Publicitat
Publicitat

Brussel·les fa més intensa la vigilància

L'ajuda a la banca ha posat l'economia espanyola sota supervisió de la CE

En la primera cimera a què va assistir com a president del govern espanyol pocs mesos abans del rescat bancari, Mariano Rajoy va deixar anar davant la premsa que Madrid no havia de pactar res amb Brussel·les sobre el dèficit i els comptes públics. Arribava a Europa disposat a defensar la seva sobirania i va cometre l'error de pensar que la Comissió Europea no podia ficar el nas en l'economia espanyola.

Rajoy va trigar ben poc a fer un pas enrere, aparcar el seu amor propi i reconèixer no només que els bancs espanyols necessitaven ajuda europea, sinó que el seu govern hauria d'obrir la porta de bat a bat als inspectors europeus. Tot i que en els inicis de la crisi Europa ja va posar sota supervisió totes les economies de l'euro -per primera vegada Brussel·les havia de donar el seu vistiplau als pressupostos estatals-, el rescat bancari acordat fa un any ha suposat un canvi radical en el paper de Brussel·les com a vigilant econòmic. Espanya, però, no és una excepció en una zona euro que continua en recessió.

És la Comissió Europea -teledirigida per Alemanya- qui ha imposat a Europa la recepta de l'austeritat, la mateixa que ara qüestionen organismes tan importants com el Fons Monetari Internacional (FMI). Sense la pressió de Brussel·les i de la zona euro, el govern espanyol no hauria hagut de fer retallades tan dràstiques i unes reformes que han suposat un retrocés en els drets socials. L'austeritat portada al màxim, com s'ha vist amb Grècia, Portugal o Espanya, no ha fet que les economies de l'euro tornin a créixer. I ara Europa intenta fer un canvi de rumb, afluixant amb les retallades. Altre cop, però, la decisió ha estat de Brussel·les i Berlín.

Per a Espanya, el rescat bancari ha suposat sotmetre's a la supervisió de la Comissió Europea i a l'arribada dels homes de negre , els inspectors de la troica . Brussel·les ha posat l'Estat gairebé sota tutela. El govern de Mariano Rajoy continua tenint marge per fer les seves polítiques, però ha hagut de maniobrar al gust de l'executiu comunitari: fusions de bancs, tancament de sucursals, augment de provisions, reforma laboral, reforma de les pensions, retallades draconianes per complir amb la reducció del dèficit públic i un llarg etcètera. De moment, la nota positiva és que Espanya ha esquivat el rescat total, una ajuda que semblava inevitable fa pocs mesos i que hauria obligat Rajoy a fer encara més reformes i retallades.

Però tot i les ajudes europees als bancs espanyols -l'eurozona va comprometre 100.000 milions i Espanya només n'ha utilitzat 40.000-, els experts apunten que les entitats no han tapat tots els forats i necessitaran més diners. Les incerteses en un sector poc transparent continuen. "Probablement hi haurà un segon rescat a finals d'any. L'economia està empitjorant molt i es necessitarà més capital", assegura Ramon Tremosa, eurodiputat del comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu. La Comissió Europea és més prudent i assegura que ara mateix no hi ha indicis que Espanya necessiti més diners.

Fre a la unió bancària

La crisi a l'eurozona ha impulsat la unió bancària, un projecte a mig construir que interessa més als estats del sud que del nord. Quan estigui en marxa totalment, Europa es farà càrrec del cost dels rescats. Els primers passos es van fer en un temps rècord, però ara la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha alentit el calendari. Fins que Alemanya no celebri eleccions després de l'estiu, no sembla probable que Berlín es torni a posar les piles. Espanya ha lluitat sense gaire èxit per accelerar la seva posada en marxa.