Àlex Puig: “Podem programar els diners per evitar el frau a l’administració pública”

Barcelona“No faig tecnologia, soluciono problemes”. Emprenedor, programador i conferenciant, Àlex Puig s’ha convertit en una de les figures principals de l’univers de la moneda digital a Catalunya. Al mes de maig presentava a Madrid un projecte sense precedents a l’Estat amb nom de constel·lació. La Red Lyra és un consorci d’empreses multinacionals com el Sabadell, Endesa i Gas Natural amb un somni comú: crear una xarxa per fer transferències sense intermediaris, en què cada operació es valida a través d’una identitat digital.

Viu envoltat de tecnologia però no li agrada la paraula innovació.

Les persones han de tenir la necessitat d’innovar, no l’ordre. És com si t’obliguessin a respirar, fer coses noves ha de ser part del nostre ADN. Actualment un departament d’innovació dins d’una empresa s’ha convertit en un gimnàs: guanyes uns quilos, et sents culpable, t’hi apuntes i després no hi vas. Normalment aquest tipus de canvis acaben venint més de la gent de dins que pressiona perquè passin coses.

La Red Lyra està basada en el blockchain. Què vol dir aquest concepte?

L’única cosa que cal entendre del blockchain és que permet reproduir al món digital el que tenim al món físic. Si et transmeto qualsevol propietat, com ara unes claus, automàticament deixo de tenir-les. Tu ho has vist i en pots estar segur. A internet això fins ara no ho podíem dir del cert. No podem transmetre, només duplicar i enviar còpies. Aquesta tecnologia ho soluciona amb la criptografia. De qualsevol actiu que hagis d’enviar en queda registrat el rastre, siguin bitcoins, entrades per a un concert o un consum energètic.

Això com funcionarà dins la xarxa?

Podràs tenir transferències a cost zero a dins de qualsevol banc, particular o empresa que hi estiguin connectats. De fet, aquestes propietats que es transmeten les pots programar i ordenar-los com s’han de comportar. Per exemple, registrar que uns diners d’una entitat són per a subvencions i no es poden gastar en sous. En això també és clau la identitat digital, un programa dins la xarxa que et representa a tu, després de certificar la informació amb un notari. Si perds la clau privada per accedir-hi també hi haurà mecanismes perquè la puguis recuperar. També pots decidir quina informació comparteixes i amb qui.

Fins a quin extrem?

En un entorn blockchain amb identitats digitals potser no necessito saber on treballes o com et dius, sinó que estàs al dia de la Seguretat Social o empadronat a Barcelona. Pots arribar a treballar amb una empresa que només sap el teu nom, perquè pot confiar que la resta de la teva identitat la verifica un notari.

¿Es poden confiar tots aquests processos a la tecnologia sense risc?

Quan parlava de bitcoin sempre em deien que l’euro era més segur. Darrere de l’euro no hi ha res, és un valor igual d’intangible que el bitcoin. La diferència és que la política monetària de l’euro la decideix una persona a les oficines d’un banc central amb les motivacions que tingui. En canvi, la del bitcoin està programada, definida, pública, transparent i es regeix per les matemàtiques. ¿En què creus més, en les matemàtiques o en els polítics?

De fet, creieu que això també pot interessar les administracions.

Veuen que és l’evolució cap on hem d’anar, sobretot perquè no està controlat per ningú. Amb aquesta tecnologia podem programar els diners per evitar el frau en les transferències dins del mateix sistema públic. Fins i tot permet introduir conceptes de democràcia líquida. Si el vot es representés amb un token, el podries cedir a una altra persona perquè votés per tu, sempre que estigués certificada.

¿Hi ha un benefici econòmic pel mig? Què hi guanya l’empresa?

La mateixa xarxa no pot guanyar diners i no té criptomoneda amb un valor ni model de negoci. És un intangible social. Volem que sigui un tema de comunitat que ens beneficiï a tots sense que ho controli ningú. Tots els socis tenen dret de vot i pagaran una quota per mantenir la xarxa, que es constitueix com a associació sense ànim de lucre. Però no importa els diners que hi posin, tots tenen el mateix pes. No es faran diners, però hi passaran molts diners en forma d’actius de tota mena. Ara hem començat amb aquestes grans empreses, però en una segona ronda hi entraran també start-ups i pimes que poden fer coses sobre això.

Què hi diu la regulació?

La tecnologia està totalment madura, l’únic problema que tenim és la regulació. Una cosa no sempre acompanya l’altra. És l’aspecte que més preocupava les empreses i per això l’entorn de la xarxa s’ha limitat a l’estat espanyol.