Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES

La Cambra denuncia que l’Estat torna a relegar el corredor mediterrani

La seva anàlisi dels pressupostos conclou que l’Estat continua apostant per un model ferroviari radial

Les queixes dels empresaris pel retard en l’anomenat corredor mediterrani són recurrents. En alguns casos, com el de la indústria química de Tarragona, s’ha convertit ja en una espècie de mantra. Però sembla difícil que l’obra pugui avançar gaire l’any que ve, segons es desprèn de l’anàlisi del projecte de pressupostos generals de l’Estat que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona.

L’anàlisi demostra amb xifres la seva principal conclusió: el govern espanyol continua prioritzant el model d’alta velocitat ferroviària radial per sobre dels corredors -l’atlàntic i el mediterrani- que tenen el suport de la Comissió Europea (CE). La Cambra denuncia, a més, que una part dels recursos que el govern atribueix al corredor mediterrani són en realitat per a la xarxa radial de l’AVE.

El projecte de pressupostos per al 2016 inclou una partida de 4.099 milions d’euros per a noves infraestructures ferroviàries. Segons els comptes presentats pel ministre Cristóbal Montoro, 1.160 milions són per al corredor nord-oest de l’alta velocitat (el 28%); 1.019 milions (25%) per al corredor nord de l’alta velocitat; 397 milions (10%) per a altres línies d’alta velocitat; 180 milions (4%) per a línies convencionals, i, per sobre de tot, 1.343 milions (33%) per al corredor mediterrani.

Un terç enganyós

Així, doncs, segons el govern de l’Estat, un terç de la nova inversió va a la infraestructura desitjada pels empresaris catalans (i d’altres comunitats de l’est de l’Estat). Però la Cambra matisa aquestes xifres, perquè les descompon i assegura que del total d’inversió que el ministeri de Foment diu que és per al corredor mediterrani, el 61% (819 milions) serà en realitat per fer connexions d’AVE radial, que en alguns trams coincideix amb el corredor mediterrani. Només un 12% (164 milions) anirà a donar continuïtat a l’alta velocitat pel litoral i el 27% restant (360 milions) a l’adaptació a l’ample internacional de vies d’ample ibèric amb el tercer fil.

La Cambra refà així els comptes de l’Estat i conclou que la inversió real prevista en el corredor mediterrani no serà de 1.343 milions, com diu el ministeri, sinó de 1.027 i, per tant, no arribarà al 33% del total que diuen els comptes públics, sinó al 25%. Així, segons els comptes de la Cambra, el corredor atlàntic s’endurà 1.191 milions, mentre que el corredor mediterrani només tindrà 1.027 milions. I les inversions ferroviàries que Europa no considera urgents seran les més elevades, de 1.881 milions d’euros.

“Es torna a constatar un any més que el principal volum d’inversió es concentra fora dels corredors prioritaris de la Comissió Europea”, lamentava ahir en un comunicat la Cambra, que destacava que els pressupostos del 2016 s’allunyen encara més que els del 2015 de la lògica dels corredors transeuropeus, ja que l’atlàntic perd pes (d’un 34% a un 29% del total), el mediterrani el manté (25%) i els altres corredors en guanyen (d’un 41% a un 46%).