Publicitat
Publicitat

BANCA NACIONALITZADA

Creix al 66% la pèrdua de les preferents de CatalunyaCaixa

L'Estat fixa una quitança extra per als clients de l'entitat que no optin per l'arbitratge o per anar a judici

Nova sorpresa per als titulars de participacions preferents de CatalunyaCaixa i Novagalicia. El 22 de març el fons estatal de rescat de la banca (FROB) va anunciar que els clients de les dues entitats nacionalitzades assumirien una "lleugera rebaixa extra" que se sumava al descompte ja imposat per Brussel·les -era una de les 32 condicions del rescat bancari- si optaven per una compensació econòmica dels bancs -en comptes de recórrer a la via judicial- a canvi de l'obligada conversió de les seves preferents en accions fictícies. Ahir, dos mesos i mig després, la rebaixa va ser força menys lleugera del que s'esperava. En concret, serà del 13,8%.

Així ho va decidir divendres la comissió gestora del FROB, juntament amb el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que és un òrgan que es nodreix de les aportacions dels bancs sans i que serà qui pagui les compensacions als clients de CatalunyaCaixa i Novagalicia. El percentatge addicional, que va revelar ahir a la tarda el FROB, es basa en l'anàlisi d'un "expert independent" i s'aplicarà sobre els descomptes anunciats al març.

D'aquesta manera, en el cas de l'entitat catalana la quitança mitjana per a les preferents passa del 61% al 66,55%, per al deute subordinat perpetu del 40% al 48,35%, i per al deute subordinat amb venciment del 15% al 26,73%. Així, per exemple, algú que hagués efectuat una inversió de 1.000 euros en preferents ara només en recuperaria uns 333 euros.

Els clients de Novagalicia que optin per la compensació econòmica dels bancs seran una mica més afortunats. La mitjana de les rebaixes passen del 43% al 50,86% per als tenidors de preferents, del 41% al 49,14% per als de deute subordinat perpètua i del 22% al 32,74% per als de deute amb venciment.

Segons dades de CatalunyaCaixa, l'entitat catalana té emesos instruments híbrids per valor de 1.710 milions, mentre que Novagalicia en té per 2.376 milions i Bankia (també en mans de l'Estat) per 6.458 milions. Cal tenir en compte, però, que Bankia és molt més gran que els altres dos grups. La majoria de vendes es van fer als anys 2008 i 2009.

Els titulars de preferents de Bankia també patiran una gran retallada a canvi de les accions que rebran, però en el seu cas els títols seran reals, ja que el grup cotitza a la borsa i per tant podran quedar-se'ls (per valor d'un cèntim per acció) o vendre'ls. Com que CatalunyaCaixa i Novagalicia no cotitzen, les accions seran fictícies i serà el FGD qui les doti de liquiditat a canvi del mencionat descompte extra del 13,8%.

La compensació serà en efectiu i es farà a les oficines dels dos grups d'aquí poques setmanes. Cal recordar, però, que fins llavors i fins que estigui obert el procés dels arbitratges judicials, els clients tenen una segona opció: la via dels tribunals. En els casos d'una notòria mala praxi en la comercialització -per exemple, si no es va explicar que la rendibilitat era molt variable- l'arbitratge ha suposat la recuperació del 100% de la inversió. En altres casos, en canvi, no s'ha recuperat res. Això farà que els clients que encara no s'hagin decidit hagin de triar si s'arrisquen a recuperar-ho o perdre-ho tot, o si prefereixen garantir-se els diners del FGD, encara que siguin menys.

L'Audiència investigarà Bankia

D'altra banda, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va admetre ahir al matí a tràmit la querella que va interposar UPyD per irregularitats en la comercialització de preferents de Bankia. La investigació se suma a la que porta a terme des de fa mesos el magistrat també per una querella d'UPyD sobre la sortida a borsa del grup el 2011 i el forat ocult dels seus comptes.

En concret, Andreu analitzarà la presumpta comissió delictes d'estafa, apropiació indeguda, publicitat enganyosa, administració fraudulenta o deslleial i maquinació per alterar preus a diferents responsables dels fullets de les emissions de participacions preferents de Caja Madrid i Bancaja (que amb cinc entitats més van donar lloc a Bankia el 2010), i també a d'altres de Bankia. El jutge, però, va rebutjar actuar contra l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i l'expresident de la CNMV Julio Segura, com volia UPyD.

La Fiscalia s'oposava a acceptar la querella perquè no veu delicte en la venda dels productes. Però Andreu argumenta en la interlocutòria que encara que la via civil i contenciosa pot ser més ràpida només inclou la reparació indemnitzatòria i "no pot servir d'excusa per crear espais d'impunitat". I subratlla que l'objectiu és determinar si en la venda de preferents es va ocultar la veritable situació" de les entitats.