Publicitat
Publicitat

LA GESTIÓ DEL BANC CENTRAL DELS EUA

La sorpresa de Bernanke

Els inversors reaccionen amb molta contundència pel missatge de reduir els estímuls econòmics

La intenció del president de la Reserva Federal dels Estats Units, Ben Bernanke, dimecres passat, era explicar que l'economia anava millor. Va anunciar que la Reserva Federal ampliaria una part de la seva campanya d'estímuls i va deixar entreveure que en podria ampliar una altra. Amb tot, la resposta del seu públic més important, el dels inversors que amb les seves decisions escampen la política de la Reserva Federal per tota l'economia, va ser com si es tractés d'una mala notícia.

L'índex 500 de Standard & Poor's va experimentar la seva pitjor davallada de dos dies des del novembre del 2011, i aquest últim mes ha perdut un 5% del seu valor. Wells Fargo, el prestamista hipotecari més important del país, va apujar l'interès de les hipoteques a 30 anys al 4,5%, quan fins ara havia estat del 3,9% en el mateix període. Aquesta crida, seguida de resposta, subratlla la complexitat de la tasca de la Reserva Federal quan intenta fer més per ajudar l'economia, però sense excedir-se.

Alguns funcionaris de la Reserva Federal estan cada cop més convençuts que finalment ja estan fent prou per estimular l'economia -no només per les decisions que ja han pres, sinó pels plans que ja han detallat per als pròxims anys-. I per això se'ls veia tranquils quan suggerien que podrien començar abans de finals d'any a reduir les compres de fons públics. Però alguns crítics creuen que la persistència d'un atur important i d'una inflació baixa són indicis clars que la Reserva Federal potser hauria de fer més. I molts altres, senzillament, estan neguitosos.

Malfiança per les previsions

"La gent no està segura que l'economia estigui prou bé perquè la Reserva Federal es pugui anar retirant", explica Paul Christopher, primer estrateg internacional de Wells Fargo Advisors. "El mercat està dient a la Reserva Federal que no ens fiem de la vostra avaluació de l'economia ni ens refiem de l'avaluació que feu de la inflació".

Dimecres Bernanke va voler deixar clar que la Reserva Federal encara tenia pensat estimular l'economia a gran escala al llarg dels pròxims anys. El banc central segueix mantenint els índexs d'interès a curt termini prop del zero, i Bernanke va afirmar que podria mantenir aquesta política durant un temps més llarg del que s'havia previst anteriorment. La Reserva Federal acumula més de tres bilions de dòlars en deute del Tresor i en deute suportat per hipoteques, i Bernanke va dir que, davant la millora de l'economia, ja no tenia cap intenció de vendre obligacions hipotecàries.

Amb tot, l'atenció pública s'ha centrat gairebé exclusivament en la part menys potent dels estímuls de la Reserva Federal, el seu compromís a ampliar les seves participacions en obligacions hipotecàries i en el Tresor per augmentar el creixement del mercat laboral.

Calendari de reducció d'ajuts

Aquelles compres continuaran, de moment, però per primera vegada Bernanke ha esbossat un calendari per anar-les reduint, començant enguany i acabant l'estiu que ve, sempre que el creixement segueixi el ritme de les expectatives de la Reserva Federal. Concretament, ha dit que la Reserva Federal confia que l'índex d'aturats baixarà al 7% l'estiu que ve, des del 7,6% del mes de maig. Molts inversos han respost com si Bernanke només hagués dit que la Reserva Federal tenia la intenció de reduir aviat les seves compres d'obligacions.

És una bona demostració de la diferència que hi ha entre dir probablement i segurament . Mentre el calendari generalment corresponia a les expectatives dels inversors, els comentaris de Bernanke ho feien oficial. I la seva repetida insistència que calia que els inversors més aviat se centressin en l'evolució de les dades econòmiques va tenir el mateix efecte que allò de dir a la gent que no calia pensar a trobar cangurs de color lila. "Si la conclusió que en traieu és que jo he dit que les nostres polítiques, les nostres compres, s'acabaran a mitjans de l'any que ve, n'heu tret la conclusió equivocada, perquè les nostres compres van lligades al que passa en l'economia", deia Bernanke en resposta a una pregunta de la roda de premsa de dimecres. Alguns analistes i economistes diuen que la reacció ha estat especialment peculiar, perquè la Reserva Federal semblava més compromesa que mai amb la seva campanya d'estímuls.

"S'estan acostant molt al punt en què jo els hauria volgut tenir ara fa dos o tres anys", afirma Joseph E. Gagnon, execonomista de la Reserva Federal i arquitecte de la primera ronda de compres d'actius, ara senior fellow del Peterson Institute for International Economics. "Ho trobo estrany, i probablement el president també estigui sorprès i descontent per la reacció del mercat". Dijous la Reserva Federal no va voler comentar res sobre la reacció del mercat davant els comentaris de Bernanke.

Però a la roda de premsa es va expressar amb força claredat sobre la resposta negativa del mercat des de la seva última compareixença, al mes de maig. "Bé, estem un pèl desconcertats amb aquest tema", va dir. També ha reconegut que la Reserva Federal potser haurà de respondre si la reacció del mercat persisteix. "És important entendre que les nostres polítiques són economicodependents -va dir-. I, més concretament, si les condicions financeres es mouen de manera que aquest escenari econòmic sigui improbable, per exemple, aleshores això seria motiu suficient per ajustar la nostra política". Alguns analistes han dit que no serà necessari, perquè creuen que el mercat aviat s'estabilitzarà. Tanmateix, d'altres han vist autèntics motius de preocupació.

La Reserva Federal ha convertit l'índex d'atur en la vara de mesurar els esforços que fa per generar estímuls. I dimecres va doblar l'aposta en afirmar que compraria obligacions fins que l'índex caigués per sota del 7%.

La gent ja no busca feina

Però l'índex d'atur fins al moment ha caigut pràcticament del tot perquè la gent ha deixat de buscar feina. La quota d'adults que tenen feina, una proporció coneguda com a ocupació/població, pràcticament no ha canviat en aquests últims anys. En recuperacions passades de l'economia, la reducció de l'atur ha animat la gent a reingressar en el mercat de treball, però alguns economistes diuen que això no començarà a passar fins que l'índex caigui ben bé per sota del 7%.

"Per què es vincula la política monetària a l'índex d'atur i no a la ràtio ocupació/població?" Amir Sufi, economista de la Universitat de Chicago, va fer aquesta piulada a Twitter: "Sembla una bogeria. ¿Hi ha algú que de veritat es cregui que el mercat de treball està millorant radicalment?".