FISCALITAT
Economia 05/10/2017

Brussel·les proposa derogar l’IVA transfronterer per frenar el frau

La UE vol estrenar el 2022 una nova norma que eviti unes pèrdues anuals de 50.000 milions

Esther Herrera
3 min
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, durant la sessió del Parlament Europeu d’aquest dimarts.

Brussel·lesLa Comissió Europea va fer ahir el primer pas per reformar l’IVA de la UE. Va presentar una proposta per eliminar l’exempció de l’impost de valor afegit en les vendes transfrontereres entre empreses, ja que, segons càlculs comunitaris, l’actual normativa permet que hi hagi un frau anual de 50.000 milions d’euros.

No és la primera vegada que Brussel·les intenta reformar el seu sistema d’IVA. De fet, ja fa 24 anys que hi va al darrere, ja que vol acabar amb el profit il·legal que treuen moltes empreses evitant pagar el gravàmen en les operacions transfrontereres. Les anteriors propostes han quedat en un calaix, perquè els estats membres sempre s’han mostrat “reticents”, segons lamenten fonts comunitàries, a canviar qualsevol qüestió relacionada amb l’IVA, “tot i que és realment masoquista no fer-ho”, afegeixen les mateixes fonts, tenint en compte la quantitat de diners que es perden i que beneficien les arques de màfies i organitzacions terroristes.

La proposta de l’executiu comunitari és simple: vol eliminar la norma que evita el pagament de l’IVA en la compravenda de béns i serveis entre empreses de diferents estats membres. Si la proposta tira endavant, la companyia que vengui un producte a una empresa d’un altre país aplicarà a l’operació el tipus d’IVA corresponent al país del comprador. Actualment, només les operacions entre empreses d’un mateix país es tributen amb IVA, mentre que les que es produeixen entre països diferents de la UE n’estan exemptes. Així, quan es produeixen aquest tipus de transaccions, l’empresa que adquireix béns i serveis no paga IVA però després, quan revèn al seu país, sí que aplica l’impost. En molts casos mai no es paga a les autoritats del país, cosa que acaba sent un frau no perseguit.

Però amb la proposta de Brussel·les, l’impost el recaptarà primer la hisenda del país que ha venut el producte i l’hi transferirà a l’estat membre que l’ha comprat. Un sistema complex, però que, tot i així, el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, defensa perquè diu que és “més fàcil per a les companyies que comercien a través de les fronteres”. “Es tracta de col·laborar entre estats membres per recaptar l’IVA dels altres”, de manera que s’eliminarien les fronteres fiscals a la UE, va explicar el comissari. “No podem continuar veient com milers de milions d’euros desapareixen. És el moment d’arreglar el sistema per fer-lo més simple, més sòlid i, per sobre de tot, més resistent davant el frau. […] No podem continuar tancant els ulls davant d’aquestes pràctiques”, va afegir.

Des de l’executiu saben que el fet que uns estats membres recaptin l’IVA dels altres pot topar amb recels dels mateixos estats, però la institució apel·la a la “confiança”. “En l’Europa del segle XXI crec que és millor confiar en altres estats europeus per recaptar una part del seu IVA que deixar a les màfies i als que financen el terrorisme eludir cada any 50.000 milions de diners públics”, va dir taxatiu Moscovici, avançant-se al malestar que la proposta pot provocar.

Davant les possibles dificultats i perquè els països s’hi vagin acostumant, l’executiu proposa que la nova normativa s’apliqui a partir del 2022, una vegada l’hagin aprovat els estats membres (per unanimitat) i el Parlament Europeu. Segons la Comissió Europea, els països van deixar d’ingressar el 2015 152.000 milions d’euros en IVA, un 36% del qual es va perdre per activitats fraudulentes, sovint utilitzades per finançar activitats criminals com el terrorisme. A Espanya, el forat va ser de 2.503 milions.

Amb tot, la d’ahir no serà l’única reforma de l’IVA que proposarà Brussel·les. El mes vinent anunciarà la seva proposta per donar més flexibilitat als països per canviar els tipus d’IVA, per obrir la porta a acabar amb la coneguda com a taxa rosa, la que afecta molts productes femenins que suporten una càrrega fiscal més elevada perquè no són considerats de primera necessitat.

Amazon haurà de pagar 250 M€ per ajudes il·legals

La Comissió Europea ha exigit a la multinacional nord-americana Amazon que torni 250 milions d’euros pels avantatges fiscals rebuts a Luxemburg, després que una investigació en profunditat iniciada el 2014 hagi conclòs que es tracta d’ajudes públiques il·legals. L’executiu comunitari ha conclòs que el tax ruling concedit a la companyia de Jeff Bezos entre el 2003 i el 2011 va reduir els impostos pagats per la multinacional en aquest país “sense una justificació vàlida”.

“Luxemburg va concedir avantatges fiscals il·legals a Amazon. En conseqüència, gairebé tres quartes parts dels beneficis d’Amazon no van ser gravats”, va criticar la comissària de Competència europea, Margrethe Vestager, que va denunciar que Amazon va pagar una quarta part del que van afrontar les empreses locals.

stats