FINANCES
Economia 01/08/2015

CaixaBank es fa fort a l’Estat i diu adéu a la crisi

L’entitat catalana guanya 708 milions fins al juny i descarta créixer a l’estranger mitjançant compres

Albert Martín Vidal
4 min
APOSTA PEL DIÀLEG 
 Gortázar va defensar un “gran acord” per superar el procés sobiranista.

BarcelonaEls resultats del primer semestre fets públics ahir per CaixaBank bé poden servir de metàfora de la situació econòmica. Per la seva funció de donar crèdit, les entitats financeres són habitualment un bon termòmetre del creixement, i el banc presidit per Isidre Fainé ho és de manera més notable pel seu pes en l’economia (és la segona empresa de Catalunya per facturació, amb més d’11.100 milions l’any passat, i el tercer banc de l’Estat). Si la metàfora funciona, cal ser optimistes amb la recuperació econòmica a Catalunya i a Espanya.

El primer banc català va tancar el primer semestre amb 708 milions de beneficis, un 75% més que els 405 de l’any passat a aquestes altures. Aquest fort creixement, però, cal posar-lo en context: és només el setè millor resultat de l’última dècada en aquest semestre -que va tocar sostre el 2007 amb 1.228 milions de beneficis- i se situa lleugerament per sota de la mitjana dels últims deu anys (740 milions d’euros).

Res ajuda tant a entendre la situació de l’economia catalana veient el comportament de CaixaBank en el primer semestre de l’any com la circumstància que viu en matèria de crèdit. L’entitat ha disparat els nous préstecs als clients en un 43% respecte de l’any passat, amb forts repunts en crèdits hipotecaris (53%), de consum (27%) i a empreses (68%). Però malgrat això, l’evolució de la cartera de crèdits sans de l’entitat ha caigut un 0,2%. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va admetre que “la tendència és de creixement clar però encara no es compensa la caiguda del saldo al sector”. Tot plegat respon al procés de despalanquejament que estan fent tant les famílies com les empreses, sobreendeutades des de l’eufòria econòmica que va precedir la crisi i amb necessitat ara de reduir el seu passiu.

Fort augment dels ingressos

L’augment dels beneficis s’explica per l’increment del marge d’explotació sense incloure les despeses extraordinàries, que salta dels 1.862 als 2.511 milions d’euros, un 35% més. Aquesta “intensa activitat comercial”, en paraules de Gortázar, es va reflectir en un creixement del marge d’interessos (12,6%), d’ingressos per comissions (+10,4%), dels crèdits (+7,3%) i dels recursos de clients (+9,1%). Amb tot, l’entitat catalana arriba a gestionar 296.412 milions de recursos de clients.

De la mateixa manera que el PIB espanyol i català es fonamenta ara en el consum intern i ha deixat de dependre tant de les exportacions, CaixaBank sembla que ha pres la mateixa determinació. Aquest segon trimestre, en què ha fracassat l’intent del banc d’obtenir el control de l’entitat portuguesa BPI a través d’una opa, sembla que ha convençut CaixaBank de mantenir el seu focus principal en el mercat espanyol. Tot i que la seva liquiditat se situa en els 54.015 milions d’euros, l’entitat catalana descarta ara mateix fer adquisicions. “No ens plantegem res fora d’Espanya -va dir Gortázar ahir-. El nostre enfocament en operacions de compra serà passiu, només de creixement orgànic”. Gortázar, que també va negar que estiguin pensant a adquirir Abanca, va ser explícit: “El nostre mercat és l’espanyol, és on posem el focus”.

Si aquesta posició es consolida, la filial de Barclays a Espanya serà la compra amb la qual CaixaBank haurà tancat la seva intensa època d’adquisicions a l’Estat. De fet, tot i que aquesta compra ha millorat la fortalesa creixent de l’entitat catalana en els lucratius negocis de fons d’inversió i plans de pensions, també ha comportat unes despeses addicionals de 260 milions d’euros, als quals cal afegir l’ERO que l’entitat ha tancat en aquest mateix trimestre, que va afectar 700 treballadors i que li ha costat 280 milions.

Però cap imatge que vulgui representar l’estat actual de l’economia espanyola seria completa si no fes referència a la pesada herència que va deixar l’esclat de la bombolla del totxo. Tampoc CaixaBank se’n lliura. El tercer banc espanyol per actius ha tingut en aquest trimestre unes pèrdues de fins a 850 milions d’euros. Per dir-ho d’una altra manera: sense aquest forat, els resultats de CaixaBank haurien sigut més de dues vegades superiors.

La llarga ombra del totxo

En paral·lel, l’entitat catalana ha aconseguit reduir la seva morositat fins al 9%, quan ara fa un any era del 9,7%. Tot i aquest descens, que la situa clarament per sota de la mitjana del sector, CaixaBank té una morositat més elevada que els seus principals competidors. En un moment en què la principal causa de l’enlairament dels beneficis del sector es troba en la reducció de les provisions (estimació de pèrdues futures, habitualment vinculades als actius immobiliaris), l’entitat catalana ha optat per un enfocament prudent i ha augmentat aquesta partida. Així, passa dels 1.314 milions negatius del 2014 als 1.439 milions negatius d’aquest any, 5,8% més.

Gortázar va voler resumir la situació que viu el banc destacant la seva “solidesa” malgrat l’entorn “difícil i desafiant”. I també es va referir al procés sobiranista fent l’enèsima crida al diàleg: “La situació actual ha de solucionar-se a través d’un gran acord que beneficiï Catalunya i la resta d’Espanya. Confiem que l’acord arribarà”.

stats