Publicitat
Publicitat

Bankia ja era un malalt inviable dos mesos abans de sortir a borsa

El Banc d’Espanya va ignorar els correus del principal inspector de l’entitat que advertien d’un rescat

El grup BFA-Bankia era un malalt terminal. Aquesta és la conclusió que es desprèn dels quatre correus electrònics, i l’informe afegit, que el principal inspector del Banc d’Espanya per a Bankia, José Antonio Casaus, va enviar al seu superior, Pedro Comín, l’abril i el maig del 2011. Uns correus que ja estan en mans del jutge Fernando Andreu, que investiga la sortida a borsa de l’entitat. En aquests correus, Casaus informava que la sortida a borsa no podia resoldre els problemes de rendibilitat, liquiditat i solvència de l’entitat, i avisava que si es feia acabaria amb una nacionalització de les pèrdues.

Aquest diagnòstic es desenvolupa en els quatre correus electrònics que Casaus va enviar l’abril i el maig del 2011, que s’acompanyen d’un informe annex encapçalat en negreta de la manera següent: “Diagnòstic: viabilitat qüestionable pels problemes molt greus i creixents de rendibilitat, liquiditat i solvència”. Tot seguit afegeix: “Govern intern millorable i gestors desalineats entre ells i desacreditats davant el mercat. Fortalesa de la xarxa i de la imatge entre els seus clients”.

Aquests correus -en els quals també col·laboren altres inspectors del Banc d’Espanya a BFA-Bankia- són importants perquè demostren que dos mesos abans de la sortida a borsa del grup financer intentaven fer obrir els ulls a la cúpula del Banc d’Espanya i advertir que s’estava a punt d’iniciar una operació inviable.

En el primer correu, del 8 d’abril, Casaus i dos companys més del seu equip, Pedro Bravo i Jorge Pérez-Cerda, elaboren un informe sobre els comptes financers de l’entitat en data del 31 de març del 2011. Les primeres línies ja adverteixen del que vindrà. Casaus apunta que per llegir les seves reflexions cal “una lectura tranquil·la perquè en pantalla encara és més difícil de digerir”.

L’inspector principal del Banc d’Espanya recull: “Anant al fons de la qüestió, tinc clar que una estructura com la de BFA no és viable a mitjà termini”. Casaus recorda que l’entitat arrossegava un passiu de 21.000 milions d’euros “al qual s’hauria de fer front amb unes accions valorades en 9.000 milions d’euros”. Casaus explica que aleshores les accions de Bankia podien generar un interès del 5% “en el millor dels casos”, tenint en compte que l’entitat cotitzada devia gran part dels seus resultats comptables a la situació de promotors dubtosos no comptabilitzats com a tals. En aquests correus, afirma que els préstecs a promotors estan classificats com a normals per poder comptabilitzar-ne els interessos corresponents. Segons l’inspector, però, haurien d’haver-se classificat com a dubtosos i, per tant, no comptabilitzar els interessos, que generaven uns ingressos de 255 milions.

La “socialització de les pèrdues”

Precisament, quan desgranen el compte de resultats de BFA-Bankia i en dedueixen tots els ingressos que no són recurrents, Casaus conclou que l’entitat arrossega 205 milions en números vermells. Aquests són els números amb què Bankia surt a borsa el 20 de juliol del 2011.

Així doncs, segons el diagnòstic el problema és que Bankia-BFA és un grup financer “amb un marge d’interessos reduït i a la baixa, amb elevats costos d’estructura, i amb actius il·líquids i encara sobrevalorats (com ara els riscos amb promotors i adjudicats)”.

“I quina és la solució al problema?”, es preguntava Casaus. “La presa de control del grup per part d’un banc”, es respon. Per a aquest inspector “aquesta seria la solució òptima, perquè no hi perdria ningú: ni el contribuent ni els creditors”. Malgrat això, Casaus és conscient de quin és un dels principals entrebancs perquè s’opti per aquesta via: “Una altra cosa és que els polítics que gestionen Bankia no vulguin explorar aquesta via per no perdre les seves poltrones ni el seu mecanisme de finançament”. Si no s’optava per aquesta solució, deia, “s’hauran socialitzat les pèrdues i haurem perdut uns mesos o anys”.

Casaus parlava en un altre dels correus de “nacionalització de pèrdues” després de la sortida a borsa, que “només milloraria temporalment la situació” en recollir fons als mercats, i ja vaticinava que acabaria amb una intervenció de l’Estat.

El pronòstic de Casaus i el seu equip, doncs, es va complir menys d’un any després de la sortida a borsa. L’abril del 2012, just un any després, l’actual ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, demanava al Fons Monetari Internacional que advertís en un comunicat del risc que suposava per al sistema i per als seus usuaris Bankia, una de les grans entitats de crèdit d’Espanya, per justificar així la intervenció.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF