable denunciada reiteradament: les dificultats que tenen per accedir al crèdit, una situació agreujada pels problemes de liquiditat de les entitats bancàries que, tot i haver rebut ajudes públiques per sanejar-se, no acaben de reobrir l'aixeta del crèdit.

La Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) van presentar ahir un pla, que serà debatut la setmana que ve pels líders europeus, per facilitar l'accés de les pimes al crèdit. El document planteja la mobilització de 10.500 milions d'euros dels fons estructurals comunitaris per convertir-los, mitjançant l'endeutament i un exercici d'enginyeria financera, en un màxim de 100.000 milions en set anys. La proposta planteja fórmules diferents, tècnicament molt complexes, per utilitzar aquests diners com a garanties públiques per a les pimes.

Brussel·les calcula que se'n podrien beneficiar un milió de petites i mitjanes empreses, especialment dels estats del sud d'Europa que, com Espanya, pateixen més els efectes de la crisi. Els governs europeus hauran de decidir la setmana que ve quina fórmula és la més adequada per posar en marxa el pla de finançament de les pimes.

La Comissió Europea va presentar la proposta ahir coincidint amb el debat dels ministres de Finances dels Vint-i-set a Luxemburg per debatre la directiva que regularà la reestructuració i liquidació d'entitats bancàries a Europa. Al tancament d'aquesta edició, els ministres seguien reunits per acabar de definir qui pagarà els futurs rescats bancaris. Europa imposarà un model semblant al del rescat dels bancs xipriotes. Hi haurà ajudes públiques, però seran menys significatives que les del rescat bancari espanyol.

Qui pagarà els futurs rescats

Una part de la factura del rescat l'hauran de pagar els accionistes i inversors de les entitats. El més rellevant és que, imitant el precedent xipriota, en casos extrems també es podria obligar a assumir pèrdues als particulars que tenen comptes a l'entitat afectada. En qualsevol cas, quedaran exclosos els petits inversors -els que tinguin menys de 100.000 euros al banc- i els de les petites i mitjanes empreses. La filosofia és protegir els particulars que no tinguin grans quantitats de diners estalviats i les pimes. Però la resta, inclosos els particulars amb grans dipòsits, podrien haver d'acceptar quitances, tot i que serien en casos molt puntuals. De fet, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir que els que han de patir menys són els particulars. "Els dipòsits de menys de 100.000 euros són sagrats i els de més de 100.000 en mans de pimes i de persones particulars també estan absolutament protegits", va assegurar De Guindos a l'inici de la reunió, que es preveia maratoniana.

El que intentaven tancar ahir a la nit els ministres d'Economia era la jerarquia que tindran els creditors a l'hora de pagar la seva part del rescat i la normativa per a les quitances. Alguns socis reclamaven que s'oferís més flexibilitat i autonomia als governs a l'hora de decidir qui i com es pagaran els futurs rescats bancaris. El que sembla clar és que el model del rescat bancari espanyol, en què Europa va pagar la totalitat del crèdit, no es tornarà a repetir. En el futur, la factura estarà més ben repartida.