Publicitat
Publicitat

TRIBUNALS

Blesa també serà investigat per la venda de preferents

L'expresident de Caja Madrid és a la presó per irregularitats en la compra d'un banc

Més maldecaps judicials per a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, que actualment està empresonat per suposades irregularitats en la compra el 2008 d'un banc de Miami. Dos dies després que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu acceptés investigar per la venda de participacions preferents els gestors de Caja Madrid, Bancaja i Bankia (que va néixer el 2010 fruit de la fusió de les dues primeres entitats amb cinc més), ha passat directament a l'acció.

El magistrat va acceptar una altra denúncia sobre una possible estafa en la comercialització de preferents -la de dilluns era d'UPyD i la d'ahir d'un empresari jubilat que va invertir 170.000 euros en aquests productes- i va decidir investigar Blesa i sis exconsellers de Caja Madrid, entre ells Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la patronal CEOE i que actualment també és a la presó pel presumpte forat en els comptes de l'empresa turística Marsans. Andreu també vol aclarir les actuacions de l'expresident de Caja Madrid Finance Preferred, Carlos Stilianopoulos, i l'exvocal José Luis Sánchez Blázquez. A tots ells els cita a declarar sense cap data concreta, segons consta en la interlocutòria de l'Audiència.

Com ja va fer en la querella de dilluns, el jutge va tornar a rebutjar incloure en el procés l'últim expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Julio Segura, perquè no veu "cap conducta punible" en la seva tasca, ja que "des del càrrec que ostentava no tenia la funció d'instar a la persecució de delictes".

La denúncia de l'empresari jubilat apunta directament a una possible estafa en l'emissió de 3.000 milions d'euros en preferents que va efectuar Caja Madrid el 2009. "L'entitat suposadament no només va enganyar sobre la naturalesa del producte, sinó que va col·locar les participacions entre inversors al seu valor nominal, que era molt superior al valor raonable", diu la querella, que reclama a l'Audiència exigir una fiança solidària de 221.000 euros per a tots els exdirectius mencionats i, si no és possible, acordar l'embargament dels seus béns per cobrir aquesta quantitat.

En una vista encara per determinar, Andreu decidirà sobre aquesta petició i la d'una altra querella -que dimarts va admetre a tràmit- d'un client de Caja Madrid que va adquirir 535.000 euros en preferents i que també reclama que s'embargui Bankia per aquesta quantitat.

El procés contra Rato

Un cop iniciada la investigació penal contra Blesa i els seus col·laboradors en la venda de preferents, l'expresident de Caja Madrid entra en el cas Bankia, en què el jutge Andreu està investigant el successor de Blesa, Rodrigo Rato, en relació a la polèmica sortida a la borsa de Bankia el juliol del 2011 i el forat ocult en el seus comptes abans que fos nacionalitzada el maig del 2012. A banda de per possibles irregularitats en la compra del National Bank de Florida (demà l'Audiència Provincial de Madrid decidirà si anul·la la causa), Blesa també està sent investigat per la justícia per un crèdit milionari que Caja Madrid va atorgar a la Marsans de Díaz Ferrán.

Com en les altres dues querelles sobre preferents acceptades pel magistrat, la d'ahir tampoc havia rebut el vistiplau de la Fiscalia, que no veu delictes en la venda d'aquests productes financers. Igual que en les actuacions anteriors, Andreu admet en la interlocutòria que la via civil que la Fiscalia aconsellava als compradors de preferents per recuperar la seva inversió pot ser més ràpida i eficaç que la penal, però que això "no és ni pot servir d'excusa per crear espais d'impunitat si és que s'ha comès algun il·lícit penal".

A més, addueix la importància d'investigar les "males pràctiques" en la venda de preferents, denunciades per un informe intern de la CNMV, perquè "s'està advertint d'una necessitat de captació de compradors, d'una deliberada falta d'informació als clients i d'un conflicte d'interessos clar entre aquests clients i entre els clients i l'entitat". L'objectiu és determinar si va haver-hi engany en la comercialització massiva dels productes.