Publicitat
Publicitat

MERCAT DE TREBALL

El Banc d'Espanya proposa sous per sota del salari mínim

El regulador creu que la remuneració base de 645 euros impedeix l'ocupació d'aturats

A Espanya el salari mínim interprofessional (SMI), establert per llei, és de 645,30 euros al mes. Pel Banc d'Espanya aquesta xifra és un fre a la contractació i cal ignorar-la per aconseguir ocupar els aturats. El fet que hi hagi un 27% d'espanyols que volen treballar i no poden està adobant el terreny perquè propostes que en altres temps eren impensables ara comencin a sonar. El Banc d'Espanya, que té tendència a fer recomanacions en l'àmbit laboral, s'ha sumat a algunes patronals -com Pimec, que ha demanat minijobs amb remuneracions per sota del salari mínim- i proposa sous baixos per als treballadors amb poca ocupabilitat.

Segons apunta el regulador financer en l' Informe anual 2012 , publicat ahir, la reforma laboral aprovada l'any passat va aconseguir fites "esperançadores" en matèria de flexibilitat interna i de moderació salarial, però apunta que els efectes no es noten i els resultats "encara no són suficients". De fet, pel Banc d'Espanya la destrucció de llocs de treball després de la reforma laboral és "molt similar" a la que hi havia abans de la reforma. No obstant això, davant "la gravetat de la situació del mercat de treball", la institució que lidera Luis Linde defensa "mantenir i aprofundir l'impuls reformador" del mercat de treball. Aquesta nova reforma tindria com a objectiu "promoure la creació d'ocupació a curt termini i la flexibilitat dels salaris".

És en els salaris en què posa l'accent el Banc d'Espanya, amb mesures concretes com "mecanismes excepcionals per evitar que el salari mínim actuï com una restricció per a grups específics de treballadors amb més dificultats per a la seva ocupabilitat". També apunta que cal facilitar més el despenjament salarial: "S'hauria d'explotar la possibilitat d'establir noves fórmules que permetessin, en casos especials, la desviació temporal respecte a les condicions establertes en la negociació col·lectiva". L'última reforma laboral ja va facilitar aquesta possibilitat.

El regulador bancari espanyol té clar que la moderació salarial està contribuint a la millora de la productivitat, per això demana "passos addicionals per assegurar que la reducció de l'abast de les clàusules d'indexació salarial no reverteixi" quan l'economia creixi. Tota una declaració d'intencions en contra que les alces salarials es vinculin a la inflació, com s'ha fet tradicionalment a l'Estat. El banc defensa que els sous siguin més "sensibles" a l'evolució de l'economia.

El Banc d'Espanya també està preocupat per l'envelliment de la població i l'efecte que té en el sistema de pensions. Considera "molt dilatats" els terminis d'endarreriment de la jubilació fixats en la reforma de les pensions, davant la "intensificació del problema".

La proposta del Banc d'Espanya sobre el salari mínim no va passar desapercebuda. El secretari d'acció sindical de la UGT, Toni Ferrer, la va qualificar de "semiesclavista, sense drets ni sous dignes". Per la seva banda, el president de la Junta d'Andalusia, el socialista José Antonio Griñán, va criticar que el regulador parli d'abaixar salaris mentre "no censura la pensió de 88 milions a un directiu de banca", en referència a Alfredo Sáenz, exconseller delegat del Santander. ICV va demanar la dimissió del governador del Banc d'Espanya, Luis Linde, que va cobrar 81.320 euros entre el juny i el desembre del 2012, segons va publicar el mateix regulador. Des de Sitges, Luis de Guindos, ministre d'Economia, es va limitar a dir que "el Banc d'Espanya és un ens independent, però el govern espanyol també és un ens independent del Banc d'Espanya".