CONSUM
Economia 23/10/2017

Endeutar-se per arribar a final de mes

Els britànics de 18 a 34 anys recorren a préstecs familiars o al crèdit per pagar despeses bàsiques

Quim Aranda
3 min
Joves britànics consumint i pagant amb targeta de crèdit a l’Oktoberfest de Londres, fa dues setmanes.

LondresEl Regne Unit és un país partit en dos en termes de renda: els joves, els que tenen entre 18 i 34 anys, són molt mes pobres que no pas la resta de la piràmide de població. I, a més, les seves expectatives són pitjors que les de les generacions que els han precedit.

Un estudi fet públic la setmana passada per l’Autoritat de la Conducta Financera (FCA, en la sigla en anglès), l’òrgan independent que regula l’activitat dels serveis bancaris i financers del Regne Unit, indica que “els deutes entre la gent jove creixen, no pas per préstecs imprudents, per crèdits en el sentit clàssic, sinó per fer front al cost bàsic de la vida”. I per fer-hi front, s’hi afegia, han de demanar préstecs puntuals als pares o als amics o bé recórrer a la targeta de crèdit, i a la capacitat que ofereixen les entitats de traspassar el saldo negatiu d’una a una altra sense recàrrecs durant un període de temps que pot oscil·lar entre 12 i 40 mesos, per així liquidar el balanç a terminis.

Impagament de factures

L’estudi es basa en una enquesta que analitza la situació econòmica familiar de 13.000 persones. Una altra de les conclusions és que entre el gener i l’abril del 2017 fins a 4,1 milions de persones, del grup d’edat esmentat, però amb més incidència encara entre els que tenen entre 25 i 34 anys, estaven “en dificultats financeres greus”. Unes dificultats que sovint els han impossibilitat pagar factures ordinàries en tres o més dels últims sis mesos.

L’autoritat financera britànica conclou que s’ha produït un canvi en el patró generacional d’ingressos, que afavoreix el que anomenen “diferència generacional de riquesa”. Del 2015 al 2016, el nombre d’insolvents d’entre 18 i 34 anys va créixer al Regne Unit un 31% en relació amb el període 2014-15.

Encara que el segment de població d’entre 18 i 34 anys només agrupa el 18% de la piràmide del país, els deutes al consum que acumula ja arriben al 25% del total del de les illes: al voltant de 56.000 dels 224.000 milions de crèdits considerats no segurs i que, per tant, exclouen hipoteques i els habituals préstecs per cobrir les taxes universitàries, amb l’objectiu de fer front als 12.000 euros anuals que costa una matrícula als centres públics.

Per exemple, un estudiant que no hagi rebut cap beca, i que completi una llicenciatura de quatre cursos, pot sortir de la universitat amb una càrrega financera sobre les espatlles de quasi 50.000 euros. I encara que només començarà a pagar-los a partir del moment en què tingui un salari anual de 26.000, el hàndicap de sortida els pot condicionar les dues pròximes dècades. L’organització d’ajuda als insolvents StepChange va informar a finals d’agost que durant els primers sis mesos del 2017, el 64% de les persones que havien atès tenien menys de 40 anys.

Deute massiu també és igual a falta de capacitat d’estalvi. De fet, només una tercera part d’aquest grup de població en situació precària declara tenir estalvis, que no superen en cap cas la quantitat de 1.300 euros. D’acord amb l’informe de la FCA, aquest mateix col·lectiu de 18-34 anys assegura que una variació a l’alça de només 65 euros en el cost de l’habitatge els suposaria un problema pràcticament insalvable a l’hora d’arribar a final de mes.

Durant la presentació de l’informe, Andrew Bailey, el director executiu de la FCA, va assegurar que la raó bàsica del problema eren “els alts costos de l’habitatge, hipoteca o lloguer, i l’estancament dels ingressos”. Un estancament en un context inflacionari: l’última dada, de dimecres passat, és que la inflació ja arriba al 3%, un punt més alt que des del referèndum del Brexit. El think tank The Resolution Fondation assenyalava també la setmana passada que, tot i que l’economia britànica creava ocupació, ni la qualitat ni la remuneració per a aquella població que tot just s’incorporava al mercat laboral per primer cop no oferia prou recompensa. D’acord amb la mateixa institució, els mil·lennials gasten tres vegades més en habitatge que no pas la generació dels seus pares.

Els problemes estructurals de l’economia britànica són de fons i molt greus. Ho assenyalava un informe del Banco Santander de primers d’any destinat a inversors estrangers: “El creixement, molt desigual, està basat en el consum, i el consum en el crèdit, i no en les inversions o les exportacions”. Els joves, doncs, paguen més que no pas altres una bombolla que se sustenta en “baixos sous i l’augment dels llocs de treball precaris”. Una dinàmica que continua en augment des de la crisi del 2008. El Brexit, i la incertesa que genera, és la cirereta del pastís.

stats